Llista dels estels més brillants

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra. Encara que molts dels estels més lluminosos se sap que són sistemes estel·lars múltiples o sistemes binaris i que són propers a la Terra, si s'observen a ull nu semblen ser estels únics. La llista de sota combina/afegeix les magnituds dels components individuals. La majoria dels noms propis de la llista són els aprovats pel Grup de Treball de la Unió Astronòmica Internacional sobre els noms dels estels.^[1] Els noms populars no aprovats per la UAI apareixen amb una nota breu.

Mesura

Des de la Terra, el Sol és l'estel més brillant. Les magnituds visuals aparents dels estels més lluminosos també es poden comparar amb objectes no estel·lars del sistema solar. Les magnituds visibles màximes per sobre del segon estel més brillant, Sírius (−1,46) són, a part del Sol: la Lluna (−12,7), Venus (−4,89), Júpiter (−2,94), Mart (−2,91), Mercuri (−2,45) i Saturn (−0,49).

Qualsevol ordre exacte de la lluminositat visual dels estels no queda perfectament definit per quatre raons:

La lluminositat estel·lar es basa tradicionalment en la magnitud visual aparent percebuda per l'ull humà, des dels estels més brillants de 1a magnitud fins als menys brillants de 6a magnitud. Des de la invenció del telescopi òptic i la documentació d'estels binaris i sistemes estel·lars múltiples, la lluminositat estel·lar es podia expressar com a magnitud individual (separada) o total (combinada). La taula s'ordena segons la magnitud combinada de tots els components a ull nu apareixent com si fossin estels únics. Els sistemes estel·lars múltiples s'indiquen entre parèntesis mostrant les magnituds individuals dels components estel·lars prou brillants com per fer-hi una contribució detectable. Per exemple, l'estel doble Alfa del Centaure té una magnitud total o combinada de −0,27, mentre que els seus dos components tenen magnituds de +0,01 i +1,33.^[2]
Alguns mètodes nous o més precisos (fotometria, filtres estàndard, etc.) poden donar magnituds estel·lars lleugerament diferents. La taula mostra les magnituds V mesurades, que utilitzen un filtre específic que aproxima molt bé la visió humana. Tanmateix, existeixen altres menes de sistemes de magnitud basats en diferents longituds d'ona, alguns d'ells ben llunyans de la distribució de les longituds d'ona visibles de la llum; aquestes magnituds aparents varien d'una manera important en els diferents sistemes.^[3] Per exemple, Betelgeuse té una magnitud aparent de banda K (infraroig) de −4,05.^[4]
Alguns estels, com ara Betelgeuse o Antares, són estels variables que canvien de magnitud al llarg de dies, mesos o anys. A la taula, el rang de variació s'indica per var. Els valors de magnitud simples d'estels variables provenen de diferents fonts. Les magnituds expressades a la taula són quan els estels estan bé a la màxima lluentor que es repeteix a cada cicle (p. ex. la binària eclipsant Algol); o, si les variacions són petites, simplement una magnitud mitjana. Per tots els estels variables vermells, descriure'n una lluminositat màxima única sol ser difícil perquè cada cicle produeix una lluentor màxima diferent, que es creu que és causada per pulsacions encara no prou ben enteses dels processos d'evolució estel·lar; aquesta lluminositat estel·lar indicada es basa a vegades en la magnitud aparent mitjana màxima^[5] de màxims estimats durant molts cicles, a vegades encompassant diversos segles. Els resultats citats normalment a la literatura no tenen per què ser obvis i poden diferir en expressar un valor alternatiu per a un màxim singular de lluminositat o un rang de valors.
Un cert nombre d'estels, els quals s'entén que tenen una lluminositat fixa, s'utilitzen com a estels estàndards fotomètrics. Aquests estels estàndard tenen magnituds determinades precisament que han estat analitzades durant molts anys, i se solen utilitzar per determinar magnituds d'altres estels o els seus paràmetres estel·lars utilitzant escales consistents.^[6]

Llista

Les fonts dels valors de la llista es poden trobar en cadascun dels articles individuals de cada estel.

Llegenda
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de tipus O
Estrella de tipus B
Estrella de tipus A
Estrella de tipus F
Estrella de tipus G
Estrella de tipus K
Estrella de tipus M

Posició	Magnitud visual (m_V)	Nom propi^[1]	Designació de Bayer	Distància (a.l.)	Classe espectral
1	0,000−26,74	Sol		0,000015813	G2 V
2	0,001−1,46	Sírius	α CMa	0008,6	A0mA1 Va, DA2
3	0,003−0,74	Canopus	α Car	0310	A9 II
4	0,004−0,27 (0,01 + 1,33)	Rigil Kentaurus i Toliman	α Cen	0004,4	G2 V, K1 V
5	0,005−0,05	Arcturus	α Boo	0037	K0 III
6	0,03 (−0,02–0,07var)	Vega	α Lyr	0025	A0 Va
7	0,08 (0,03–0,16var)	Capella	α Aur	0042	K0 III, G1 III
8	0,13 (0,05–0,18var)	Rigel	β Ori	0860	B8 Ia
9	0,34	Proció	α CMi	0011	F5 IV-V
10	0,46 (0,40–0,46var)	Achernar	α Eri	0140	B6 Vep
11	0,50 (0,2–1,2var)	Betelgeuse	α Ori	0640	M1-M2 Ia-ab
12	0,61	Hadar	β Cen	0350	B1 III
13	0,76	Altair	α Aql	0017	A7 V
14	0,76 (1,33 + 1,73)	Acrux	α Cru	0320	B0,5 IV, B1 V
15	0,86 (0,75–0,95var)	Aldebaran	α Tau	0065	K5 III
16	0,96 (0,6–1,6var)	Antares	α Sco	0600	M1,5 Iab-Ib, B2,5 V
17	0,97 (0,97–1,04var)	Spica	α Vir	0260	B1 III-IV, B2 V
18	1,14	Pòl·lux	β Gem	0034	K0 III
19	1,16	Fomalhaut	α PsA	0025	A3 V
20	1,25 (1,21–1,29var)	Deneb	α Cyg	2.600	A2 Ia
21	1,25 (1,23–1,31var)	Mimosa	β Cru	0350	B0,5 III, B2 V
22	1,39	Regulus	α Leo	0077	B8 IVn
23	1,50	Adhara	ε CMa	0430	B2 II
24	1,62	Shaula	λ Sco	0700	B2 IV
25	1,62 (1,98 + 2,97)	Càstor	α Gem	0052	A1 V, Am
26	1,64	Gacrux	γ Cru	0088	M3,5 III
27	1,64	Bellatrix	γ Ori	0240	B2 III
28	1,65	Elnath	β Tau	0130	B7 III
29	1,69	Miaplacidus	β Car	0110	A1 III
30	1,69 (1,64–1,74var)	Alnilam	ε Ori	2.000	B0 Ia
31	1,72 (1,81–1,87var + 4,27)	Regor^[a]	γ^1,2 Vel	0840	WC8, O7,5III
32	1,74	Alnair	α Gru	0100	B6 V
33	1,77	Alioth	ε UMa	0081	A1 III-IVp kB9
34	1,77	Alnitak	ζ Ori A	0820	O9,5 Iab, B1 IV, B0 III
35	1,79	Dubhe	α UMa	0120	K0 III, F0 V
36	1,80	Mirfak	α Per	0590	F5 Ib
37	1,82	Wezen	δ CMa	1.800	F8 Ia
38	1,84	Sargas	θ Sco	0270	F0 II
39	1,85	Kaus Australis	ε Sgr	0140	B9,5 III
40	1,86	Avior	ε Car	0630	K3 III, B2 Vp
41	1,86	Alkaid	η UMa	0100	B3 V
42	1,90 (1,89–1,94var)	Menkalinan	β Aur	0100	A1mIV+A1mIV
43	1,91	Atria	α TrA	0420	K2 IIb-IIIa
44	1,92	Alhena	γ Gem	0100	A1,5 IV+
45	1,94	Peacock	α Pav	0180	B3 V
46	1,96 (1,99–2,39var + 5,57)	Alsephina	δ Vel	0080	A1 Va(n), F7,5 V
47	1,98	Murzim	β CMa	0500	B1 II-III
48	2,00	Alphard	α Hya	0180	K3 II-III
49	1,98 (1,86–2,13var)	Polaris	α UMi	0430	F7 Ib
50	2,00	Hamal	α Ari	0066	K1 IIIb
51	2,08 (2,37 + 3,64)	Algieba	γ¹ Leo	0130	K0 III, G7 IIIb
52	2,02	Deneb Kaitos	β Cet	0096	K0 III
53	2,04	Mizar	ζ UMa	0078	A2 Vp, A2 Vp, Am
54	2,05	Nunki	σ Sgr	0220	B2,5 V
55	2,06	Menkent	θ Cen	0061	K0 III
56	2,05 (2,01–2,10var)	Mirach	β And	0200	M0 III
57	2,06	Alpheratz	α And	0097	B8 IVpMnHg, A3 V
58	2,07	Rasalhague	α Oph	0047	A5 III
59	2,08	Kochab	β UMi	0130	K4 III
60	2,09	Saiph	κ Ori	0720	B0,5 Ia
61	2,11	Denebola	β Leo	0036	A3 Va
62	2,12 (2,1–3,39var)	Algol	β Per	0093	B8 V, K0 IV, A7m
63	2,15 (2,0–2,3var)	Tiaki	β Gru	0170	M5 III
64	2,17	Muhlifain	γ Cen	0130	A0 III, A0 III
65	2,21	Aspidiske	ι Car	0690	A9 Ib
66	2,21 (2,14–2,30var)	Suhail	λ Vel	0570	K4 Ib
67	2,23 (2,21–2,32var)	Alphecca	α CrB	0075	A0 V, G5 V
68	2,23 (2,23–2,35var)	Mintaka	δ Ori	0900	O9,5 II, B1 V, B0 IV
69	2,23	Sadr	γ Cyg	1.500	F8 Iab
70	2,23	Etamin	γ Dra	0150	K5 III
71	2,24	Schedar	α Cas	0230	K0 IIIa
72	2,25	Naos	ζ Pup	1.100	O4 If(n)p
73	2,26	Almach	γ And	0350	K3 IIb, B9,5 V, B9,5 V, A0 V
74	2,28 (2,25–2,31var)	Caph	β Cas	0054	F2 III
75	2,29	Izar	ε Boo	0202	K0 II-III, A2 V
76	2,30 (2,29–2,34var)	–	α Lup	0550	B1,5 III
77	2,30 (2,29–2,31var)	–	ε Cen	0380	B1III
78	2,31 (1,6–2,32var)	Dschubba	δ Sco	0400	B0,3 IV, B1-3 V
79	2,31	Larawag	ε Sco	0065	K1 III
80	2,35 (2,30–2,41var)	–	η Cen	0310	B1,5 Vne
81	2,37	Merak	β UMa	0079	A1 IVps
82	2,38	Ankaa	α Phe	0077	K0,5 IIIb
83	2,39	Girtab^[b]	κ Sco	0460	B1,5 III
84	2,40 (0,7–3,0var)	Enif	ε Peg	0670	K2 Ib
85	2,42 (2,31–2,74var)	Scheat	β Peg	0200	M2,5 II-IIIe
86	2,43	Sabik	η Oph	0088	A1 IV, A1 IV
87	2,44	Phecda	γ UMa	0084	A0 Ve
88	2,45	Aludra	η CMa	2.000	B5 Ia
89	2,46	Markeb	κ Vel	0540	B2 IV
90	2,47 (1,6–3,0var)	Navi^[c]	γ Cas	0610	B0,5 IVe
91	2,48	Markab	α Peg	0140	A0 IV
92	2,48	Aljanah	ε Cyg	0072	K0 III-IV
93	2,50	Acrab	β Sco	0404	B0,5 IV-V, B1,5 V, B2 V

Notes

↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI
↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI
↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Naming Stars» (en anglès). IAU Division C WG Star Names.
↑ ; Jaschek, Carlos «The Bright star catalogue». New Haven, 1991. Bibcode: 1991bsc..book.....H.
↑ «Standard Photometric Systems». Annual Review of Astronomy & Astrophysics, 43, 2005, pàg. 293. Bibcode: 2005ARA&A..43..293B. DOI: 10.1146/annurev.astro.41.082801.100251.
↑ «VizieR Online Data Catalog: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system». CDS/ADC Collection of Electronic Catalogues, 2237, 2002. Bibcode: 2002yCat.2237....0D.
↑ «Macmillan Dictionary of Astronomy (Illingworth, Valerie, 1985)». Dictionary Series p. 237. Springer.
↑ «UBVRI Photometric Standard Stars Around the Celestial Equator: Updates and Additions». The Astronomical Journal, 137, 5, 2009, pàg. 4186. arXiv: 0904.0638. Bibcode: 2009AJ....137.4186L. DOI: 10.1088/0004-6256/137/5/4186.

Enllaços externs

25 Brightest Stars, as Seen from the Earth (anglès)
The Brightest Stars at An Atlas of the Universe (anglès)
The Magnitude system (anglès)
About stellar magnitudes (anglès)

[7] El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI

[8] El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI

[9] El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI

[List_of_IAU-approved_Star_Names-1] 1,0 ^1,1 «Naming Stars» (en anglès). IAU Division C WG Star Names.

[hr-2] ; Jaschek, Carlos «The Bright star catalogue». New Haven, 1991. Bibcode: 1991bsc..book.....H.

[bessell-3] «Standard Photometric Systems». Annual Review of Astronomy & Astrophysics, 43, 2005, pàg. 293. Bibcode: 2005ARA&A..43..293B. DOI: 10.1146/annurev.astro.41.082801.100251.

[ducati-4] «VizieR Online Data Catalog: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system». CDS/ADC Collection of Electronic Catalogues, 2237, 2002. Bibcode: 2002yCat.2237....0D.

[MDofA-5] «Macmillan Dictionary of Astronomy (Illingworth, Valerie, 1985)». Dictionary Series p. 237. Springer.

[landolt-6] «UBVRI Photometric Standard Stars Around the Celestial Equator: Updates and Additions». The Astronomical Journal, 137, 5, 2009, pàg. 4186. arXiv: 0904.0638. Bibcode: 2009AJ....137.4186L. DOI: 10.1088/0004-6256/137/5/4186.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[a]

[b]

[c]