Toràs

El terme municipal té una superfície relativament muntanyosa i està enclavat quasi al centre del circ que formen la Serra de Pina al nord, la del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. Sobre trobar-se en una zona mitjanament elevada, no hi ha muntanyes d'altitud destacada. Limita amb els de Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.

Al sud discorre el curs alt del riu Palància, de cabal regular —encara que augmenta en època de pluges—, aigües netes i transparents i una certa riquesa piscícola.

Vora una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual destaquen el pi, la savina i la carrasca. Les zones de bosc a on abunden este tipus d'arbres són Hoya Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Bolaje, Los Arenales, entre altres.

Toràs té un clima continental, amb hiverns frescs i estius temperats.

Toràs fon fundat pels àrabs i, posteriorment, conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantindre fins al regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-se al municipi, cosa que va provocar un fort setge per part dels carlins, que acabà el 22 de maig de 1840. Va pertànyer a Begís fins al març de 1843, quan es va erigir com a municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del segle xx, una progressiva reducció de la seua població jove, que va emigrar a zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.

Per orde d'importància, els sectors econòmics predominants a Toràs són l'agricultura, amb predomini de l'ametler i l'olivera, així com pomes i hortalisses; la ramaderia, sobretot les ovelles, encara que també hi han granges de porcs i avícoles; i la construcció i el sector servicis. La indústria és inexistent.

Des de 2011 l'alcalde de Toràs és Carlos Leoncio del Río Díaz del Partit Popular (PP).^[1]

 

 

• Església de Santa Quitèria. Del segle xviii.

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.

• Ajuntament.
• La Creu. Es troba en el punt més alt d'una muntanya als voltants del poble.
• Masia de la Atalaya
• Masia de los Planos.
• Masia de la Cerrada. On va nàixer l'escriptor Antonio Ponz Piquer l'any 1725.

• Embassament de Camarillas. Construcció excavada en pedra que es nodrix de les aigües de la Font de Camarillas, que es troba al costat de l'embassament.
• Barranc del Regajo. Conté exemplars de roure valencià o Quercus Fagínea, oms comuns o Ulmus Minor, i xops blancs i negres.
• Font de Camarillas. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que servixen de lloc de reunió de veïns i visitants.
• Font de la Barrancada. Arreplega les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.
• Font del Xorrillo (Chorrillo). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims àlbers del País Valencià. Paral·lela a una senda es troba la séquia per a reg dels cultius de la zona que es proveïx de la font. La climatologia i la humitat de les seues parets és idònia per al creixement de les violetes a la vora del camí. Hi abunda també el romer, el timó i l'espígol, i en algunes roques es troben te o poliol silvestre.
• Pocico de San Vicente. Proveïa l'aigua per a la pedrera que hi ha prop, de la qual s'extreia una pedra especial per a construir forns de llenya.
• Partida de Atalaya. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament per carrasques (Quercus Rotundifolia), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal que es compatibilitza amb la busca de trufes o tòfones, amb la condició de carrascal.
• Font Malaño.
• Muntanya Alta del Navajo. Situada a 1.104 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, on es pot apreciar una vista panoràmica de tota la comarca.
• Alt de la Creu. Situat a 1.121 metres d'altitud.
• Alt del Cogombre. Situat a 1.136 metres d'altitud, punt més alt del terme.

• Festes del Crist. Del 6 al 12 de setembre.
• Sant Joan. El 24 de juny.
• Santa Quitèria. El 22 de maig.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toràs

• Pàgina web de l'Ajuntament de Toràs
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..