Dic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m neteja i estandardització de codi |
||
| (48 revisions intermèdies per 21 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{polisèmia}}
{{falten referències|data=2022}}
[[Fitxer:Afsluitdijk
[[Fitxer:Afsluitdijk Netherlands Satellite
[[Fitxer:Muro de Champas 2b.JPG|
Un '''dic''', també '''diga''' a [[l'Alguer]],{{sfn|Sanna i Useri|1988|p=347}} és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un [[riu]] o a la vora d'un [[llac]] o del [[mar]] mateix.<ref>{{cita DEI|dique-0|dique|fechaacceso=5 de mayo de 2014}}</ref> Aquesta [[construcció]] es fa servir per evitar el pas de l'aigua.<ref>{{Cite journal | title=Levees and Other Raised Ground | author=Henry Petroski | journal=American Scientist | year=2006 | volume=94 | issue=1 | pages=7–11| doi=10.1511/2006.57.7 }}</ref>
La finalitat d'un dic és impedir que canviï el curs dels rius i protegir contra les inundacions la zona adjacent al riu oa la costa. Els dics poden ser estructures de crestes naturals que es formen al costat de la riba d'un riu, o ser un [[farcit de terra]]<ref>{{Cite web |title=Levee |url=https://education.nationalgeographic. org/resource/levee |access-date=2023-03-27 |website=education.nationalgeographic.org |publisher=National Geographic Society |language=es}}</ref> o mur que regula el nivell de laigua. Tot i això, els dics poden ser perjudicials per al medi ambient.<ref>{{Cite web |title=Reducción del riesgo de inundación con múltiples beneficios: más espacio para el río |url=https://www.preventionweb.net/news/flood-risk-reduction-multiple-benefits-more-space-river |access-date=2023-01-22 |website=www.preventionweb.net |language=en}}</ref>
▲[[Fitxer:Afsluitdijk 08.jpg|thumb|'''L'Afsluitdijk''', construït als Països Baixos el 1932, va convertir el mar del Sud en un llac (l'IJsselmeer)]]
▲[[Fitxer:Satellite image of Afsluitdijk, Netherlands (5.19E 53.02N).png|thumb|Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac [[IJsselmeer]] que antigament era el mar del Sud.]]
Les antigues civilitzacions de la [[Vall de l'Indus]], l'antic Egipte, Mesopotàmia, Xina i Mesoamèrica van construir dics. Avui dia, els dics es poden trobar a tot el món, i les fallades dels dics a causa de l'erosió o altres causes poden ser grans desastres, com les catastròfiques fallades de dics el 2005 al Gran Nova Orleans que es van produir com a conseqüència de l'[[huracà Katrina]].
▲[[Fitxer:Muro de Champas 2b.JPG|thumb|Defensa a la riba d'un riu construïda amb ''champas'']]
== Dics artificials ==
Els dics artificials
Els dics més senzills són construïts
El país europeu i probablement del món sencer amb més coneixement i tradició en construcció de dics són els Països Baixos,
Un dels dics més emblemàtics dels Països Baixos és l'Afsluitdijk, un dic de 33
▲Un dels dics més emblemàtics dels Països Baixos és l'Afsluitdijk, un dic de 33 quilòmetres fet a mà amb fang i roca. Finalitzat l'any 1932, el dic va convertir el Mar del Sur holandès en un llac, anomenat [[IJsselmeer]]. Per sobre d'aquest dic hi passa una autopista que uneix la [[Holanda Septentrional|província de Noord Holland]] amb la [[província de Frísia]].
A l'altiplà [[andes|andí]], particularment a la regió peruana, antigament es construïen amb ''champas'', trossos quadrats de terra vegetal, d'uns 30 x 30
Modernament els dics de defenses de les ribes
També existeixen importants sistemes moderns de dics al llarg dels rius [[
=== Dics flotants ===
Els dics flotants són una mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot enfonsar parcialment llastant-ne l'interior i que també es poden fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.
▲Els dics flotants són una mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que es pot enfonsar parcialment llastant-ne l'interior i que també es poden fer surar, deixant en sec la nau que s'hi ha fet entrar.
El dic flotant, té l'avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d'una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d'ésser traslladat d'un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial.
== Dics naturals ==
Un dic natural<ref name="Trimble 2007 p. 763">{{ref-llibre|cognom=Trimble |nom=S.W. |títol=Encyclopedia of water Science |editorial=CRC Press |any=2007 | isbn=978-1-351-24981-2 | url=https://books.google.cat/books?id=dWC1DwAAQBAJ&pg=PA763 |consulta=2023-06-22 |pàgina=763}}</ref> resulta del dipòsit de material arrossegat pel riu a la ribera
== Desastres per falla de dics ==
=== [[Inundació dels Països Baixos del 1953]] ===
La gran inundació dels Països Baixos del 1953, el dia primer de febrer, a les províncies de [[Zelanda]] i [[Holanda Meridional]],<ref name="Foster Center of Military History 1983 p. 148">{{ref-llibre|cognom=Foster |nom=G.M. |autor2=Center of Military History |títol=The Demands of Humanity: Army Medical Disaster Relief |editorial=Center of Military History, U.S. Army | series=Special studies |any=1983 | url=https://books.google.cat/books?id=AjYwaGw2F4YC&pg=PA148 |consulta=2023-06-22 |pàgina=148}}</ref> una combinació de [[marea viva]] amb una severa tempesta del nord-oest va provocar el trencament de nombrosos dics i una gran inundació va costar la vida a més de 1.835 persones, així com nombrosos caps de [[bestiar]].<ref>{{citar ref |url = http://www.tudiscovery.com/extremeengineering/holland_explore/holland_explore.shtml|títol=Les barreres d'Holanda cap al mar|editorial = [[Discovery Channel]]|llengua = castellà|consulta = 23 agost 2009}}</ref> A partir d'aquest desastre es van iniciar els treballs del [[Pla Delta]].
=== 1986 Califòrnia ===
El sistema de dics presentava alguns defectes potencialment catastròfics.<ref name="Hanak 2011 p. 66">{{ref-llibre|cognom=Hanak |nom=E. |títol=Managing California's Water: From Conflict to Reconciliation |editorial=Public Policy Institute of California |any=2011 | isbn=978-1-58213-141-2 | url=https://books.google.cat/books?id=90hLp8aGrgIC&pg=PA66 |consulta=2023-06-22 |pàgina=66}}</ref>
Dics trencats al riu Sacramento.<ref name="U.S. Army Corps of Engineers, Sacramento District 1999 p. 5-PA21">{{ref-llibre|títol=Sacramento and San Joaquin River Basins, California: Post-flood Assessment |editorial=U.S. Army Corps of Engineers, Sacramento District |any=1999 | url=https://books.google.cat/books?id=37Cg2lInVIEC&pg=SA5-PA21 |consulta=2023-06-22 |pàgina=5-PA21}}</ref>
=== Nova Orleans ===
El 29 d'agost de 2005 la [[maror ciclònica|marejada ciclònica]] atiada pel Katrina causava 53 fissures en els dics de Nova Orleans provocant que el vuitanta per cent de la ciutat quedés submergia sota l'aigua. Un estudi de la [[Societat Americana d'Enginyers Civils]] del juny de 2007 abordava que dos terços de les inundacions produïdes havien estat causades per múltiples fissures en els murs de contenció de la ciutat.<ref name="ASCE HKERP report">{{ref-web|url=http://www.asce.org/files/pdf/ERPreport.pdf|títol=The New Orleans Hurricane Protection System: What Went Wrong and Why|autor=Andersen, Christine F. et al.|any=2007|editor=[[American Society of Civil Engineers]] Hurricane Katrina External Review Panel|consulta=2008-08-27|format=PDF|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080624204644/http://www.asce.org/files/pdf/ERPreport.pdf|arxiudata=2008-06-24}}</ref> No s'esmentaven les comportes hidràuliques que no estaven tancades. La marejada ciclònica també va devastar les costes de Mississipi i Alabama, convertint al Katrina en el [[catàstrofe natural|desastre natural]] més costós i destructiu de la història dels Estats Units, i en l'huracà més mortífer des de l'[[huracà d'Okeechobee de 1928]].<ref name="Huddleston 2019 p. ">{{ref-llibre|cognom=Huddleston |nom=E. |títol=The New Orleans Levee Failure |editorial=Abdo Publishing | series=Engineering Disasters |any=2019 | isbn=978-1-5321-7659-3 | url=https://books.google.cat/books?id=xy_DDwAAQBAJ |consulta=2023-06-22 }}</ref>
== Usos ==
[[Fitxer:Versterkt talud. Locatie. Haven van Laaxum 002.JPG|miniatura|Dic reforçat]]
El principal objectiu dels dics artificials és evitar la inundació del camp limítrof i frenar els canvis de curs naturals d'una via fluvial per proporcionar vies de navegació fiables per al comerç marítim al llarg del temps; també confinen el cabal del riu, cosa que provoca un flux d'aigua més gran i més ràpid. Els dics es troben principalment al llarg del mar, on les dunes no són prou fortes, al llarg dels rius per protegir-se de les crescudes, al llarg dels llacs o dels [[Pòlder|pòlders]]. A més, s'han construït dics per empal·litzar o com a límit d'una zona d'inundació. Aquesta darrera pot ser una inundació controlada per l'exèrcit o una mesura per evitar la inundació d'una zona més gran envoltada de dics. També s'han construït dics com a límits de camps i com a [[fortificació|defenses]] militars. Trobareu més informació sobre aquest tipus de dics a l'article sobre [[Pedra seca|murs de pedra seca]].
Els dics poden ser de terra permanents o construccions d'emergència (sovint de sacs de sorra) construïts precipitadament en una emergència d'inundació.
Alguns dels primers dics van ser construïts per la [[civilització de la vall de l'Indus]] (a [[Pakistan]] i [[nord de l'Índia]] des d'aproximadament el 2600 aC de la qual depenia la vida agrària dels pobles Harappan.<ref>{{cite web | title = Indus River Valley Civilizations | website = History-world.org | access-date = 2008-09-12 | url = http://history-world.org/indus_valley.htm | archive-url = https://web.archive.org/web/20120610205538/http://history-world.org/indus_valley.htm | archive-date = 10 de junio de 2012 | deadurl = yes }}</ref> També es van construir dics fa més de 3.000 anys a l'[[antic Egipte]], on es va construir un sistema de dics al llarg de la riba esquerra del [[riu Nil]] durant més de 1.000 km, que s'estenia des de l'actual [[Assuan]] fins al [[Delta del Nil]], a la vora del [[Mediterrani]]. Les civilitzacions de [[Mesopotàmia]] i la [[Història de Xina#Xina antiga|Xina antiga]] també van construir grans sistemes de dics.<ref>Needham, Joseph. (1971). Ciencia y civilización en China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Cambridge: Cambridge University Press; Brian Lander. "State Management of River Dikes in Early China: New Sources on the Environmental History of the Central Yangzi Region". T'oung Pao 100.4-5 (2014): 325-62.</ref> Atès que un dic és tan fort com el punt més feble, l'alçada i les normes de construcció han de ser coherents al llarg de la seva longitud. Algunes autoritats han argumentat que això requereix una forta autoritat de govern per guiar el treball, i pot haver estat un catalitzador per al desenvolupament de sistemes de govern a les primeres civilitzacions. No obstant això, altres assenyalen l'existència d'obres de terra per al control de l'aigua a gran escala, com a canals i/o dics, que daten d'abans del [[Rei Escorpí]] en l'[[Període predinàstic d'Egipte|Egipte Predinàstic]], durant el qual el govern estava molt menys centralitzat.
Un altre exemple de dic històric que protegia la creixent ciutat-estat de Mēxihco-Tenōchtitlan i la ciutat veïna de Tlatelōlco, va ser construït durant els primers anys del {{segle|XIV||s}}, sota la supervisió del tlahtoani de l'altépetl Texcoco, Nezahualcóyotl. La seva funció era separar les aigües salobres del llac de Texcoco (ideals per a la tècnica agrícola 'Chināmitls') de l'aigua dolça potable que se subministrava als assentaments. No obstant això, després que els europeus destruïssin Tenochtitlan, el dic també va ser destruït i les inundacions es van convertir en un greu problema, cosa que va provocar que la major part del Llac fos dessecat al {{segle|XVII||s}}.
Els dics solen construir-se apilant terra sobre una superfície anivellada i clar. Són amples a la base i s'estrenyen fins a assolir un nivell superior, on es poden col·locar terraplens temporals o sacs de sorra. Com que la intensitat de la descàrrega de la crescuda augmenta en els dics de [[Llit fluvial|riba del riu]] i que els dipòsits de [[llim]] eleven el nivell del llit del riu, la planificació i les mesures auxiliars són vitals. Els trams solen recular-se del riu per formar una llera més ampla, i les conques de les valls d'inundació es divideixen mitjançant múltiples dics per evitar que una sola bretxa inundi una zona extensa. Un dic fet de pedres col·locades en fileres horitzontals amb un llit de gespa fina entre cadascuna d'elles es coneix com ''spetchel''.
Els dics artificials requereixen una enginyeria important. La seva superfície ha de protegir-se de l'erosió, per la qual cosa es planten amb vegetació com la [[grama]] per unir la terra. Al costat de terra dels dics alts, se sol afegir una terrassa baixa de terra coneguda com a banqueta com una altra mesura contra l'erosió. A la banda del riu, l'erosió provocada per fortes onades o corrents suposa una amenaça encara més gran per a la integritat del dic. Els efectes de l'erosió es contraresten plantant vegetació adequada o instal·lant pedres, còdols, estores llastrades o [[revestiment]] de formigó. Es construeixen rases separades o rajoles de drenatge per garantir que els fonaments no s'entollin.
== Falles i ruptures ==
Tant els dics naturals com els construïts per l'home poden fallar de diverses maneres. Els factors que provoquen la fallada dels dics són el desbordament, l'erosió, les fallades estructurals i la saturació dels dics. El més freqüent (i perillós) és el trencament del dic. En aquest cas, una part del dic es trenca o s'erosiona, deixant una gran obertura perquè l'aigua inundi les terres que altrament estarien protegides pel dic. Una bretxa pot ser una fallada sobtada o gradual, causada per l'erosió de la superfície o per una debilitat subterrània del dic. Una bretxa pot deixar un dipòsit de sediments en forma de ventall que s'estén des de la bretxa, cosa que es descriu com a separació de meandres. Als dics naturals, una vegada que s'ha produït una bretxa, el buit al dic romandrà fins que s'ompli de nou mitjançant processos de construcció de dics. Això augmenta les possibilitats que es produeixin futures bretxes al mateix lloc. Les bretxes poden ser el lloc de tall de meandre si la direcció del flux del riu es desvia permanentment a través de la bretxa.
De vegades es diu que els dics fallen quan l'aigua sobrepassa la carena del dic. Això provocarà inundacions a les planes d'inundació, però com que no fa malbé el dic, té menys conseqüències per a futures inundacions.
Entre els diversos mecanismes de fallada que provoquen el trencament dels dics, l'erosió del sòl és un dels factors més importants. Predir l'erosió del sòl i la generació de soscavació quan es produeix el sobrepassi és important per dissenyar dics i [[Mur de contenció|murs de contenció]] estables. S'han fet nombrosos estudis per investigar l'erosionabilitat dels sòls,<ref>Briaud, J., Chen, H., Govindasamy, A., Storesund, R. (2008). Erosió de dics per sobrepassar a Nova Orleans durant l'huracà Katrina. Journal of Geotechnical and Geoenvironmental Engineering. 134 (5): 618-632.</ref> van utilitzar la prova de l'Aparell de Funció d'Erosió (EFA) per mesurar l'erosionabilitat dels sòls i, posteriorment, utilitzant el programari Chen 3D, es van realitzar simulacions numèriques al dic per esbrinar els vectors de velocitat a l'aigua de sobrepassació i la soscavació generada quan l'aigua de sobrepassi incideix al dic. Mitjançant l'anàlisi dels resultats de la prova EFA, es va fer una taula d'erosió per classificar l'erosionabilitat dels sòls,<ref>Hughes, S.A., Nadal, N.C. (2009). Estudi de laboratori del desbordament combinat d'onades i marees de tempesta d'un dic. Coastal Engineering.56: 244-259</ref> que va estudiar l'efecte de la combinació del desbordament de les onades i el desbordament de la marea de tempesta a l'erosió i la generació de soscavació en els dics. L'estudi va incloure paràmetres hidràulics i característiques del flux, com el gruix del flux, els intervals de les onades i el nivell de la maror sobre la corona del dic, per analitzar el desenvolupament de la soscavació. D'acord amb les proves de laboratori, es van derivar correlacions empíriques relacionades amb la baixada mitjana de desbordament per analitzar la resistència del dic contra l'erosió. Aquestes equacions només podien ajustar-se a la situació, semblant a les proves experimentals, mentre que poden donar una estimació raonable si s'apliquen a altres condicions.
Osouli et al. (2014) i Karimpour et al. (2015) van dur a terme una modelització física de dics a escala de laboratori per avaluar la caracterització de la puntuació de diferents dics a causa del desbordament de murs de contenció.<ref>{{Cite book |doi = 10.1061/9780784479087.117|chapter = Scour Characteristics of Saturated Levees Due to Floodwall Overtopping|title = IFCEE 2015|year = 2015|last1 = Karimpour|first1 = Mazdak|last2 = Heinzl|first2 = Kyle|last3 = Stendback|first3 = Emaline|last4 = Galle|first4 = Kevin|last5 = Zamiran|first5 = Siavash|last6 = Osouli|first6 = Abdolreza|pages = 1298–1307|isbn = 9780784479087}}</ref><ref>{{cite web|url=https://www. researchgate.net/publication/275033990|title=Potencial de erosión y socavación de diques debido al rebase de muros de contención (descarga en PDF) |website=ResearchGate}}</ref>
Un altre enfocament aplicat per prevenir les fallades dels dics és la [[tomografia de resistivitat elèctrica]] (ERT). Aquest mètode geofísic no destructiu pot detectar amb antelació les zones crítiques de saturació als dics. Així, l'ERT es pot utilitzar en la monitorització dels fenòmens d'infiltració a les estructures de terra i actuar com un sistema d'alerta primerenca, per exemple, a les parts crítiques dels dics o terraplens.<ref>{{Cite journal|last1=Arosio|first1=Diego|last2=Munda|first2=Stefano|last3=Tresoldi|first3=Greta|last4=Papini|first4=Monica|last5=Longoni|first5=Laura|last6=Zanzi|first6=Luigi|date=2017- 10-13|title=Un sistema de resistividad personalizado para la monitorización de la saturación y la infiltración en diques de tierra: instalación y validación|journal=Open Geosciences|volume=9|issue=1|pages=457-467|doi=10.1515/geo-2017-0035|issn=2391-5447|bibcode=2017OGeo....9...35A}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{Sanna1988}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|dic}}
[[Categoria:Enginyeria hidràulica]]
| |||