Kutlug Inandj
Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan. A la mort del seu pare el 1186/1187 va rebre un feu al Djibal. La seva mare, Inandj Khatun, es va casar amb el nou atabeg Kizil Arslan Uthman i l'afavoria per la successió, ja que el seu nou marit no tenia fills.
Biografia |
---|
Assassinat Kizil Arslan Uthman, segurament enverinat per Inandj Khatun, el 1191, Kutlug Inandj fou proclamat atabeg, però va haver de fer front al seu germanastre Nusrat al-Din Abu Bakr d'Arran i Azerbaidjan, que es considerava atabeg, i sobretot al sultà seljúcida Toghrul ibn Arslanxah que acabava de ser alliberat del seu captiveri a l'Azerbaidjan i havia obtingut suports per recuperar el poder. Nusrat al-Din Abu Bakr va consolidar el seu poder a Arran i Azerbaidjan, mentre Toghrul i Kutlug Inandj disputaven el Djibal. El 1192 Toghrul va derrotar a Inandj i al seu germà germà Amir-i Amiran i va dominar la major part del Djibal.
Els dos derrotats, havent perdut quasi tot el Djibal, van intentar combatre a l'Azerbaijan i Arran contra Abu Bakr i foren derrotats el 1193. Kutlug Inandj va fugir al Djabal on amb el suport del xa de Coràsmia Ala al-Din Muhammad va aconseguir finalment eliminar a Toghrul; les tropes corasmies van matar el sultà seljúcida durant la seva segona incursió el 1194. Kutlug va rebre el territori del Djabal com a feudatari del xa de Coràsmia però algun temps després fou assassinat pels general corasmi Miadjuk. El 1195 Hamadan, Qazwin i Isfahan havien passat al califa an-Nàssir (abbàssida), el gran rival dels corasmis, i el poder a la resta del Djibal va quedar en mans dels ghulams pahlawanites.
Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altra vegada (1193) a Abu Bakr ara amb el suport del xirvanxah i de la reina Tamara de Geòrgia, i va obtenir la victòria prop de Gandja que va ocupar, però Abu Bakr va poder fugir cap a Nakhtxivan. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra vegada a Abu Bakr.
Bibliografia
modifica- Ármin Vámbéry, History of Bokhara from the Earliest Period Down to the Present. Henry S King & Co. Londres. 1873