Vocal mitjana

Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades. La característica definitòria d'una vocal mitjana és que la llengua es posiciona a mig camí entre una vocal oberta i una vocal tancada. L'única vocal mitjana amb un símbol dedicat a l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) és la vocal mitjana central també anomenada vocal neutra sense arrodoniment, [ə].

Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi- anterior Central Quasi- posterior Posterior Tancada •iy •ɨʉ •ɯu •ɪʏ •ɪ̈ʊ̈ ʊ •eø •ɘɵ •ɤo •e̞ø̞ •əɵ̞ •ɤ̞o̞ •ɛœ •ɜɞ •ʌɔ •æ ɐ •aɶ •äɒ̈ •ɑɒ Quasitancada Semitancada Mitjana Semioberta Quasioberta Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides

També hi ha vocals mitjanes que no tenen símbols dedicats a l'AFI:^[1]

• vocal mitjana anterior no arrodonida [e̞] o [ɛ̝] (escrita generalment [e], o sigui com si fos semitancada)
• vocal mitjana anterior arrodonida [ø̞] o [œ̝] (escrita generalment [ø], o sigui com si fos semitancada)
• vocal quasianterior no arrodonida [ë̞] o [ɛ̝̈]
• vocal quasianterior arrodonida [ø̞̈] o [œ̝̈]
• vocal central no arrodonida [ɘ̞] o [ɜ̝] (escrita més freqüentment [ə])
• vocal central arrodonida [ɵ̞] o [ɞ̝] (escrita més freqüentment [ɵ], o sigui com si fos tancada mitjana)
• vocal quasiposterior no arrodonida [ɤ̞̈] o [ʌ̝̈]
• vocal quasiposterior arrodonida [ö̞] o [ɔ̝̈]
• vocal mitjana posterior no arrodonida [ɤ̞] o [ʌ̝] (escrita generalment [ɤ], o sigui com si fos semitancada)
• vocal mitjana posterior arrodonida [o̞] o [ɔ̝] (escrita generalment [o], o sigui com si fos semitancada)

L'AFI divideix l'espai de vocals en terços, amb les semitancades com ara [e] o [o] i les vocals semiobertes com ara [ɛ] or [ɔ] equidistants a l'espai formant entre l'[a] oberta i les tancades [i] o [u]. Així doncs, una vocal mitjana anterior autèntica podria transcriure's tant com una [e̞] baixa o una [ɛ̝] alta.

Poques llengües contrasten les tres alçades de la vocal mitjana, perquè és molt estrany que una llengua distingeixi més de quatre alçades de vocals anteriors o posteriors autèntiques. Un que ho fa, el dialecte d'Amstetten de l'autrobavarès, contrasta quatre alçades de vocals anteriors no arrodonides, anteriors arrodonides i posteriors a més de tenir una vocal oberta central. Aquestes vocals han estat transcrites amb el símbols AFI disponibles /i e ɛ æ/, /y ø œ ɶ/, /u o ɔ ɑ/, i /a/.

Tot i així, les vocals transcrites /æ ɶ ɑ/ estan a un terç de distància entre /a/ oberta i /i y u/ tancada, precisament la definició AFI de vocals obertes mitjanes [ɛ œ ɔ]. En conseqüència el bavarès d'Amstetten pot ser un exemple d'una llengua que contsasta les vocals mitjanes tant amb vocals mitjana-obsertes com mitjanes tancades.

La lengua kensiu, que es parla a Malàsia com a Tailandia és molt especial perquè contrasta vocals mitjanes autèntiques amb mitjanes tancades i mitjanes obertes sense altres diferències als paràmetres com ara si són posteriors o s'arrodoneixen.