Uigurs

Poc se sap de l'existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels anys noranta i que va efectuar alguns actes terroristes. Tenia el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uigur, independentista i nacionalista, partidari de la descolonització i de la fi de l'espoli pels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les associacions següents:

• A Múnic, Congrés Nacional d'Uiguristan, d'Enver Can; East Turkstan Union in Europe, d'Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d'Abduljelil Karakash.
• A Turquia, East Turkestan Foundation, de Mehmete Riza Bekin a Istanbul; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a Kayseri.
• A la resta d'Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a Estocolm; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a Brussel·les, l'Uyghur House de Shahelil, a Holanda.
• A Rússia, l'Uyghur Association, de Serip Hajè, a Moscou.
• Als EUA, l'Uyghur American Association, de Turdi, a Washington, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti.
• A Austràlia, l'Australia Turkestan Association, d'Ahmet Igamberdi.
• A Kazakhstan, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman.
• A Kirguizstan, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.

També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguizstan. L'han acusat de formar part de la xarxa d'Al-Qaida, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan.

 

El 742, els uigurs, els karlucs i els basmils es van rebel·lar contra el Segon Kaganat Turc,^[6] i el 744, els basmils van capturar Ötüken, la capital turca d'Ötüken matant el kagan Ozmich. Més tard aquell any es va formar una aliança de uigurs i karlucs que va derrotar els basmils, matant el seu kagan i fent desaparèixer els basmils com a poble. Les hostilitats entre els uigurs i els karluks van forçar els karlucs a emigrar cap a l'oest cap a Jetissú i a entrar en conflicte amb els türgesh, als quals van derrotar i conquerir el 766.^[7]

A mitjan segle xix els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.^[8]

L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turquestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.

A la dècada dels seixanta del segle xx, es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia han, majoritària a la Xina.^{[cal citació]}

Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la província d'Almati.^[8]

En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).^{[cal citació]}

El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del Kazakhstan. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.^[8]

• [1] Li Tang, «A History of Uighur Religious Conversions»

(5th - 16th Centuries)" ARI Working Paper, No. 44, juny 2005, http://www.ari.nus.edu.sg/docs/wps/wps05_044.pdf Arxivat 2006-08-11 a Wayback Machine..

• [2] Peter Golden, An Introduction to the History of the Turkic Peoples (Wiesbaden: Harrassowitz, 1992): 94.
• [3] Sima Qian, Shiji [Records of the Historian] Vol. 110: Xiongnu; and Ban Gu, Han Shu [History of the Han Dynasty], Vol. 94: Xiongnu.
• [4] Jiu Tangshu, Vol. 206: Huigu.
• [5] Weishu Vol.130: Gaoche.
• Findley, Carter Vaughn. 2005. The Turks in World History. Oxford University Press. ISBN 0-19-516770-8; 0-19-517726-6 (pbk.).
• Mackerras, Colin. Ed. and trans. 1972. The Uighur Empire according to the T'ang Dynastic Histories: a study in Sino-Uyghur relations 744–840. University of South Carolina Press. ISBN 0-87249-279-6.
• Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" New York: NBM Publishing, 2006.
• Millward, James A. and Nabijan Tursun, "Political History and Strategies of Control, 1884–1978" in Xinjiang: China's Muslim Borderland (ISBN 0-7656-1318-2).
• Rudelson, Justin Ben-Adam, Oasis identities: Uyghur nationalism along China's Silk Road, Nova York: Columbia University Press, 1997.
• Ollé, M., Made in China, Destino S.A., Barcelona, 2005.

• Genocidi cultural dels uigurs
• Kanat Uigur
• Música dels uigurs
• Gastronomia uigur
• Rabiye Qadir
• Uigur (Llengua uigur)
• Xiangfei
• Vicky Xu

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uigurs

• Hajajm Uyghur Music Video.
• http://www.uygur.org.
• http://www.rfa.org.

Viccionari