Reinhart Dozy
Reinhart Pieter Anne Dozy (1820-1883) fou un arabista neerlandès, fill d'una família d'hugonots francesos emigrats el 1647.[1][2]
 Reinhart Dozy | |
| Nom original | (nl) Reinhart Pieter Anne Dozy  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Reinhart Pieter Anne Dozy 21 febrer 1820 Leiden (Països Baixos) |
| Mort | 29 abril 1883 (63 anys) Leiden (Països Baixos) |
| Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leiden |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental i estudis àrabs |
| Lloc de treball | Leiden |
| Ocupació | Arabista |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1857–1883) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1850–) Universitat de Leiden |
| Membre de | |
| Professors | Hendrik Engelinus Weyers (en)  |
| Alumnes | Michael Jan de Goeje i Christiaan Snouck Hurgronje |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Premis | |
 | |
Biografia
Els avantpassats de Dozy, establerts als afores de la ciutat de Valenciennes, van emigrar, fugint la intolerància catòlica, al comtat d'Holanda en revocar-se l'Edicte de Nantes.[3]
Reinhart va néixer el 21 de febrer de 1820 a Leiden, fill de Sara Maria van Lelyveld i el metge François Jacques Dozy. Sa mare morí quan tenia nou anys.[4] Va anar a l'escola a Hattem on el seu tutor J.J. de Gelder va preparar el nen precoç als estudis superiors. Ja d'adolescent era a més del neerlandès, fluent en francès, alemany i anglès.[4] De Gelder també li va ensenyar elements d'àrab.[4]
Va començar els estudis a la Universitat de Leiden el 1837, on es va doctorar el 1844. Allà va ser també professor d'història des de 1850 i professor titular des de 1857. Especialista en els assentaments musulmans d'occident, els seus estudis sobre el Cid i els regnes de Taifes de Sevilla van constituir una gran aportació per a la historiografia hispànica. Les seves principals obres són Investigacions sobre la història política i literària d'Espanya durant l'edat mitjana (1849) i Història dels musulmans d'Espanya fins a la conquesta d'Andalusia pels almoràvits, publicada el 1861.[5]
Obres
- Història dels almmohades d'Al-Marrakushi (Leiden, 2a ed., 1881).
- Scriptorum Arabum loci d'Abbaditis (Leiden, 1846-1863, 3 volums).
- Edició d'Ibn-Adhari Història d'Àfrica i Espanya (Leiden, 1848-1852, 3 volums)
- Dictionnaire détaillé des noms des vétements chez les Arabes (Amsterdam, 1845)
- Histoire des Mussulmans d'Espagne, jusqu'à la conquéte de l'Andalousie par les Almoravides 711-1110 (Leiden, 1861; 2a ed. 1881)
- Recherches sud l'histoire et la littérature de l'Espagne pendant le moyen âge (Leiden, volums, 1849; 2a i 3a ed., completament reeditada, 1860 i 1881).
- Supplément aux dictionnaires arabes (Leiden, 1877-1881, 2 volums)
- Glossaire des mots espagnols et portugois, dérivés de l'Arabe, editat amb el doctor W. H. Engelmann de Leipzig (Leiden, 1866; 2a ed., 1868).
- Edició d'Ahmed Mohammed al-Maqqari, Analectes sur l'histoire et la littérature des Arabes d'Espagne (Leiden, 1855-1861, 2 volums)
- Amb el seu amic i successor, Michael Jan de Goeje, va editar al-Idrisi, Description de l'Afrique et de l'Espagne (1866) i Calendrier de Cordoue de l'année 961; texte arabe et ancienne traduction latine (Leiden, 1874).
- Het Islamisme (Haarlem, 1863, 2a ed., traducció francesa: 1880)
- D'Israelieten te Mekka Haarlem, 1864).
Referències
- ↑ de Bruijn, J. T. P.. «Dozy, Reinhard [sic] Petrus Anne». A: Encyclopaedia Iranica (en anglès). Vol. VII, Fasc. 5. novembre 2011, 1995, p. 526.
- ↑ «0022925.xml Reinhart Dozy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Stokes, 1913, p. xv.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Stokes, 1913, p. xvi.
- ↑ Notícia biogràfica sobre Dozy a la introducció de la traducció anglesa de la seva obra sobre l'islam a Espanya: Stokes, Francis Griffin. «Biographical Introduction». A: Spanish Islam: a History of the Moslems in Spain by Reinhart Dozy: Translated with a Biographical Introduction and Additional Notes (en anglès, traduït del francès). Londres: Chatto & Windus, 1913, p. xv-xxxii.
Enllaços externs