Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Milla

unitat de longitud
Per a altres significats, vegeu «Milla romana».

Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal. Les milles foren una de les principals unitats de distància del món occidental malgrat que el seu valor variava d'un país a un altre. Amb la introducció del sistema mètric, els països llatins -així com altres, començaren a fer ús del quilòmetre per a mesurar distàncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el món, excepte en els països anglosaxons i els de la seva influència, on encara s'utilitza la milla.

Infotaula d'unitatMilla

Modifica el valor a Wikidata
Tipusunitat de longitud i unitat de mesura anglesa Modifica el valor a Wikidata
Sistema d'unitatsunitats de mesura obsoletes de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Unitat delongitud Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats del SI1.609,344 m Modifica el valor a Wikidata
A unitats estàndard1.760 yd
5.280 ft
1,609344 km
1.609,344 m
160.934,4 cm
1.609.344 mm
63.360 in
0 pc
0 a. ll.
16.093,44 dm
0,868421 UK nmi
8 fur
80 ch
0,33333 US lea
0,28966 nl
63.360.000.000 µin
0,86898 mn
0,33313 UK lg
1.609.344.000 μm
0,2894737 UK nl Modifica el valor a Wikidata
Diverses milles / llegues històriques d'un llibre de text alemany datat el 1848 (donades en peus, metres i fraccions d'un meridià

Origen

modifica

Els orígens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilització romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llatí: "mille passus", plural: "milia passuum"). Atès que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1 482 metres.[1][2]

Milles actuals

modifica

Avui, una milla terrestre anglosaxona equival a 1 609,344 metres i una milla nàutica o marina a 1 852 metres.[1]

En anglès rep el nom de Statute mile.[3] En els països que utilitzen el sistema mètric, la milla apareix normalment en l'escala dels mapes per tal que aquests puguin ser estudiats també pels anglosaxons. De la mateixa manera, els països anglosaxons van incorporar gradualment el quilòmetre com a dada addicional en la seva cartografia.

Equivalències

modifica
milla
internacional US survey nàutica
1,609344 km 1,609347219 km 1,852 km
1 609,344 m 1 609,347 219 m 1 852 m

Cal parlar doncs de diferents tipus de milla:

Milla d'agrimensura

modifica

Anomenada survey mile (en anglès), la fa servir el Public Land Survey System (Sistema públic d'agrimensura de terres) dels Estats Units; equival a 5 280 peus d'agrimensura, aproximadament 1 609 m.[4]

Milla terrestre

modifica
Ramon Muntaner: milles i llegües

La crònica de Muntaner esmenta distàncies geogràfiques en milles i llegües. Les distàncies terrestres són sempre en llegües, mentre que les marines es precisen en milles. Les divergències aparents a aquesta afirmació són relativament fàcils d’explicar.

« E podets creure hanch nul temps domens de mar , sens cauallers, que no hi hach negu, ne son fill , no foren XI galees mills armades de tant bon hom de mar. E preseren comiat del senyor Rey, quels senyá,e beney, els comaná a la guarda de Deus: e reculliren-sen, e a rems meteren-sen en roda en mar,que parech que faessen la via de Sicilia. E com se foren recullits, es foren mesos en mar,en manera que de la Cathalunya nols poguesse hom veure,e l’embat se fo mes d’un bell Garbi , donaren les veles , e faeren la via de Capdecreus . Queusdire? Quentre aquell dia , e la nuyt , e lendema ells foren en la mar de Capdecreus , entro a XXV. milles en mar sobre el Cap : e com lo sol fo post , ab les veles acostarensen a terra , e feren la via de Cadaqués, quelventijol era defora al exaloquet : si que a hora de bona paraula foren a dos Illes prop de Cadaqués . »
— Crònica de Ramon Muntaner.[5]
« ... e com L’emperador sabé com la host dels Franchs era a la Passaquia, fo molt alegre, e pagat, e feu fer gran festa en Constantinoble , e tramés al Magaduch a dir,que pensas de passar a Galipol,e que al cap de Galipol donas posades a les sues gents. E aquell cap te de llonch tota hora be XV. llegues,e no ha d’ample en negu lloch pus d’una llegua, que de cada part lo singla la mar: e es lo pus gracios cap del mon, axi com de bons pans, e de bons vins, e de totes fruytes gran abundancia. E en lentrada del cap,vers la terra ferma ha vn bon castell qui ha nom Eccemila: que vol aytant dir com,sis milles : e per ço ha nom axi , com en aquell lloch no ha más sis milles de ample. E en lo mig está aquest castell per guardar tot lo cap ,e de la vna part del cap está Boca Daner, e del altra lo golf del Megarix , e dins lo cap es puix la ciutat de Galipol e el Potemo, e el Cesso, e el Medico, que cascu daquests son bons llochs : e menys daquests llochs hi ha molts casals, e honrrats . E axi lo Magaduch parti tota la host sua per aquells casals qui son basts de totes coses, e ordoná que cascu pages donas a son host ço que li fos mester, e cascu escriuis, o ab talles,e tenguessen compte... »

S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit i s'abrevia mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit). Es defineix com l'equivalent a 1 760 iardes internacionals (1 iarda = 0,914 4 m); raó per la qual correspon exactament a 1 609,344 m. A efectes pràctics, per molts usos s'arrodoneix el seu valor a 1 609 metres. Així:

  • 1 milla terrestre = 1 609 metres
  • 1 milla terrestre = 1,609 km
  • 1 km = 0,621 milles terrestres

Milla marina

modifica
Article principal: Milla marina

Definició de la milla marina 

S'introduí en la nàutica la milla marina fa segles. Encara avui és el referent per a tots els navegants del món, fins i tot, per a aquells acostumats a l'ús del sistema mètric. També s'utilitza en la navegació aèria. En anglès, sovint se l'abrevia nm. La divisió de la longitud del perímetre terrestre en sentit meridià (passant pels pols: 40 000 km) entre els 21 600 minuts que conté la circumferència terrestre (360° x 60') dona com a quocient 1 851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en 1 852 m, el que és la longitud de la milla marina. Així:

  • 1 milla marina = 1 minut de l'arc terrestre
  • 1 milla marina = 1 852 m
  • 1 milla marina = 1,852 km
  • 1 km = 0,540 milles marines

Tanmateix, la Terra no és una esfera perfecta, raó per la qual si es pren una circumferència diferent de la línia meridiana (per exemple, l'equatorial), la mesura de la milla marina pot variar en uns quants metres atenent la ubicació. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferència Hidrogràfica Extraordinària Internacional celebrada a Mònaco que la milla marina mesura exactament 1 852 metres.[6] En un dia s'unificà el valor de la milla marina a tot el món, per bé que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definició fins als anys 1954 i 1970 respectivament. Relacionat amb la milla marina hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla marina per hora.

Altres milles

modifica

Altres contrades del món presenten o han tingut també la milla com a unitat:

  • Milla àrab (o milla aràbiga) era una unitat de longitud utilitzada pels geògrafs medievals musulmans. La seva longitud precisa és incerta, però es creu que era al voltant de 1 925 metres.
    • Segons la referència adjunta la parasanga equivalia a 3 milles àrabs.[7]
  • Milla de Colom: 1 735 m.[8]
  • Milla irlandesa: 2 048,3 m (oficialment en desús des de 1826 però utilitzada fins als nostres dies).
  • Milla russa: 1 066,8 m.
  • Milla escocesa: 1 814,2 m
  • Milla austríaca: 7 585,9 m
  • A Noruega i Suècia han utilitzat tradicionalment la denominació milla per a definir la distància equivalent a 10 km.

Milla del diafragma

modifica
Article principal: Diafragma de Dicearc de Messana

L'estudi dels valors de les milles usades en cartografia al llarg del temps és un tema molt controvertit. Cal analitzar la taula que segueix amb molta precaució. La taula ha estat confegida per a mostrar una possible relació entre la distància de l'arc d'un minut de diafragma, la milla romana i la milla catalana antiga.

Comparació de milles Valor en metres
Minut del diafragma (Milla del diafragma) 1 498,3
Milla romana 1 480[9]
Milla calculada de Nordenskiöld en els portolans 1 457,3
Milla catalana segons Nordenskiöld 1 435[10][11]

Milles en camins i carreters

modifica

Les carreteres de l’antic imperi persa es mesuraven en parasangues. I hi havia fites de pedra que marcaven les distàncies.[12] La xarxa de vies romanes es mesurava en milles i les distàncies indicades en les fites es referien al Milliarium Aureum, fita monumental que indicava el «quilòmetre zero».[13] L’imperi romà d’orient, a imitació de Roma, disposava de la fita de referència anomenada Mílion.[14]

Exemples pràctics

modifica

Jaume el Conqueridor

modifica

[15]

« ... havia hi una altra yla en que habitaven sarrains , que havia nom la Formentera , e era prop de Ivissa ; e havia de freu de mar entre Iviça e la Formentera una mila . »
— Crònica De Jaume I.

Ramon Llull

modifica
« Lo mariner consira galera e nau e barca, e consira vela e arbre e nàuxer, e les altres coses qui a nau se pertanyen; e enaprés consira temps de navegar e·ls ports a los quals ha refugi, e la estela e la agulla e la caramida, e·ls vents, e les milles e les corses d'aquells, e les altres coses qui·s pertanyen a la sua art.[16] »

Benedetto Cotrugli

modifica
« La carta dello navigare la quale è universale guida al nostro proposito, è signa de tri cose principali, cioè venti, migla et nome delli lochi. Prima li venti, perché dal signo del vento per la bossola si deve pigliare lo signo dello locho, perché como è dicto la bossola è cosa necessarissima allo dritare della prora ad quello vento per lo quale tu vidi che quillo locho te sta è dericto allo quale è tua intentione de voler andare....Poi sonno le migla, perché lu marinaro poça fare lu suo arbitrio, et qui bisogna intendere la pradicha secundo lo vento fresco et secundo la valentitia del navilio et secundo la corrente quante meglia fa per hora lu tuo navilio, et al continuo devi voltare le meçarole lo giorno et la nocte, et intendere quante meglia hai navigato per tal vento per hora, et quante hore, et quanti per tal vento, et signare con ciera, et coscì cognoscere in che locho te trovi per non errare sopra scolgli, punteo secche. »
— De Navigatione. Benedetto Cotrugli.

Alvise Cadamosto

modifica

Distàncies indicades en milles.[17]

Pigafetta i Albó

modifica

Hi ha alguns autors que comparen i avaluen les dades de navegació de dos narradors de la primera cicumnavegació.[18]

Pigafetta parla de legües i no pas de milles.

« ... colla catena a poppa , noi percorrevamo da 60 in 70 leghe al giorno... »
— Primo viaggio intorno al globo terracqueo[19]

També les unitats que cita Francesc Albó són les llegües.[20]

Martín Cotés

modifica

En la seva obra "Breve compendio de la Sphera", parla de la milla i d'altres unitats de longitud.[21]

Bartolomeo Crescenzio

modifica

[22]

Pantero Pantera

modifica

[23]

Vicent del Olmo

modifica

[24]

Milles a Jordi Joan

modifica

[25]

Milla de portolà

modifica

[26][27]

Milla tradicional de València

modifica
  • 1556. Precisió sobre la llegua valenciana de 4 milles.[28]

Aigües jurisdiccionals

modifica

Una xifra tradicional era la de les 12 milles.[29][30]

Usos socials concrets

modifica

En singular o plural, milla o milles, el nom de diverses unitats de longitud ha estat adoptat en usos concrets.

  • A Edimburgh és famosa la Royal Mile.[31]
  • La raça de cavalls Quarter Horse prengué el nom de les curses d'un quart de milla.[32] Els cavalls Quarter són els millors en aquesta distància.
  • Una de les curses automobilístiques més antigues del món és la que s’anomena «500 milles d’Indianàpolis» (Indianapolis 500)[33]
  • La cursa d'automòbils Mille Miglia assolí una gran fama.[34]
  • Del 1962 hi ha la cançó «Five Hundred Miles» [35]
    • Versió francesa: Richard Anthony - Et j'entends siffler le train [36]
  • Del 1999 hi ha la pel·lícula «The Green Mile», La milla verda.
  • Del 2002 hi ha el film «8 mile».

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 milla a Optimot
  2. ↑ Clavé, Y. Le monde romain: VIIIe siècle av. J.-C. - VIe s. apr. J.-C. (en francès). Armand Colin, 2017, p. 729. ISBN 978-2-200-61975-6 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  3. ↑ Penny Cyclopaedia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge. C. Knight, 1839, p. 210 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  4. ↑ Levy, S.M.. Construction Calculations Manual. Elsevier Science, 2011, p. 27. ISBN 978-0-12-382244-4 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  5. ↑ Muntaner, R. Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del Rey Janne I Darago (etc.) novament Stampat (en aragonès). Mey, 1558, p. 268 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  6. ↑ Barbieri, C. Fundamentals of Astronomy. CRC Press, 2017, p. 27. ISBN 978-1-351-99217-6 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  7. ↑ Hirth, F. China and the Roman Orient: Researches Into Their Ancient and Mediæval Relations as Represented in Old Chinese Records. G. Hirth, 1885, p. 223 [Consulta: 24 setembre 2023]. 
  8. ↑ George Emra Nunn. The Geographical Conceptions of Columbus: A Critical Consideration of Four Problems. Ayer Publishing, 1924, p. 7–. ISBN 978-0-8369-6984-9 [Consulta: 26 setembre 2012]. 
  9. ↑ Revue archéologique. Puf, 1874, p. 4–. 
  10. ↑ Hydrographic Review. International Hydrographic Bureau. 
  11. ↑ Portolan Charts from the Late Thirteenth Century to 1500. TONY CAMPBELL.
  12. ↑ Ebers, G. An Egyptian Princess, Part 1: Volume 4. Outlook Verlag, 2018, p. 19. ISBN 978-3-7340-5153-1 [Consulta: 25 setembre 2023]. 
  13. ↑ Richardson, L. A New Topographical Dictionary of Ancient Rome. Johns Hopkins University Press, 1992, p. 254. ISBN 978-0-8018-4300-6 [Consulta: 25 setembre 2023]. 
  14. ↑ Dzino, D.; Parry, K. Byzantium, Its Neighbours and Its Cultures. Brill, 2014, p. 185. ISBN 978-90-04-34491-4 [Consulta: 25 setembre 2023]. 
  15. ↑ de Copons, P.; Fuster, M.A.. Biblioteca catalana ...: Libre dels feyts esdeuenguts en la uida del molt senyor Rey, En Jacme Lo Conqueridor: tret del M. S. que lonrat en Ponç de Copons .... 6. Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1874, p. 78 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  16. ↑ Yoro K. Fall. L'Afrique à la naissance de la cartographie moderne: les cartes majorquines, XIVe-XVe siècles. KARTHALA Editions, 1982, p. 61–. ISBN 978-2-86537-053-5. 
  17. ↑ Società geografica italiana. Studi biografici e bibliografici sulla storia della geografia in Italia (en italià). Alla sede della Società [geografica italiana; Tipografia romana], 1882, p. 148 [Consulta: 24 setembre 2023]. 
  18. ↑ Martínez, R.C.. La cartografía náutica española en los siglos XIV, XV y XVI (en castellà). C.S.I.C., 1994, p. 173. ISBN 978-84-00-07400-5 [Consulta: 20 setembre 2023]. 
  19. ↑ von Humboldt, A.; Quintero, F.D.; Torres, F.G.. Cosmos, ó, Ensayo de una descripción física del mundo (en castellà). V. García Torres, 1851, p. 1-PA324 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  20. ↑ de Navarrete, M.F.. Expediciones al Maluco, viage de Magallanes y de Elcano (en castellà). Imprenta Nacional, 1837, p. 209 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  21. ↑ Cortes, M. Breve Compendio de la Sphera (en esperanto). Alvarez, 1556, p. 49 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  22. ↑ Crescenzio, B. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All' Illustriss... Card. Aldobrandino... Et un Portolano di tutti i porti da stantiar Vascelli... (en italià). appresso Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 6-PA9 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  23. ↑ Pantera, P. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera ...] (en italià). appresso Egidio Spada, 1614, p. 244 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  24. ↑ Olmo, J.V.. Nueva descripcion del orbe de la tierra: en que se trata de todas sus partes interiores, y exteriores, y circulos de la esphera, y de la inteligencia, vso, y fabrica de los mapas, y tablas geographicas, assi vniversales, y generales, como particulares ... (en castellà). por Ioan Lorenço Cabrera, 1681, p. 78 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  25. ↑ Santacilla, J.J.Y.. Compedio de Navegacion para el uso de los Cavalleros Guardias Marinas (en castellà), 1757, p. 5-PA5 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  26. ↑ International Geographical Union. Atti, 1896, p. 692 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  27. ↑ Nicolai, R. The Enigma of the Origin of Portolan Charts: A Geodetic Analysis of the Hypothesis of a Medieval Origin. Brill, 2016, p. 447. ISBN 978-90-04-28512-5 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  28. ↑ de Sotomayor, A.V.. Semanario erudito, que comprehende varias obras inéditas, críticas, morales, instructivas, políticas, históricas, satíricas, y jocosas mejores autores antiguos, y modernos (en castellà). Don Blas Roman, 1789, p. 28 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  29. ↑ Sánchez, M.Á.A.. Las fronteras internacionales de España en África: Melilla (en castellà). Reus, 2018, p. 105. ISBN 978-84-290-1912-4 [Consulta: 19 setembre 2023]. 
  30. ↑ Sanchís, L.P.. Introducción al derecho (en castellà). Universidad de Castilla-La Mancha, 1996, p. 55. ISBN 978-84-89492-40-0 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  31. ↑ Black Enterprise. Earl G. Graves, Ltd., p. 115 [Consulta: 22 setembre 2023]. 
  32. ↑ Zatz, A. Horsing Around in New Jersey: The Horse Lover's Guide to Everything Equine. Rutgers University Press, 2004, p. 22. ISBN 978-0-8135-3334-6 [Consulta: 24 setembre 2023]. 
  33. ↑ Arute, J.; Fryer, J.; Foyt, A.J.. Tales from the Indianapolis 500: A Collection of the Greatest Indy 500 Stories Ever Told. Sports Publishing, 2016. ISBN 978-1-61321-882-2 [Consulta: 22 setembre 2023]. 
  34. ↑ Brescia e la sua corsa: Luoghi e protagonisti bresciani della Mille Miglia (en italià). Grafo Edizioni, 2020. ISBN 978-88-358-9604-3 [Consulta: 23 setembre 2023]. 
  35. ↑ Willetts, G. If You Miss the Train I'm on. StoneGarden.net Publishing, 2009, p. 5. ISBN 978-1-60076-124-9 [Consulta: 22 setembre 2023]. 
  36. ↑ «Richard Anthony - Et j'entends siffler le train (500 millas)». [Consulta: 22 setembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Milla&oldid=33289253»