Roscoelita
La roscoelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Rep el seu nom de Sir Henry Enfield Roscoe (1833-1915), químic anglès, especialment conegut pels primerencs treballs sobre el vanadi i els seus estudis fotoquímics.
 Roscoelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂ |
| Epònim | Henry Enfield Roscoe |
| Localitat tipus | mina Stuckslager (Stuckslacker Mine; Sam Simms Mine), Coloma, Districte de Coloma, West Belt, Comtat d'El Dorado, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05a |
| Dana | 71.2.2a.4 |
| Heys | 16.15.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial 12 |
| Color | marró, gris fosc a negre |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | nacrada |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,92 a 2,94 g/cm³ (mesurada); 2,89 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,590 a 1,610 nβ = 1,630 a 1,685 nγ = 1,640 a 1,704 |
| Birefringència | δ = 0,050 a 0,094 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 24,5° a 39,5° |
| Dispersió òptica | r < v feble |
| Impureses comunes | Fe, Ca, Na, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998 s.p. |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Rcl |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa roscoelita és un silicat de fórmula química K(V3+,Al)₂(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roscoelita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Stuckslager, a la localitat de Coloma, al districte homònim del comtat d'El Dorado, a Califòrnia, Estats Units. Ha estat descrita en gairebé tres-cents jaciments d'arreu del planeta. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a la mina Eureka, situada a la localitat de Castell-estaó, a la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida.
Referències
modifica- ↑ «Roscoelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].