Tous

El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel curs del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: avenc, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. Entre la fauna a la redor d'este pantà destaca la cabra salvatge.

•  
  El Castellet
•  
  Avenc del Candil

 

Restes arqueològiques de les èpoques del bronze i ibèrica s'han trobat en l'Avenc de l'Infern (o de Primo).^[1] D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.^[2]

Alqueria musulmana de Xàtiva,^[3] el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica: va ser l'últim a sotmetre's a les hosts de Jaume el Conqueridor després de la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvi de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins a la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins a l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la pressa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell, i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.

Des de la finalització de les obres de construcció de la presa, l'agricultura constituïx pràcticament l'única activitat econòmica del municipi. En el secà hi ha garroferes, ametlers, oliveres, cereals i vinya. En regadiu es conreen tarongers, dacsa i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de bucs d'abelles. La indústria és, en Tous, pràcticament inexistent.

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Tous
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Cristóbal García Santafilomena	587	64,79%	6 ( -1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Miguel Ángel Briz Carbó	311	34,33%	3 ( +1)
	Vots en blanc			8	0,88%
Total vots vàlids i regidors				906	100 %	9
	Vots nuls			22	2,37%
Participació (vots vàlids més nuls)				928	88,72%**
Abstenció				118*	11,28%**
Total cens electoral				1.046*	100 %**
Alcalde: Cristóbal García Santafilomena (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Xàtiva,[5] Periòdic Ara.[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 1999 l'alcalde de Tous és Cristóbal García Santafilomena, del Partit Popular (PP).^[7]

• Torre de guaita de Tous
• Castell de Tous

Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins al canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.

• José Miguel Ortí Bordás (1938), polític.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tous

• Pàgina web de l'Ajuntament de Tous
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.

Viccionari