Viquipèdia:Estat Lliure de Prússia

Fins el 1918 Prússia estava constituïda com a Regne dins el II Reich alemany, proclamat el 1871 arran de la unificació definitiva d'Alemanya.

A finals d'octubre del 1918 comença la Revolució alemanya amb els motins dels mariners de la flota de guerra de Kiel que ràpidament s'estén per tot el territori del Reich fi que portarà a la caiguda de la Monarquia el 9 de novembre. A l'endemà es proclamava la República. Queia així no només la monarquia a Prússia sinó també als altres estat de la federació constituïs com a Regnes o principats o ducats. Prússia passarà de ser un Regne a un Estat Lliure.

 

Al llarg dels seus primers 400 anys d'existència, Prússia havia estat sinònim d'oligarquia i militarisme. En canvi, durant la República de Weimar Prússia va ser un pilar de democràcia. El restrictiu Sistema de les tres classes, pel qual ^[1]va ser eliminat poc després de l'abdicació del káiser Guillem II l'octubre del 1918. Ara el poder passava dels Junker,^[2] terratinents i grans empresaris, al "Berlín Roig", i a la zona industrial de la conca del Ruhr, tant teritorios amb majories'. Prusia es va convertir en un baluard de l'esquerra.

Des del 1919 fins el 1932, Prússia va ser governat per una coalició formada pel Partit socialdemòcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Partei Deutschlands, SPD), el Partit catòlic del Centre (Deutsche Zentrumspartei, o simplement Zentrum) i els demòcrates del Partit Democràtic, alemany (Deutsche Demokratische Partei, DDP). Des del 1921 fins al 1925, els governs de coalició van incloure també el Partit popular Alemany (Deutsche Volkspartei, DVP).

A diferència d'altres Estats de l'Alemanya de Hitler, en Prusia el govern per la majoria de partits democràtics mai va estar en perill d'extinció. No obstant això, a l'Est de Prússia i algunes zones industrials, la Nacional Socialista dels Treballadors alemanys (Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, l'NSDAP), el partit Nazi de Adolf Hitler, va anar guanyant progressivament major influència i suport popular, especialment entre la classe mitja-baixa.

Tot això canvia el 20 de juliol de 1932 amb l'anomenat Preußenschlag ("cop de Prússia"), quan el Canceller del Reich,. el conservador Franz von Papen, enderroca per decret el govern democràtic de l'Estat Lliure de Prússia presidit aleshores pel social-demòcrata Otto Braun, amb el pretext que havia perdut el control de l'ordre públic. Aquest cop d'estat va ser provocat per un tiroteig entre els membres de la Sturmabteilung (SA) i la Schutzstaffel (SS) i militants comunistes en Altona, Hamburg (en aquella època, Altona formava part de Prússia). Després d'aquest decret d'emergència, Papen s'autoanomenà Comissari del Reich per a Prússia i va prendre el control del govern. Això facilitaria que un any després Adolf Hitler prengués el control total de Prússia.

El 30 de gener de 1933, Hitler és nomenat Canceller del Reich. Com a part de l'acord per aconseguir la cancelleria, Papen és designat ministre-president de Prússia, a més de vicecanceller del Reich. El lloctinent de Hitler, Hermann Göring, és a més nomenat ministre de l'Interior de l'Estat. Quatre setmanes més tard (27 de febrer de 1933), s'incendia el Reichstag. A l'endemà, Göring promulgava una llei suspenent les llibertats civils dels ciutadans. Sis dies després de l'incendi del Reichstag se celebren les darrereres eleccions legislatives a Alemanya que convertiren al l'NSDAP en el primer partit en nombre d'escons tot i que sense obtenir la majoria absoluta. El nou Reichstag inicià les seves sessions a Potsdam el 21 de març amb la presència del President del Reich, el mariscal Paul von Hindenburg, aleshores ja malalt de demència senil. Fou davant aquesta cambra on Hitler presentà la Llei de Capacitació que li atorgava poders dictatorials en tant que podia legislar lliurement sense necessitat de ser aprovades prèviament pel Reichstag. Al cap d'un mes, aprofitant que Fanz Von papen era de visita oficial a la Ciutat del Vaticà, Göring és nomenat primer ministre de Prússia, càrrec que detentava el vicencanceller Papen des del Preußenschlag del 1932. Amb això Hitler aconseguia prens poders a tot el país en tant que disposava del control absolut del govern prussià inclosa la policia. El 1934 els minsteris prussians són fusionats amb els del Govern del Reich.

Amb la en "Llei de reconstrucció de la Reich" (Gesetz über den Neuaufbau des Reiches) de 30 de gener de 1934 i amb la "Llei de Governadors del Reich" (Reichsstatthaltergesetz), de 30 de gener de 1935, els estats i les províncies de Prússia eren dissoltes de fet tot i que no pas jurídicament ja que formalment continuaven existint. D'ara en endavant els governs dels Estats passaven a ser controlats per un governador general (Reichsstathalter) nomenat directament pel canceller.. Paral·lelament, l'organització del partit nazi en els barris creats per substituir les antigues divisions administratives (Gaue) guanyat importància creixent; com l'oficial a càrrec d'un Gau (el Gauleiter i trista memòria) va ser dissenyat també per la canceller. Hitler nomera formalment, el governador de Prusia, encara que les seves funcions eren exercits per Göring.

 

La posició de lideratge de la Reichsstatthalter i el ministre-president, ambdues posicions ostentados per Hermann Göring, continuaton existeixen, però es van subordinar a les pretensions del règim nazi. Fins i tot si heu fet alguns canvis en les províncies de prússia més tard. Per exemple, la "llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg" o la "llei de la Gran Hamburg" (Groß-Hamburg-Gesetz) de 1937 transferíalle i aquest Gau alguns territoris de les províncies de Hannover i Schleswig-Holstein, al mateix temps que anexionaba la Geesthacht hamburgués i la ciutat hanseàtica de Lübeck, a Schleswig-Holstein, així com el port hamburgués de Cuxhaven a la província de Hannover.

Altres canvis havien tingut lloc en 1939, amb assignacions de municipis suburbans pruso-hanoverians a Bremen i retorn de l'annexió del port bremés de Bremerhaven a la província de Hannover. També la ciutat hamburguesa de Wilhelmshaven va ser cedida a Oldenburg.

En 1942, la redistribucións afectades les províncies de Saxònia i de Hannover, i l' Estat Lliure de Brunswick.

Els territoris prussians entregats a Polònia després del tractat de Versalles van ser reanexionats durant la Segona Guerra Mundial. No obstant això, la major d'aquests territoris no es va reincorporar a Prússia sinó que foren incorporats als diferents Gaue de l'Alemanya nazi.

Amb la derrota alemanya l'abril del 1945 amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i d'acord a la Conferència de Potsdam del mateix any, Alemanya era dividida en quatre zones d'ocupació segons les quatre potències vencedores. El territori prussià més enllà de la línia Oder-Neisse La major part de Prússia fou ocupada pels soviètics mentre que la part occidental ho era ocupada per britànics o francesos. edores de la guerra. Igualment es fixava una nova frontera germano-polonesa seguint el curs dels rius Oder i Neisse (la línia Oder-Neisse). Com també havia passat amb els acords de pau del 1919, bon part dels territoris que passaven a Polònia o la Unió Sovièticaairebé la totalitat d'aquest territori havia estat el territori prusián (excepte una petita part de la terra a l'est de la frontera revisat que havia pertangut a Saxònia).

 

La major part del territori es trasllada a Polònia i la part nord de l'Est de Prússia, incloent Königsberg (avui Kaliningrad) va ser annexionada per la Unió Soviètica.

Les pèrdues representar gairebé dues cinquenes parts del territori prusiano i gairebé una quarta part del territori dins de les fronteres d'Alemanya abans de 1938. S'estima que aproximadament 10 milions d'alemanys van haver de fugir o foren expulsats forçosament d'aquests territoris com a part de l'anomenat èxode de l'alemany. El que quedava de Prusia cobreix un gènere no més de la meitat del territori alemany restants i de gènere no més de la meitat del territori de Prusia abans de 1914.

En virtut de la llei no. 46 de 25 de febrer de 1947, el Consell de Control Aliat proclamava formalment la dissolució de l'estat prussià.^[3] Encara que els aliats reclamat la història del militarisme prsiano com a principal justificació per a la dissolució de Prússia, la seva existència demostraríase impracticábel desppois l'inici de la guerra freda i de la divisió d'Alemanya en els estats units en el context d'aquest conflicte.

A diferència del seu predecessor autoritari preguerra, Prússia era una democràcia prometedor dins d'Alemanya. L'abolició de l'aristocràcia havia transformat Prusia en un territori dominat en gran part per l'esquerra de l'espectre polític, amb la "Berlín Vermell" i el centre industrial de la regió del Ruhr exerciendo una gran influència. Durant aquest període, una coalició de partits de centre-esquerra va governar, predominantment sota el lideratge de l' socilademócrtata prussià Otto Braun, que ha promogut diverses reformes, juntament amb el seu ministre de l'Interior, Carl Severing, que van ser el model per a la posterior de la República Federal d'Alemanya.

Per exemple, el primer ministre de prússia, i només pot ser la secció del lloc, si no hi ha hagut una "majoria suficient" per a un possible successor. Aquest concepte, conegut com a "vot de censura" constructiva, duta per la llei orgànica de la República Federal d'Alemanya.^[4] La majoria d'historiadors considera que el govern prussià durant aquest temps va ser de lluny el més èxit d'Alemanya.

Disposicions similars rexían en les constitucions dels altres Estats alemanys de la República de Weimar i de l'actual Länder, un executiu encapçalat per un Ministre-President de Prusia investit per un Exèrcit, el parlament de l'Estat) escollits pel poble.

Fora de les colònies d'ultramar, el Territori Imperial d'Alsàcia-Lorena i la zona del Saargebiet, és a dir, el Sarre, totes les pèrdues territorials alemanyes assignades pel Tractat de Versalles van afectar per sobre de tot a Prússia. Com es recordarà, en funció dels acords de pau de París de juny del 1919, Alemanya lliurava els següents territoris:

• les poblacions d' Eupen i Malmedy, a Bèlgica;^[5]
• la ciutat de Danzig es converteix en una ciutat lliure sota el mandat de la Societat de Nacions
• part de la província de Posen i de Silèsia s'incorpora a Polònia
• el nord de Schleswig,a Dinamarca;
• el territori de Memel (també conegut com a Memelland), a Lituània;
• el territori de Hlučín (Hultschin, en alemany), Txecoslovàquia;
• el Saargebiet o territori de la conca del Sarre, va ser administrats per França, encomeda que ha realitzat la societat de Nacions.

A més a més, la província del Rin (Rheinprovinz), o la Prússia renana (Rheinpreußen), es va convertir en una zona desmilitaritzada.

Arran de les pèrdues territorials suara esmentades, Prússia passava a estar formada per tretze províncies tal i com estipulava l'article 32.1 de la Constitució del del 30 de novembre del 1920. Així, territorialment l'Estat Lliure s'organitzava de la següent manera:

• Onze províncies amb dieta (en alemany : Provinziallandtag) :
  • La província de Prússia Oriental (en alemany : Provinz Ostpreußen), capital: Königsberg ;
  • La província de Brandenburg (en alemany : Provinz Brandenburg), capital: Potsdam ;
  • La província de Pomerània (en alemany : Provinz Pommern), capital: Stettin ;
  • La província de Baixa Silèsia (en alemany : Provinz Niederschlesien),capital: Breslau ;
  • La província de l'Alta Silèsia (en alemany : Provinz Oberschlesien),capital: Oppeln ;
  • La província de Saxònia (en alemany : Provinz Sachsen),capital: Magdebourg ;
  • La província de Schleswig-Holstein (en alemany : Provinz Schleswig-Holstein), capital: Kiel 
  • La província de Hannover (en alemany : Provinz Hannover), capital: Hannover ;
  • La província de Westfàlia (en alemany : Provinz Westfalen), capital: Münster ;
  • La província renana (en alemany : Rheinprovinz), capital: Coblença;
  • La província de Hesse-Nassau (en alemany : Provinz Hessen-Nassau), chef-lieu : Kassel.

• Dues províncies sense dieta provincial:
  • La ciutat de Berlin (en alemany : Stadtgemeinde Berlin), és a dir el Gran Berlin (en alemany, Groß-Berlin), l'ajuntament de la capital (en alemany, Stadtverordnetenversammlung) escollia els seus representants per al Consell d'Estat.
  • La Marca de Posnània-Prússia Occidental ( Grenzmark Posen-Westpreußen), capital Schneidemühl, les dietes comunals escolien els seus representants al Consell d'Estat.

El paràgraf 3r de l'article afegia amés que el país de Hohenzollern (en alemany, Hohenzollernschen Lande i, més tard, a partir de 1928, Hohenzollerische Lande) estaria representat al Consell d'Estat per un membre elegit per l'Assemblea regional (en alemany, Kommunallandtag).

Després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats en 1945, les províncies de Prússia foren repartides entre els següents Estats:

• La part nord de l'Est de Prússia. Avui, l' oblast de Kaliningrad, un enclavament rus entre Lituània i Polònia.

Cedit a Polònia

• El conjunt del territori situat a l'est de la línia Oder-Neisse, a més de la ciutat de Stettin. Aquest territori comprén la major part de Silèsia, la Pomerània oriental i el Brandenburg Oriental, tot el territori de Posen-Prússia Oriental i el que quedava de la Prússia Oriental que no fou cedit a l'URSS

 

Amb el neixement de les zones d'ocupació aliades d'Alemanya el 1945 i l'abolició de Prússia el 1947, les províncies de l'antic Estat Lliure es convertiren en nous Länder. Tot i axò, aquest procés va variar en funció de la zona d'ocupació corresponent. A la zona occidental (futura RFA), les antigues províncies prussianes es convertiren en nous estats federats. En canvi, a la zona oriental (futura RDA), es retituiren inicialment les províncies prussianes per després reorganitzar-se en nous Länder que subsisitren fins el 1952. El 1990 amb la reunificació es restabliren aquests Estats.

Territoris sota administració soviètica

Els Länder constiutïts en aquesta zona i existents fins a la reorganització territorial del 1952 eren:

• Brandenburg, de la resta de la província de Brandenburg.
• Saxònia-Anhalt, la major part de la província de Saxònia. La resta de la província va passar a formar part de Turíngia.
• Mecklenburg-Pomerània Occidental: la resta de la província de Pomerània (majoritàriament la part occidental) es van fusionar amb Mecklenburg.
• Saxònia: la resta de la província de Silèsia que s'afegí a Saxònia.

La resta de Prússia es va fusionar amb altres Estats alemanys que alhora van donar lloc als actuals Länder ja vigents durant l'època de vida de la República Federal d'Alemanya. Són els següents:

• Schleswig-Holstein, la província de Schleswig-Holstein (sota administració britànica).
• La Baixa Saxònia, inclou l'antiga província de Hannover (zona d''ocupació britànica)
• Rin del nord-Westfàlia, província de Westfàlia i de la meitat nord de la província del Rin (sota administració britànica).
• Renània-Palatinat, a la resta del sud de la província del Rin (sota l'administració francesa).
• Hesse, a la província de Hesse-Nassau (zona d'ocupació estadopunidenca)
• Württemberg-Hohenzollern, a la província de Hohenzollern (sota l'administració francesa). Aquest Estat, poc després, juntament amb Baden va donar lloc a l'actual Land de Baden-Württemberg el 1952

La capital alemnaya fou dividia en quatre zones d'ocupació. La part oriental per a l'URSS i l'occidental en mans dels Estats Units, Gran Bretanya i França. El primer donaria lloc al Berlin Oriental, capital de la RDA, i l'altre al Berlin Occidental. El Mur de Berlin, construït per les autoritats de la RDA el 1962, marcava la fronteraentre els dos sectors d ela ciutat. Les quatre zones d'ocupació es van dissoldre amb la reunificació alemanya i el retorn a la capitalitat alemanya de Berlin el 1991. Una proposta de fusionar Berlín amb l'Estat federal de Brandenburg va ser rebutjada pel vot popular en 1996

• Bled, Jean-Paul (2007): Histoire de la Prusse. Paris: Fayard. ISBN 978-2-213-62678-9.
• Clark, Christopher (2006): Iron Kingdom. The Rise and the Downfall of Prussia, 1600-1947. Allen Lane/ Penguin Books. ISBN 0-7139-9466-5.
• Koch, H. W. (1984): A History of Prussia. London: Longman. ISBN 0-582-48190-2.
• MacDonogh, Giles (1994): Prussia. London: Sinclair-Stevenson. ISBN 1-85619-267-9.
• Zayas, Alfred-Maurice de (1994): A Terrible Revenge: The Ethnic Cleansing of the East European Germans, 1944-1950. New York: St. Martin's Press. ISBN 0-312-12159-8.

• República de Weimar
• Estats de la República de Weimar
• Ordre Teutònic
• Ducat de Prússia
• Regne de Prússia
• Prússia Occidental
• Prusia Oriental
• Províncies de Prússia

• Estat Lliure de Prússia (en alemany)
• Estats alemanys dels 1918 (anglès)
• Constitució de l'Estat Lliure de Prússia (en alemany) (hi ha traducció francesa a https://fr.wikipedia.org/wiki/Constitution_de_Prusse_(1920)