Porqueres

Porqueres
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 07′ 19″ N, 2° 44′ 53″ E / 42.122077°N,2.74799°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Pla de l'Estany
Capital	Mata
Població humana
Població	4.723 (2023) (140,99 hab./km²)
Llars	62 (1553)
Gentilici	Porquerenc, porquerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	33,5 km²
Banyat per	Terri
Altitud	148 m
Limita amb	Serinyà ; Camós ; Canet d'Adri ; Cornellà del Terri ; Fontcoberta ; Banyoles ; Sant Miquel de Campmajor
Organització política
• Alcalde	Francesc Castañer i Campolier (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17834
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17137
Codi IDESCAT	171371
Lloc web	porqueres.cat

Porqueres és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.

Geografia

Llista de topònims de Porqueres (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

El municipi de Porqueres està integrat per set pobles. Mata i les Pedreres al sud, i Miànigues, més cap a ponent, que és on es concentra la major part de la població. Pujant cap a la serra de Sant Patllari es troba Pujarnol; a l'oest, Porqueres; sobre l'estany, a la part nord, hi ha Usall, i, envoltat per la frondosa verdor de la serra del Ginestar, hi trobem el poble de Merlant.

Entitat de població	Habitants
Mata	2.199
Miànegues	647
Porqueres	291
Pujarnol	140
Usall	115
les Pedreres	1.039

Història

Al segle xviii la majoria de pobles i veïnats que actualment formen el municipi de Porqueres estaven sota la senyoria reial: Miànigues, Merlant, Mata i Pujarnol; Porqueres, en canvi, era de senyoriu eclesiàstic. Existien dues batllies: la de Mata i Miànigues i la d'Usall i Porqueres.

Fins al segle xix no es va configurar el municipi de Porqueres, fins aleshores els diferents pobles o veïnats funcionaven de manera independent. El 12 de juny de 1845 en l'objectiu de formar agrupacions municipals ben definides i més grans, es va publicar al 'Boletín Oficial de la Província de Gerona' la creació d'un nou municipi on agregava les següents poblacions: Porqueres, Pujarnol, Mata, Miànegues, Usall, Merlant i Sant Martí de Campmajor. Aquest nou municipi només va existir sobre el paper.

El 20 de juny de 1846, després de l'aprovació de la nova divisió de districtes municipals on se suprimien tots els ajuntaments que tinguessin menys de 30 veïns, el 'Boletín Oficial de la Província de Gerona' mostrava com quedava format el municipi de Porqueres, que incorporava: Santa Maria de Porqueres, la feligresia de Calç, els veïnats de Formiga i Miànegues, els llocs de Mata, Pujarnol i Usall, i el poble de Merlant.^[1] En un primer moment alguns d'aquests pobles, llocs o parròquies van continuar amb un cert grau d'autonomia. La integració com a únic municipi va ser molt difícil.

Encara el 1867-1868 va haver-hi un intent de modificació del municipi quan es va presentar un Projecte d'agregació de Fontcoberta, Esponellà i Usall-Merlant a Serinyà, que comportava treure Usall i Merlant al municipi de Porqueres, al final no es va portar a terme.^[2]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
56	60	62	245	389	910	870	891	943	959

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
943	1.073	1.058	1.072	1.079	1.606	2.540	3.062	3.086	3.086

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
3.279	3.383	3.622	3.768	3.919	4.154	4.332	4.400	4.491	4.529

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
4.530	4.595	4.677	4.712	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Personatges

Manel Saderra i Puigferrer (Tortellà, 1908 - Porqueres, 2000), músic i compositor nascut a Tortellà, mort i enterrat a Porqueres. Premi Creu de Sant Jordi 1993.
Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 1916 – Girona, 2007), dibuixant i cartellista, especialment conegut a l'època de la Segona República Espanyola. Als anys 70, en tornar de l'exili, es va instal·lar a Porqueres. Premi Creu de Sant Jordi 1985.
Esperxats de l'Estany - La Colla Castellera del Pla de l'Estany amb seu social a Porqueres.

Referències

↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ Grabuleda, Josep «La formació del municipi de Porqueres». El mirador. La revista del Pla de l'Estany, núm. 140, 01-06-2017, pàg. 17. Arxivat de l'original el 2018-08-23 [Consulta: 1r juny 2017].
↑ «Bosc de Can Ginebreda - Parc d'escultures a Porqueres». [Consulta: 14 maig 2018].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porqueres

[1] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[2] Grabuleda, Josep «La formació del municipi de Porqueres». El mirador. La revista del Pla de l'Estany, núm. 140, 01-06-2017, pàg. 17. Arxivat de l'original el 2018-08-23 [Consulta: 1r juny 2017].

[3] «Bosc de Can Ginebreda - Parc d'escultures a Porqueres». [Consulta: 14 maig 2018].

[1]

[2]

[3]