Anèmia ferropènica
L'anèmia ferropènica és una anèmia (habitualment microcítica) per dèficit de ferro. El ferro és necessari en la formació de les hematies, concretament per l'hemoglobina (la proteïna que transporta l'oxigen). L'organisme recicla el ferro: quan els glòbuls vermells moren, el ferro present tornar a la medul·la òssia (on s'ha format) per ser reutilitzat en la formació de nous glòbuls vermells.
Tipus | anèmia per deficiència, carència alimentària, ferropènia, anèmia hipocròmica i malaltia |
---|---|
Especialitat | hematologia |
Clínica-tractament | |
Exàmens | índex de Mentzer |
Medicació ferro, ferrous gluconate dihydrate (en) , iron(II) fumarate (en) , sulfat de ferro(II) heptahidratat, sodium ferric gluconate complex (en) , iron sucrose (en) , ferric carboxymaltose (en) i Ferumoxides (en) | |
Classificació | |
CIM-11 | 3A00 |
CIM-10 | D50 |
CIM-9 | 280 |
CIAP | B80 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 6947 |
MedlinePlus | 000584 |
eMedicine | med/1188 |
MeSH | D018798 |
UMLS CUI | C0162316 |
DOID | DOID:11758 |
Història natural
Ferropènica latent
L'anèmia ferropènica comença amb una desaparició de les reserves de ferro, això provoca que hi hagi una disminució de la siderèmia (concentració de ferro en sang) i com a conseqüència una disminució de la transferrina (proteïna que transporta el ferro). Durant aquesta etapa, no es presenta ni anèmia ni microcitosi (abundància d'hematies d'una mida més petita de la normal).
Eritropoesi ferropènica
Es dóna una absència total del ferro molecular, produint així una disminució dels sideroblasts (síntesi de l'hemoglobina) i un agreujament de la siderèmia i de la ferritina.
Anèmia ferropènica
En l'estat final es dóna un descens de l'hemoglobina, microcitosi, hipocromia (les hematies i per tant la sang perd el seu color vermellós degut a la perdut d'hemoglobina que és qui la dóna) i una disminució més gran de la siderèmia i la ferritina.
Causes
L'anèmia ferropènica es pot donar per diferents motius:
- Increments per pèrdues (hemorràgies):
- Cròniques:
- Helmintosis intestinals: Són la causa més important de la deficiència de ferro a tot el món. Les estimacions de la infecció en la població mundial oscil·larà entre un mínim de mil milions d'éssers humans a un màxim de 5.000 milions d'un total de 6 mil milions.[1]
- Gastrointestinals: hemorroides sagnants, gastritis crònica, úlcera pèptica, càncer colorectal, etc.
- Genitals: polimenorrea, metrorràgia
- Urològiques: càncer de bufeta
- Agudes: postoperatòries, traumatismes.
- Cròniques:
- Dèficit nutricional: Dieta baixa en ferro.
- Disminució de l'absorció: Per gastrectomia o per síndromes de mala absorció del ferro.
- Augment de les necessitats: En la lactància, l'adolescència i l'embaràs, es necessita una aportació de ferro superior.
Manifestacions clíniques
- Pal·lidesa, per reducció de l'oxihemoglobina en la pell o les membranes mucoses.
- Augment de la fatiga, degut a la falta l'oxigen.
- Quan l'anèmia és important, pot aparèixer dispnea.
- Altres manifestacions:
- Acceleració de la caiguda del cabell.
- Ungles fràgils, seques i planes.
- Coiloníquia
- Glossitis amb dificultat en la deglució. (Inflamació de la llengua)
- Ràgedes (talls a la llengua).
- Ressecament de la pell.
Tractament
A més del tractament de la causa, cal la presa de fàrmacs a base del ferro bivalent.
Ocasionalment pot ser convenient l'administració de ferro sacarosa (Venofer®, Feriv®, Hierro sacarosa®) per via endovenosa.
Referències
- ↑ «Defining Iron-Deficiency Anemia in Public Health Terms: A Time for Reflection». [Consulta: 30 juliol 2012]. Review of numbers of infections