Regne Franc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
|||
(45 revisions intermèdies per 20 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{
| nom_oficial = Regnum francorum
| nom_complet = Regne Franc
Línia 14:
| esdeveniment1 = Clodoveu I esdevé rei dels francs salis
| any_esdeveniment1 =
| data_esdeveniment1 = [[481]]
| esdeveniment2 = Fi dels [[merovingis]], [[Pipí I el Breu]] funda la [[Dinastia
| any_esdeveniment2 =
| data_esdeveniment2 = [[751]]
Línia 23:
| esdeveniment4 = El Regne de ''[[Francia Occidentalis]]'' se separa del [[Regne de Lotaríngia]] (Alemanya) i del [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]
| data_esdeveniment4 = [[843]]
| esdeveniment5
| data_esdeveniment5 =
| p1 = Regne de Llombardia
| bandera_p1 =
| p2 = Gàl·lia
| bandera_p2 = Labarum.svg
| p3 = Regne visigòtic de Toledo
| bandera_p3 =
| p4
| bandera_p4 =
| p5 =
| s1 = Imperi Carolingi
|bandera_s1=
| mapa = Franks expansion.gif
| mapa_descripció =
| capital = [[Tournai]], Bèlgica ([[431]]-[[508]])<br>[[París]], França ([[508]]-[[768]])
| idioma
| idioma_no_oficial = [[Llatí vulgar]], [[fràncic]], [[occità]], [[llengua gòtica|gòtic]]
| moneda =
| títol_líder = Rei dels francs
| líder1 = [[Clodoveu I]]
| any_líder1 = 481-511
| líder2 = [[Clotari II]]
| any_líder2 = 613-629
| líder3 = [[Dagobert I]]
Línia 52:
| any_líder4 = 751-768
| any_esdeveniment4 =
| líder5
| any_líder5 = 768-814
| dades_any1 =
Línia 64:
| notes =
}}
Els '''regnes francs''' foren [[regnes germànics]] que proliferaren en el territori de l'actual [[França]], l'actual [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]] i part d'[[Alemanya]], en l'[[antiguitat tardana]] després de la desaparició de la [[Imperi Romà d'Occident]] i l'establiment al territori pel poble dels [[francs]] durant el {{segle
== Història ==
[[Fitxer:Frankish Empire 481 to 814-ca.svg|
Els
Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|caiguda de l'
En la tradició germànica, el mode de successió dels reis al tron, la [[tanisteria]] (nom celta que designa la successió pel petit i no pel fill), és entre germans, del més gran al més petit, després als oncles i nebots,{{sfn|Rouche|1979|p=233}} però des del regnat de Clodoveu I, la [[llei sàlica]] imposa la divisió del regne entre els fills del rei. A diferència del mode de successió per primogenitura que regeix la successió al tron de pare a fill gran, com sota la dinastia dels Capets, el regne es divideix entre tants fills com tingui el rei, de manera que cadascú pugui regnar. La divisió del Regne Franc engendra diferents estats separats,<ref>{{ref-llibre |cognom=Ewig |nom=Eugen |títol=Spätantikes und frankisches Gallien |lloc=Munich |any=1976 |capítol=Die fränkischen Teilungen und Teilreiche (511-613) |llengua=alemany}}</ref> permetent a cada príncep exercir la totalitat de la reialesa en el subregne assignat, en lloc de dividir l'exercici del poder amb els altres prínceps sobre el conjunt del territori.{{sfn|Armand|2008|p=72}}
La invasió àrab del [[Regne visigòtic de Toledo]] i la posterior invasió de les Gàl·lies seria frenada per [[Carles Martell]] a la [[batalla de Tours]] (732). [[Pipí I el Breu]], que fou [[majordom de palau]] i dominava [[Austràsia]], [[Nèustria]] i [[Regne de Borgonya|Borgonya]] posà fi al domini merovingi i establí el domini carolingi que acompanyat de conquestes culminarien els seus descendents amb l'establiment de l'[[Imperi Carolingi]]. Pocs anys més tard, [[Carlemany]] fou investit emperador a [[Aquisgrà]] pel mateix papa, i dirigí esforços militars francs cap al sud conquerint en nom de la cristiandat els territoris de la [[Septimània]], però fracassà en la intenció d'expulsar els àrabs de la [[península Ibèrica]] havent d'establir el que s'anomenà la [[Marca Hispànica]].▼
▲La invasió àrab del [[Regne visigòtic de Toledo]] i la posterior invasió de les Gàl·lies seria frenada per [[Carles Martell]] a la [[batalla de Tours]] (732). [[Pipí I el Breu]], que fou [[majordom de palau]] i dominava [[Austràsia]], [[Nèustria]] i [[Regne de Borgonya|Borgonya]] posà fi al domini merovingi i establí el domini carolingi que acompanyat de conquestes culminarien els seus descendents amb l'establiment de l'[[Imperi Carolingi]]. Pocs anys més tard, [[Carlemany]] fou investit emperador a [[Aquisgrà]] pel mateix papa, i dirigí esforços militars francs cap al sud conquerint en nom de la cristiandat els territoris de la [[Septimània]], però
== Societat ==
Els francs proliferaren apropiant-se de les restes de l'[[Imperi Romà d'Occident]] sustentada en l'[[imperialisme]] i l'[[esclavatge]]. Aquesta es basava en una societat piramidal culminada per l'[[emperador romà]] i recolzada per un potent engranatge de [[funcionari]]s i [[exèrcit]], que requeria fortes taxes impositives, tant [[impost directe|impostos directes]] i [[impost indirecte|indirectes]], per al seu manteniment. La manca de conquestes i l'excés de funcionaris s'apunten com a causes de l'esfondrament econòmic i de poder del baix imperi romà. L'establiment d'estats bàrbars europeus anà acompanyada d'un procés de [[feudalisme|feudalització]] i per tant del pas de funcions públiques, pròpies de l'estat, a mans privades. Els francs, poc més de cinc mil homes al
== Referències ==
{{commonscat}}▼
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |nom=Frédéric |cognom=Armand |títol=Chilpéric Ier, le roi assassiné deux fois |editorial=La Louve édition |data=2008 |llengua=francès}}
* {{ref-llibre |cognom=Rouche |nom=Michel |títol=L'Aquitaine des Wisigoths aux Arabes, 418-781 : naissance d'une région |lloc=París|editorial=École des Hautes Études en Sciences Sociales, Jean Touzot |any=1979 |isbn=978-2-7132-0685-6 |llengua=francès}}
▲{{commonscat}}
{{Majordoms merovingis}}
|