Panjabi

La paraula panjabi s'ha derivat de la paraula panj-āb, que en persa significa "Cinc aigües", fent referència als cinc principals afluents orientals del riu Indus. El nom de la regió va ser introduït pels conqueridors turco-perses^[6] del sud d'Àsia i era una traducció del nom sànscrit, panchanada, que significa 'Terra dels Cinc Rius'.^[7][8]

Panj és cognat al sànscrit pañca (पञ्च), al grec pénte (πέντε) i al lituà penki, tots els quals signifiquen "cinc"; āb està relacionat amb el sànscrit áp (अप्) i amb l'Av- d'Avon. La regió històrica del Punjab, ara dividida entre l'Índia i el Pakistan, està definida fisiogràficament pel riu Indus i aquests cinc afluents. Un dels cinc, el riu Beas, és un afluent d'un altre, el Sutlej.

El panjabi es va desenvolupar a partir de les llengües pràcrit i més tard l'ababhraṃśa (sànscrit: अपभ्रंश, desviat / discurs no gramatical)^[9] A partir de l'any 600 aC, el sànscrit es va desenvolupar com a llenguatge literari i administratiu estàndard i moltes llengües regionals van evolucionar en diferents llengües pràcrit en diferents parts de l'Índia. Totes aquestes llengües s'anomenen llengües prakrit (sànscrit: प्राकृत, prākṛta). El paishachi era una d'aquestes llengües prakrit, que es parlava al nord i nord-oest de l'Índia i el panjabi es va desenvolupar a partir d'aquest pràcrit. Més tard, al nord de l'Índia, el paishachi va donar lloc al paishachi apabhraṃśa, un descendent de Prakrit.^[10] El panjabi va sorgir com a apabhramsha, una forma evolucionada de pràcrit, al segle VII dC i es va fer estable al segle X. Els primers escrits en panjabi pertanyen a l'era Nath Yogi del segle IX al XIV.^[11] El llenguatge d'aquestes composicions s'apropa morfològicament al sauraseni apbhramsa, encara que el vocabulari i el ritme estan carregats d'extrems col·loquialisme i folklore.^[11] Entre 1317 i 1318, Amir Khusrau es va referir a la llengua parlada pels habitants de la zona de Lahore com a lahauri.^[12] L'etapa precursora del panjabi entre els segles X i XVI s'anomena "punjabi antic", mentre que l'etapa entre els segles XVI i XIX s'anomena "punjabi mig".^[13][14]

El panjabi modern va sorgir al segle XIX a partir del punjabi mig.^[14] El panjabi modern té dues varietats principals, el panjabi occidental (Lahnda Punjab) i el panjabi oriental (Charda Punjab), que tenen molts dialectes i formes, parlats en total per més de 150 milions de persones. El dialecte majhi, que és de transició entre les dues varietats principals, s'ha adoptat com a panjabi estàndard a l'Índia i el Pakistan per a l'educació i els mitjans de comunicació. El dialecte majhi es va originar a la regió Majha del Panjab.

A l'Índia, el punjabi s'escriu amb l'escriptura gurmukhī a les oficines, escoles i mitjans de comunicació. El gurmukhi és l'escriptura estàndard oficial del panjabi, tot i que sovint s'escriu de manera no oficial en alfabet llatí a causa de la influència de l'anglès, una de les dues llengües oficials principals de l'Índia a nivell de la Unió.

Al Pakistan, el panjabi s'escriu generalment utilitzant l'escriptura xahmukhī, que en els estàndards literaris és idèntica a l'alfabet urdú, però s'han fet diversos intents per crear certs caràcters diferents a partir d'una modificació dels caràcters perses nastaʿlīq.

 

El panjabi és la llengua més parlada al Pakistan, l'onzena més parlada a l'Índia i també està present a la diàspora panjabi de diversos països.

El panjabi és la llengua més parlada al Pakistan, sent la llengua nativa de 88,9 milions de persones, o aproximadament el 37% de la població del país.^[15][16]

A partir dels censos de 1981 i 2017, respectivament, els parlants de les varietats Saraiki i Hindko del panjabi occidental ja no estaven inclosos en les xifres totals del panjabi, la qual cosa explica l'aparent disminució. Tanmateix, els parlants de pothwari s'inclouen en el nombre total de panjabi.^[17]

 

El panjabi és la llengua oficial de l'estat indi de Panjab i té l'estatus d'idioma oficial addicional a Haryana i Delhi. Alguns dels seus principals centres urbans al nord de l'Índia són Amritsar, Ludhiana, Chandigar, Jalandhar, Ambala, Patiala, Bathinda, Hoshiarpur, Firozpur i Delhi.

En el cens de l'Índia de 2011, 31,14 milions de persones van mostrar el panjabi com la seva llengua. Les publicacions del cens l'agrupen amb parlants de "llengues maternes" relacionades com el bagri i el bhateali per arribar a la xifra de 33,12 milions.^[18][19]

El panjabi també es parla com a llengua minoritària en diversos altres països on els seus parlants han emigrat en gran nombre, com els Estats Units, Austràlia, el Regne Unit i el Canadà.^[17]

Hi havia 670.000 parlants nadius del panjabi al Canadà el 2021,^[20] 300.000 al Regne Unit el 2011,^[21] 280.000 als Estats Units^[22] i un nombre menor a altres països.

Parlants de panjabi per país:

Nombre aproximat de parlants de panjabi per país

Estat	Nombre de parlants nadius
Pakistan	88,915,544
Índia	33,124,726
Aràbia Saudita	800,000
Canadà	670,000
Regne Unit	291,000
Estats Units	280,867
Austràlia	239,033
EAU	201,000

• Bhatia, Tej K. Punjabi: A Cognitive-Descriptive Grammar (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781136894602. 
• Burling, Robbins. Man's many voices; language in its cultural context. New York, Holt, Rinehart and Winston, 1970. ISBN 978-0-03-081001-5. 
• Canfield, Robert L. Persia in Historical Perspective (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 978-0-521-52291-5. 
• Haldar, Gopal. Languages of India (en anglès). National Book Trust, India, 2000. ISBN 9788123729367. 
• Hoiberg, Dale. «Punjabi language». A: Students' Britannica India (en anglès). Popular Prakashan, 2000. ISBN 978-0-85229-760-5. 
• Masica, Colin P. The Indo-Aryan languages (en anglès). Cambridge University Press, 1991. ISBN 978-0-521-23420-7. 
• Murphy, Anne. «13: The Territorialisation of Sikh Pasts». A: Routledge Handbook of South Asian Religions (en anglès). Routledge, 2020. DOI 10.4324/9780429054853-15. ISBN 9780429622069. 
• Rahman, Tariq. «The Role of English in Pakistan With Special Reference to Tolerance and Militancy». A: Amy B.M. Tsui; James W. Tollefson (eds.). Language Policy, Culture, and Identity in Asian Contexts (en anglès). Routledge, 2017-09-25, p. 219–240. DOI 10.4324/9781315092034-12. ISBN 978-1-315-09203-4. 
• Shackle, C. «Punjabi in Lahore». Modern Asian Studies, 4, 3, 1970, pàg. 239–267. ISSN: 0026-749X.
• Bhatia, Tej K. Punjabi : a cognitive-descriptive grammar (en anglès). Routledge, 1993. ISBN 978-1-136-89460-2. 
• Gill, Harjeet Singh; Gleason, Henry Allan. A Reference Grammar of Punjabi (en anglès). Department of Linguistics, Punjabi University, 1969. </ref>
• Singha, H. S.. The Encyclopedia of Sikhism (  PDF) (en anglès). Hemkunt Press, 2000. ISBN 978-81-7010-301-1. 
• Shackle, C. Punjabi (en anglès). Teach Yourself Books, 1972. ISBN 978-0-340-12464-2. 

• Llista de llengües de l'Índia

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Panjabi

 

Hi ha una edició en panjabi de la Viquipèdia

 

Prova Wikipedia en panjabi a Wikimedia Incubator.

• Ethnologue. Indo-Aryan Arxivat 2011-11-24 a Wayback Machine. Classification of 219 languages that have been assigned to the Indo-Aryan grouping of the Indo-Iranian branch of the Indo-European languages.
• Ethnologue. Languages of India
• Ethnologue. Languages of Pakistan
• Grierson, George A. 1904-1928. Grierson's Linguistic Survey of India Arxivat 2021-11-07 a Wayback Machine.. Calcutta.