Racisme ambiental
El racisme ambiental o racisme mediambiental és la injustícia ambiental en un context racialitzat. Entre d'altres coses, descriu com certes comunitats pertanyents a segons quines ètnies estan sotmeses a una exposició a contaminants desproporcionada o a com se'ls nega l'accés a alguns recursos naturals, com per exemple l'aire net, l'aigua potable o altres serveis i beneficis ecològics.[1][2][3]
Internacionalment, la marginació descriu les relacions ecològiques discriminatòries entre els privilegiats estats industrialitzats del primer món i els del segon i tercer món, el sud global, associant-se al colonialisme, el neoliberalisme i la globalització. El racisme ambiental inclou l'exposició a residus tòxics, inundacions, contaminació per l'extracció de recursos naturals, per la producció de recursos energètics i industrials, manca de béns essencials o exclusió de l'administració i presa de decisions sobre la terra i altres recursos naturals locals.[4]
Us cas paradigmàtic n'és el de Saúl Luciano contra RWE, als tribunals alemanys en aquests moments. D'altres exemples són els desplaçament de poblacions negres a Brasil per part de comunitats blanques i riques, les afectacions a poblacions locals negres generades pel monocultiu de la canya de sucre a Colòmbia o els conflictes ecològics distributius entre les petrolieres i el poble maputxe a l'Argentina.[5][6][7]
Referències
modifica- ↑ (anglès) Race, class and environmental justice. Progress in Human Geography. 1995.
- ↑ Racismo ambiental y otros ejemplos de capitalismo salvaje. Público. 1 de junio de 2016.
- ↑ Racismo ambiental, conflictos climáticos y la revuelta Sioux en Dakota del Norte. Eldiario.es. 7 de noviembre de 2016.
- ↑ Justicia ambiental y climática: de la equidad al funcionamiento comunitario. Ecología Política. 2011.
- ↑ Pacheco, Tania «Desigualdad, injusticia ambiental y racismo: una lucha que transciende el color de la piel». Polis Revista Latinoamericana, 26-03-2017 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Correa-García, Esteban «Territorial transformations produced by the sugarcane agroindustry in the ethnic communities of López Adentro and El Tiple, Colombia». Land Use Policy, 3-2018. DOI: 10.1016/j.landusepol.2018.03.026 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Rámirez, J «Violencia y racismo ambiental en Argentina. Resistencia y movilización de los pueblos indígenas en el Chaco. Etnografía wichí del conflicto. Capítulo: Antropología de la violencia». Editorial Académica Española, 2011 [Consulta: 20 març 2019].