Landa (vegetació): diferència entre les revisions

La '''landa''' és una zona de [[vegetació]] de tipus [[matollar]] pròpia de l'[[Europa]] de [[clima atlàntic]] de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els [[bruc]]s, les [[Ulex parviflorus|gatoses]] i les [[Falguera|falgueres]], entre altres plantes.<ref>{{GEC|0118838|landa}}</ref> La landa espontània creix en zones en què l'estrès natural no permet que es formin boscs, com per exemple damunt de la línia arbòria i al costat de les [[torberes]] altes.<ref name = natuurkennis>{{ref-web|url = http://www.natuurkennis.nl/index.php?hoofdgroep=2&niveau=3&subgroep=106&subsubgroep=1019&subsubsubgroep=47 |títol = Inleiding heide & stuifzand|editor = Vereniging van Bos- en Natuurterreineigenaren|llengua = neerlandès |consulta = 31 d'agost del 2015}}</ref> La major part de les landes atlàntiques són paisatges culturals conseqüència de l'agricultura i la [[ramaderia]], i de l'extracció del pa d'herba com a fertilitzant, com a succedani de la palla als estables i com a material de construcció.

Des de la fi del {{segle|XIX}} la mecanització de l'agricultura, la reforestació, l'ús de [[fertilitzant]]s, l'[[èxode rural]] i la urbanització van fer desaparèixer moltes landes, poc interessants perquè eren terres pobres sense gaire rendiment. Tot i això, sense intervenció humana o pasturatge intensiu, el paisatge de la majoria de les landes desapareixeria també i la natura evolucionaria vers ecosistemes més complexos (pastures, [[bosc]]s) des que la capa d'humus comença a desenvolupar-se. La majoria de les landes que subsisteixen són [[parc natural|parcs naturals]] que només es mantenen per una gestió meticulosa.<ref name = mertens/> Els ramats de xais reintroduïts mantenen l'equilibri fràgil de la vegetació,<ref>{{ref-web|url = http://lelf.brandenburg.de/cms/detail.php/bb1.c.318758.de |títol = Heidepflege mit Schafen (Manteniment de la landa amb ovelles)|editor = Landesamt für Ländliche Entwicklung, Landwirtschaft und Flurneuordnung|lloc = Frankfurt (Oder)| nom = Michael |cognom = Jurkschat|consulta = 2015-08-31|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20140407072314/http://lelf.brandenburg.de/cms/detail.php/bb1.c.318758.de|arxiudata = 2014-04-07}}</ref> però per conservar —o recrear— el biòtop típic cal també organitzar incendis controlats i segar. Quan després d'uns anys, la capa d'[[humus]] ateny més de tres centímetres, la [[molínia]] comença embrostant la bruguera, la [[bruguerola]] i la [[Gatosa europea|gatosa]], seguida per petits arbres i arbusts pioners.<ref name = mertens>{{ref-llibre|nom =Dirk |cognom =Mertens|nom2 =Traute |cognom2 =Meyer |nom3 = Stefan |cognom3 = Wormanns|nom4 = Mathias |cognom4 =Zimmermann|títol =14 Jahre Naturschutzgroßprojekt Lüneburger Heide (14  anys d'un gran projecte de protecció de la natura a la landa de Lüneburg)|lloc = [[Niederhaverbeck]] | data = 2007|editorial = NSP|pàgines =28-29 |col·lecció = VNP-Schriften|llengua = alemany|ref = Mertens ''et alii''}}</ref> Aleshores esdevé indispensable rascar el terra fins a la capa mineral i endur-se el rascat.<ref>{{ref-web|url = http://www.nabu-selfkant.de/2011/12/plaggen-oder-schoppern-von-heideflachen/ |títol = Plaggen (oder Schoppern) von Heideflächen|nom = Franz |cognom = Oschmann|editor = [[NABU]]|data = 4 de desembre del 2011|lengua = alemany|consulta = 2015-08-31|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20151125053800/http://www.nabu-selfkant.de/2011/12/plaggen-oder-schoppern-von-heideflachen/|arxiudata = 2015-11-25}}</ref><ref>{{ref-web|url = https://www.onroerenderfgoed.be/nl/actueel/blog/heideherstel-op-s-hertogenheide-1/ |títol = Heideherstel op 's-Hertogenheide (1)|nom = Jan |cognom = van Ormelingen|data = 9 de març del 2015|llengua = neerlandès|editor = Agentschap Onroerend Erfgoed|lloc = Brussel·les}}</ref>

A la landa seca creix principalment [[bruguerola]] i ''[[Deschampsia flexuosa]]''. Hi proliferen també [[liquen|líquens]] com ''[[Cladonia rangiferina]]'' i altres [[cladonia|cladònies]]. Els [[arbust]]s més freqüents són la [[ginesta]] i el [[ginebre comú]]. A les landes humides creix [[bruc]], ''[[Molínia]] caerulea'', [[herba de la gota]], [[murta de Brabant]], ''[[Gentiana]] pneumonanthe'' i ''[[Narthecium ossifragum]]''.<ref name = natuurkennis/>

Els mamífers més freqüents són el [[conill]], la [[llebre]], diversos [[ratolí|ratolins]] i [[guineu]]s. Ocells típics són el [[gall de cua forcada]], l'[[enganyapastors]], el [[bitxac comú]], la [[piula dels arbres]], l'[[alosa vulgar]] i el [[botxí septentrional]]. A les àrees més humides habiten [[amfibiamfibis]]s com la [[granota camperola]], la [[granota roja]] i el [[gripau corredor]]. Pel que fa als [[rèptilrèptils]]s, la landa és habitada pel [[llangardaix pirinenc]], la [[sargantana vivípara]], el [[vidriol]], la [[colobra llisa]], la [[serp de collaret]] i l'[[escurçó europeu]].<ref name = natuurkennis/>