Malvàcies

Entre les malvàcies trobem arbres, arbusts i herbes. Les fulles acostumen a ser enteres o dentades. El fruit és sovint una càpsula, però també es presenten altres formes com la baia o l'esquizocarp.^[2]

Aquesta família conté espècies de gran importància econòmica que són molt conreades per a diversos aprofitaments que van des de l'alimentació fins als ornamentals passant per usos industrials. Com a productores de fibres tèxtils es poden citar les espècies de cotoner (Gossypium) o les del gènere Bombax, entre les usades en l'alimentació es troben, el cacau (Theobroma cacao), l'ocra (Abelmoschus esculentus), el dúrio (Durio zibethinus), espècies del gènere Cola o del baobab (Adansonia), entre les valorades per les seves propietats ornamentals es pot citar els gèneres Hibiscus, Alcea i els til·lers (Tilia), que, a més, són apreciats per al seva fusta i per les seves propietats medicinals.^[3][4]

Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu.^[5][6]

Com d'altres famílies, les malvàcies han patit grans canvis a la seva classificació taxonòmica amb l'avenç de la filogènia molecular. Les antigues famílies Bombacaceae, Sterculiaceae i Tiliaceae van ser incloses dins les malvàcies l'any 2009 amb la publicació de la tercera versió del sistema APG.^[3]

Els següents noms són sinònims de Malvaceae:^[5]

Dins les malvàcies es reconeixen les 9 subfamílies següents:^[2]

Dins d'aquesta família es reconeixen 244 gèneres:^[5]

• Dombeya cymosa

• Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
• Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789. 
• Baum, D. A., W. S. Alverson i R. Nyffeler: «A durian by any other name: taxonomy and nomenclature of the core Malvales». Harvard Papers in Botany, 3, pàg. 315–330 (1988).
• Baum, D. A., S. D. Smith, A. Yen, W. S. Alverson, R. Nyffeler, B. A. Whitlock i R. L. Oldham: «Phylogenetic relationships of Malvatheca (Bombacoideae and Malvoideae; Malvaceae sensu lato) as inferred from plastid DNA sequences». American Journal of Botany, 91, pàg. 1863-1871 (2004) (resum online Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.).
• Bayer, C., J. R. Hoppe, K. Kubitzki, M. F. Fay, A. Y. De Bruijn, V. Savolainen, C. M. Morton, K. Kubitzki, W. S. Alverson i M. W. Chase: «Support for an expanded family concept of Malvaceae within a recircumscribed order Malvales: a combined analysis of plastid atpB and rbcL DNA sequences». Botanical Journal of the Linnean Society, 129, pàg. 267–303 (1999).
• Bayer, C. and K. Kubitzki 2003: «Malvaceae», pàg. 225-311. A K. Kubitzki (ed.), The Families and Genera of Vascular Plants, vol. 5: Malvales, Capparales and non-betalain Caryophyllales.
• Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg i P. F. Stevens. Plant Systematics: A Phylogenetic Approach.
• Maas, P. J. M. i L. Y. Th. Westra. 2005. Neotropical Plant Families (3a edició).
• Perveen, A., E. Grafström i G. El-Ghazaly: «World Pollen and Spore Flora 23. Malvaceae Adams. P.p. Subfamilies: Grewioideae, Tilioideae, Brownlowioideae». Grana, 43, pàg. 129-155 (2004) (resum online).

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malvàcies