Lucía Caram
Lucía Caram Padilla (Tucumán, Argentina, 21 d'octubre de 1966) és una monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat i justícia social i lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Viu a Manresa.[1]
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 octubre 1966 (58 anys) San Miguel de Tucumán (Argentina) |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Activisme cristià, impulsora d'entitats solidàries, mediàtica |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, religiosa catòlica |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Premis | |
| |
| Lloc web | fundaciodelconventdesantaclara.org |
 
| |
A Manresa ha estat promotora de diverses entitats. Ha iniciat la Fundació del Convent de Santa Clara, anteriorment anomenada Fundació Rosa Oriol. Aquesta entitat ajuda 1.300 famílies desfavorides a Manresa.[2] Ha impulsat l'espai El costureo, uns horts on dones de diversos orígens tenen feina i destinen verdura fresca al Banc dels Aliments.[3]
També ha fomentat la creació el Grup de Diàleg Interreligiós,[4] el Projecte Mosaic de salut mental i un alberg, entre altres entitats.[3]
Participa activament als mitjans de comunicació d'àmbit català i espanyol a través, per exemple, del programa Punt de trobada de Ràdio 4 o El suplement de Catalunya Ràdio.[5] Ha publicat l'autobiografia Mi claustro es el mundo.[1] Va rebre el Premi Català de l'Any 2014.[6]
El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "pel seu compromís amb les persones més desfavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, creada al Convent de Santa Clara de Manresa, i la seva vinculació a la Fundació del Convent de Santa Clara".[7]
Ha impulsat el 'Programa Invulnerables' de lluita contra la pobresa infantil.[8][9]
Obres publicades
modifica- Santa Catalina de Siena: el coraje en la Iglesia. Burgos: Monte Carmelo, 1997.
- Saludablemente bien: la homeopatía y la humanización de la medicina. Madrid: Edibesa, 1999.
- Celebramos la vida: "contemplando y predicando" 1206-2006. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2008. ISBN 9788433022158.
- Mi claustro es el mundo. Barcelona: Plataforma, 2012. ISBN 9788415115632.
- Estimar la vida i compartir-la: sobre la felicitat i el compromís. Barcelona: Ara Llibres, 2014. ISBN 9788416154104.
- A Dios rogando. Barcelona: Plataforma, 2012. ISBN 9788415880820.
- Sor Lucía se confiesa. Barcelona: Plataforma, 2015. ISBN 9788416256785.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 M. Amela, Víctor «"Dios no tiene manos, ¡pero tiene nuestras manos!"». La Vanguardia, 04-12-2012 [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ «La Fundació del Convent de Santa Clara es presenta en societat». Nacio Digital, 2018 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 ACN «Lucía Caram, premi Català de l'Any 2014». Vilaweb, 17-04-2015 [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ Ahumada, Laia de. «Lucía Caram: "El que em sedueix és la recerca de Déu que hi ha en la gent d'altres religions"». A: Monges. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2008, p. 89 i ss.. ISBN 978-84-92416-02-8.
- ↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ G., A. «Lucía Caram, Catalana de l'Any 2014». ARA, 16-04-2015 [Consulta: 17 abril 2015].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ «Els voluntaris dels 'Invulerables' es troben al Kursaal». Manresa Diari, 11-10-2017 [Consulta: 8 desembre 2022].
- ↑ Playà Maset, Josep «#Invulnerables: contra la pobreza infantil Proyecto solidario El proyecto de sor Lucía Caram con apoyo de la Fundació La Caixa». La Vanguardia, 13-09-2020 [Consulta: 8 desembre 2022].