Regne Franc: diferència entre les revisions

{{EstatInfotaula estat desaparegut

| esdeveniment2 = Fi dels [[merovingis]], [[Pipí I el Breu]] funda la [[Dinastia Carolíngiacarolíngia]]

| esdeveniment5 =

| p4 = Regne Burgundi de Provença

| idioma = Llatí

| líder5 = [[Carlemany]]

Els '''regnes francs''' foren [[regnes germànics]] que proliferaren en el territori de l'actual [[França]], l'actual [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]] i part d'[[Alemanya]], en l'[[antiguitat tardana]] després de la desaparició de la [[Imperi Romà d'Occident]] i l'establiment al territori pel poble dels [[francs]] durant el {{segle cinquè|V}}. Aquests regnes, units al Regne dels Francs (''Regnum Francorum'' en llatí), persistiren durant l'[[alta edat mitjana]] entre els segles  {{Romanes|V}} i {{Romanes|IX}}.<ref name="Cartes sur les royaumes mérovingiens">{{ref-web |url =http://www.castlemaniac.com/cartes-medievales/cartes-merovingiens.php |títol =Cartes sur les royaumes mérovingiens |obra =www.castlemaniac.com |consulta =2011-04-09 |arxiuurl =https://web.archive.org/web/20110727104705/http://www.castlemaniac.com/cartes-medievales/cartes-merovingiens.php |arxiudata =2011-07-27 }} {{fr}}</ref>

Els [[francs]], poble [[germànics|germànic]] amb diverses tribus, començaren a efectuar incursions de saqueig i pillatge a l'interior de l'[[Imperi Romà d'Occident]] ja durant el {{segle|III}}. El general [[Aeci]] (s. IV) els derrotà i fins i tot algunes tribus s'incorporaren com a tropes mercenàries a l'[[exèrcit romà]]. Cap al segle V se'ls permet establir-se com a ''[[foederatifederats]]'' en una regió fronterera a la [[Gàl·lia Belga]] limitada pels rius [[Escalda]], [[Mosa]], [[Mosel·la]] i [[Rin]].<ref name="Gibbon">{{ref-llibre|cognom= Gibbon |nom= Edward|enllaçautor= Edward Gibbon|títol= The history of the decline and fall of the Roman empire |url= http://books.google.cat/books?id=Hy8OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |editorial= |lloc= |pàgines= pàg. 589 |isbn= }}</ref>

Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|caiguda de l'Imperi Romà]], [[Clodoveu I]], fill de [[Khilderic I]] i nétnet de [[Meroveu]], tots reis dels francs, fou escollit rei dels francs, el primer que presentava una certa unificació de les tribus, i engrandí substancialment els dominis mitjançant l'ús de l'estratègia militar i un ferri control intern (executant ràpidament qualsevol que s'oposés al seu poder). Durant el seu regnat els francs s'estendrien cap al sud dominant [[Nèustria]], [[Aquitània]] i la [[Gascunya]] fixant la frontera sud amb el [[Regne visigòtic de Toledo]], amb el que mantingué durant dècades disputes sobre el territori gascó i fou derrotat a la [[Batalla de Vouillé]] el [[507]];<ref>{{ref-llibre|cognom=Wolfram |nom=Herwig |títol=History of the Goths |url=http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false |llengua=anglès|editorial=University of California Press |data=1990 |pàgines=243 |isbn=0520069838}}</ref> A l'oest s'establí la frontera amb el [[Regne de Borgonya]], finalment col·lapsat al {{segle|VI}} i incorporat sota domini franc. I al nord amb els territoris de [[turingis]], [[frisons]], [[saxons]], [[alamans]] i [[eslaus]]. Amb Clodoveu s'afermà la [[dinastia merovíngia]] que pervisqué fins a l'adveniment de la [[dinastia carolíngia]] quan es deposà el darrer dels “[[reis mandrosos]]”. També fou en època de Clodoveu quan els francs es convertiren al [[catolicisme]].

Els francs proliferaren apropiant-se de les restes de l'[[Imperi Romà d'Occident]] sustentada en l'[[imperialisme]] i l'[[esclavatge]]. Aquesta es basava en una societat piramidal culminada per l'[[emperador romà]] i recolzada per un potent engranatge de [[funcionari]]s i [[exèrcit]], que requeria fortes taxes impositives, tant [[impost directe|impostos directes]] i [[impost indirecte|indirectes]], per al seu manteniment. La manca de conquestes i l'excés de funcionaris s'apunten com a causes de l'esfondrament econòmic i de poder del baix imperi romà. L'establiment d'estats bàrbars europeus anà acompanyada d'un procés de [[feudalisme|feudalització]] i per tant del pas de funcions públiques, pròpies de l'estat, a mans privades. Els francs, poc més de cinc mil homes al s. {{segle|VI}} segons estima Gibbon,<ref name="Gibbon"/> no disposaven d'aquestes estructures socials ni de recursos humans per mantenir-la, pel que en un inici els territoris que passaren al seu domini eren abundosos en explotacions agrícoles gestionades per esclaus i [[colon]]s (''colonii''), però la manca d'aquest control efectiu davant la fuga segurament conduí a les aristocràcies locals a fer "casaments" és a dir a dotar als [[serf]]s de la propietat de les terres de cultiu i per tant d'una certa independència econòmica, bé que sota càrregues impositives d'arrendament menors que en època baix-imperial. Els francs serien certament l'elit dirigent d'aquests territoris llatinitzats, que basarien el seu control per la contraprestació d'una protecció militar envers possibles invasions foranes o intromissions d'altres senyors feudals.<ref>{{ref-llibre|cognom= Salrach |nom= Josep Maria | capítol= La formació de la societat feudal. Segles VI - XII|títol= Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans |consulta= 9/4/2011 |edició= 1a edició |editorial= Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc= Barcelona |data= 1998|pàgines= |isbn= 8477399808}}</ref>