Laboratori d'idees

• Cercle d'Economia (Barcelona, 1958), entitat formada per empresariat, professorat i economistes per analitzar l'economia espanyola.^[2]
• Fundació Catalunya Oberta (FCO, Barcelona, 2001), presidida per Lluís Prenafeta i Garrusta; independent i liberal, «té com a objectius analitzar, defensar i promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat» segons defineix a la seva pàgina web.^[3]
• Centre d'Estudis Econòmics i Socials (CEES, Barcelona, 2005), fundat per Ignasi Farreres i Bochaca, que té per finalitat estudiar i investigar la realitat i la problemàtica econòmica i social catalana des d'una perspectiva humanista i demòcracristiana.^[4]
• Institut d'Estudis Econòmics Província d'Alacant (Alacant, 2007), representa l'únic grup de pressió alacantí d'empresaris.^[5]
• Institut Ostrom Catalunya (Barcelona, 2018), especialitzat en política pública i economia, independent i amb un enfocament liberal. «Compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l'economia de lliure mercat».^[6]

• Fundació Jaume Bofill, especialitzada en educació i innovació educativa.

• Fundació Catalunya Europa (Barcelona), presidida per Pasqual Maragall i Mira i Ernest Maragall i Mira amb la col·laboració d'Antoni Castells i Oliveres; catalanisme, europeisme i defensora d'una Europa Federal^{[cal citació]}
• Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB, Barcelona), que fou dirigit per Narcís Serra i Serra fins a gener de 2013, quan va succeir-lo Carles Alfred Gasòliba i Böhm^{[cal citació]}
• Casa Àsia (Barcelona, 2001), dedicat a promoure un millor coneixement dels països asiàtics i del Pacífic.^[3]
• Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed, Barcelona, 1989), entitat de caràcter consorciat integrada per la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i l'Ajuntament de Barcelona. Incorpora la societat civil mitjançant el seu Alt Patronat i el seu Consell Assessor format per universitats, empreses, entitats i personalitats mediterrànies de reconegut prestigi.^[7]

• Cercle d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC), presidida per Miquel Sellarès, fa estudis i analitza qüestions de seguretat i defensa en clau nacional, al servei de Catalunya.
• Societat d'Estudis Militars, sobre política de defensa.

• Cercle d'Estudis Sobiranistes, presidit per Alfons López Tena i Hèctor López Bofill; nacionalista. Fundació vinculada a Solidaritat per la Independència
• Fundació Antoni Maura, presidida per en Jaume Matas Palou; vinculada al PP balear.

Els partits polítics alemanys tenen serveis d'estudis com ara la Konrad Adenauer Stiftung del CDU amb la Friedrich-Ebert-Stiftung de l'SPD.

El més influent dels laboratoris d'idees espanyols és el Reial Institut Elcano d'Estudis Internacionals i Estratègics,^{[cal citació]} creat el 2001 seguint l'exemple del Royal Institute of International Affairs (Chattham House) al Regne Unit,^[8] i molt vinculat al Govern de torn (actualment està presidit per Gustavo Suárez Pertierra, ministre al darrer govern d'en Felipe González).

Tanmateix durant els darrers anys Espanya ha registrat un intens desenvolupament d'organitzacions independents creades sota el mateix esperit de les fàbriques d'idees americans. Les més influents i no lligades a cap partit polític són el Barcelona Centre for International Afffairs, conegut com CIDOB,^[9] fundada el 1973 per Josep Ribera i Pinyol; i la Fundació per a les Relacions Internacionals i el Diàleg Exterior (FRIDE),^{[cal citació]} fundada el 1999. FRIDE és el principal motor d'iniciatives com el Club de Madrid.^[10] un grup d'excaps d'Estat i de govern de tot el món que alimenten el canvi democràtic, o l'edició espanyola de la revista Foreign Policy].^{[cal citació]}

Altres think tanks, aquests sí vinculats a partits polítics, són la FAES, liderada per l'expresident del Govern José María Aznar, del PP; o la Fundació Alternatives, vinculada als partits d'esquerres.

Els Estats Units són probablement l'estat on més influència tenen els laboratoris d'idees. Cal citar per la seva importància el Project for the New American Century, el Cato Institute, la Hoover Institution, la Brookings Institution, la RAND Corporation o l'American Enterprise Institute.^{[cal citació]}

Les fàbriques d'idees més conegudes de França són l'Institut Montaigne, l'europeista Fondation Robert Schuman, la Fondation Concorde, l'Institut Targot, l'expert en geoeconomia Institut Choiseul i l'antiglobalització Fondation Copernic.

Lligats als partits polítics francesos trobam la Fundació per la innovació política amb la UMP, la Fondation Gabriel Péri amb el PCF, la Fondation Jean-Jaurès amb el PSF i la Fondation Robert Schuman amb la UMP.

A Grècia el PASOK està lligat a l'Institut de Polítiques Progressistes Andreas Papandreou, ΙΣΤΑΜΕ.

A Portugal hi ha Compromisso Portugal, una important fàbrica d'idees d'ideologia neoliberal.

La situació britànica és propera a l'americana en el nombre de fàbriques d'idees influents: Adam Smith Institute, Institut for Public Policy Research, Center for Policy Studies.

Ordenats per any de fundació.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laboratori d'idees

• «Cercle d'Estudis Sobiranistes».
• Fundació Catalunya Oberta