Severino Aznar Embid

Nascut en 1870 en la localitat saragossana de Tierga,^[1] en el si d'una família humil,^[8] va ser fundador de la revista Paz Social,^[9] el 1907,^[10] i el 1910 es va presentar a diputat per Saragossa en una candidatura carlista en les eleccions de 1910, sense èxit.^[11] El 1914 va començar a treballar en l'Institut Nacional de Previsió.^[12] Integrant del moviment carlista, el va abandonar el 1920 després de l'escissió mellista, per incorporar-se posteriorment juntament amb altres carlistes com Salvador Minguijón^[13] en el Partit Social Popular, fundat el 1922, durant un breu període previ a la dictadura de Primo de Rivera.^[13][14][15]. Va ser membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. L'esclat de la guerra civil espanyola el sorprèn a Navarra. Va donar suport al bàndol revoltat i el 1937 és nomenat president d'una comissió encarregada de dissenyar les línies mestres de la política sindical del nou Estat. En constituir-se el govern de Burgos, és nomenat conseller de Treball per a l'estudi d'un règim viable de salari familiar.^[16] Quan es va formar el primer govern de Francisco Franco va ser designat director general de Previsió.^[4] Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1958.^[17]

Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des de 1921,^[18] amb la medalla 16^[19] va col·laborar a publicacions com El Correo Español,^[20] El Debate,^[20][5] La Gaceta o ABC.^[5]

En termes ideològics ha estat descrit des d'«apolític»,^[21] de tarannà democràtic i progressista^[22] i amb «simpaties» pel carlisme tradicionalista,^[23] fins a «dretà, catòlic i monàrquic»^[5] o «un carlista atípic».^[24] Ja abans de la fi de la guerra civil s'identificaria plenament amb els valors del franquisme.^[25] Va ser pare del falangista Agustín Aznar Gerner.^[26]

• Anónimo «Resultados de la elección en Madrid y provincias». La Correspondencia de España [Madrid], 19.080, 09-05-1910. Arxivat de l'original el 2015-12-08. ISSN: 1137-1188 [Consulta: 4 desembre 2015]. Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine.
• Alares López, Gustavo. Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (1945-1959): epistolario. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2013. ISBN 9788499112657. 
• Bódalo Lozano, Ester «La política social y familiar en la obra de Severino Aznar». Sociologia: Revista do Departamento de Sociologia da FLUP, XX, 2010, pàg. 231-244. ISSN: 0872-3419.
• Carballo, Francisco «El pensamiento político de Severino Aznar Embid, un carlista atípico». Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 72, 2010, pàg. 95-120. ISSN: 0213-5868.
• Cierva, Ricardo de la. La derecha sin remedio (1801-1987): de la prisión de Jovellanos al martirio de Fraga. Plaza & Janés, 1987. ISBN 9788401333316. 
• Cifra «Ha muerto en Madrid don Severino Aznar, eminente sociólogo, escritor y periodista». ABC [Madrid], 20-11-1959, pàg. 63-64.
• Hernández Sánchez, Galo. «La utilización del tema masónico como recurso propagandístico en la prensa diaria castellano-leonesa durante el bienio azañista (1931-33)». A: La masonería en la España del siglo XX. coordinado por José Antonio Ferrer Benimeli. 2. Universidad de Castilla La Mancha, 1996, p. 599-628. ISBN 9788489492479. 
• López Coira, María Mercedes «Aproximación a la vida y obra de Severino Aznar: un precursor de los estudios sociológicos en España». Cuadernos de trabajo social, 12, 1999, pàg. 277-296. ISSN: 1988-8295.
• Núñez Encabo, Manuel. El nacimiento de la sociología en España: Manuel Sales y Ferré. Editorial Complutense, 1999. ISBN 9788489784932. 

Premis i fites
Precedit per: José María Salvador y Barrera	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 16 1921-1959	Succeït per: Laureà López Rodó