Mafalda de Pulla-Calàbria
Mafalda de Pulla-Calàbria (Salern, Sicília, 1060[1] - Girona, 1111), també coneguda com a Mahalta, Mahalda, Mahaut, Mata i Mathilde,[2] fou comtessa consort de Barcelona (1078-1082) i vescomtessa consort de Narbona (1082-1106).[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1060 (Gregorià)  |
| Mort | c. 1112 (51/52 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comtessa consort de Barcelona |
| Cònjuge | Eimeric I de Narbona (1087–) Ramon Berenguer II (1077–) |
| Fills | Almodis de Barcelona (  ) Ramon Berenguer IIBerengar de Narbona ( ) Eimeric I de NarbonaRamon Berenguer III ( ) Ramon Berenguer IIAimeric II de Narbona ( ) Eimeric I de Narbona |
| Pares | Robert Guiscard i Sikelgaita |
| Germans | Bohemon I d'Antioquia Roger Borsa Guiu d'Hauteville Robert Scalio Sibil·la d'Hauteville Emma d'Hauteville |
 | |
Antecedents familiars
modificaMafalda era filla de Robert d'Hauteville, duc de Calàbria, amb la seva segona muller, Sikelgaita de Salern, que era filla de Guaimar IV de Salern,[2] i germana de Roger II de Sicília, hereu del ducat de Calàbria.
Núpcies i descendents
modificaEl 1077 es casà amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, Cap d'Estopa,[2] amb el qual tingué:
- la infanta Almodis de Barcelona (1078-v1140), casada després de 1140 amb Bernat Amat, vescomte de Cardona
- la infanta Mafalda de Barcelona, casada amb Arnau Guillem, vescomte de Fenollet
- l'infant Ramon Berenguer III (1082-1131), comte de Barcelona
Sembla que aquest matrimoni va ser arranjat pel papa Gregori VII, que buscava aliances entre els prínceps normands per preparar la guerra contra l'emperador Enric IV.[2]
Viduïtat
modificaL'any 1081, juntament amb el seu marit, va fer una donació de 2.000 mancusos a la catedral de Barcelona per construir-hi un retaule de plata. L'1 de novembre de 1082, Mafalda va donar a llum un fill, el futur Ramon Berenguer III, mentre era al Rasès amb la seva cosina Mahalda de Roerga.[2]
Pocs dies després, el 5 de desembre de 1082, el comte de Barcelona i marit de Mafalda, Ramon Berenguer II, va ser assassinat, quan anava a Girona, per un grup d'homes en un bosc de Gualba, a la partida anomenada la Perxa de l'Astor, i el seu cos fou llençat al gorg del Comte.[2] Les sospites sobre l'inspirador del magnicidi van recaure immediatament en el seu germà bessó, Berenguer Ramon II, amb qui compartia el govern del comtat de Barcelona.
La mort del Cap d'Estopes va deixar en una situació molt precària Mafalda i el seu fill, ja que aquest últim no podia heretar el comtat fins després de la mort del seu oncle (convertit ara en governant únic del comtat). No obstant això, va tenir el suport i la protecció del poderós llinatge dels Montcada.[4]
Cap al 1086, Mafalda es casà amb Eimeric I de Narbona, vescomte de Narbona. D'aquest matrimoni en van néixer sis fills, però només van sobreviure quatre, entre ells Guiscard, Bernat Ramon, el futur vescomte Eimeric II, hereu del vescomtat de Narbona, i Berengar de Narbona, arquebisbe de Narbona (1156-1162).[5]
Va enviduar de nou el 1106, després de la qual cosa va tornar a Barcelona, quan ja era comte el seu fill, Ramon Berenguer III. Sembla que va morir al monestir de Sant Daniel de Girona l'any 1111, i va ser enterrada a la catedral de Girona, al costat del seu primer espòs.
El 1385, l'escultor Guillem Morei, per ordre del comte rei Pere el Cerimoniós, va construir un nou sepulcre d'alabastre, que va ser col·locat al mur sud de la catedral, on les seves restes reposen actualment.
Referències
modifica- ↑ Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p.31-34. ISBN 978-84-7246-085-0. Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Sanmartí Roset, Montserrat. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 186-189. ISBN 9788497663830.
- ↑ Diccionari biogràfic de dones. «Mafalda, de Pulla». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 25 de setembre 2015. [Consulta: 24 setembre 2015].
- ↑ Ramon Berenguer II Comte de Barcelona. [Consulta: 08/02/2019]
- ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011. ISBN 978-84-15267-24-9.
Bibliografia
modifica- de Vajay, Szabolcs «Mahaut de Pouille, comtesse de Barcelone et vicomtesse de Narbonne» (en francès). Le contexte social de son temps. Béziers et le Biterrois : Actes du XLIIIe Congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon, 1971, pàg. 129-150.
- Aurell, Martin «Jalons pour une enquête sur les stratégies matrimoniales des comtes catalans (IXe-XIIe)» (en francès). Symposium internacional sobre els origens de Catalunya (Segles viii-xi), 1, 1991, pàg. 281-364.
- Aurell, Martin. Les noces du comte : mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213) (en francès). Publications de la Sorbonne, 1995. ISBN 978-2-85944-251-4.
- Aurell, Martin «Du nouveau sur les comtesses catalanes (IXe-XIIe siècles)» (en francès). Annales du Midi, 109, 219-220, 1997, pàg. 357-380.
- Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007 [Consulta: 1r maig 2013]. Arxivat 8 de novembre 2014 a Wayback Machine.
- Langlois, Gauthier «Nouvelles perspectives sur les relations entre Barcelone et Carcassonne à la fin du XIe siècle d’après un compte catalan» (en francès). Annales du Midi, 130, 304, 2018, pàg. 519-533.