Jimmy Connors

Jimmy Connors
	;
Nom original	(en) James Scott "Jimmy" Connors
Biografia
Naixement	2 setembre 1952 (72 anys); East St. Louis (Illinois)
Residència	Santa Barbara ; Belleville
Formació	East St. Louis Senior High School
Alçada	177 cm
Pes	70 kg
Lateralitat	esquerrà
Activitat
Ocupació	tennista (1972–1996), entrenador de tennis
Activitat	1972 - 29 abril 1996
Patrimoni net estimat	8.641.040 $
Nacionalitat esportiva	Estats Units
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis individual ; tennis dobles
Mà de joc	esquerrà
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	1253–279
Tennis dobles	174–78
Hall of fame	Info HOF (1998)
ATP	Info ATP
Trajectòria
	Equip
Família
Cònjuge	Patti McGuire (1979–)
Premis
	International Tennis Hall of Fame; British Sports Book Awards ;

James Scott «Jimmy» Connors (Belleville, 2 de setembre de 1952) és un extennista estatunidenc que va ser número 1 del rànquing mundial durant un total de 268 setmanes, de les quals 160 consecutives entre 1974 i 1977. Posteriorment va exercir com a entrenador de tennis i comentarista esportiu.

Va tenir una trajectòria molt prolífica i manté diversos rècords de l'Era Open com el major nombre de títols individuals amb un total de 109, major nombre de partits individuals disputats amb 1557 i el major nombre de victòries individuals amb 1274. En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slam individuals, cinc d'ells dell US Open, però li va mancar el Roland Garros per completar el Grand Slam, el qual no va poder disputar durant els seu millors anys per una disputa contra l'ATP.

Biografia

Té un germà anomenat John «Johnny».

Connors va créixer a East St. Louis, Illinois. Va començar a jugar de petit entrenat per les seves mare i àvia. Veient el seu potencial, es va traslladar amb la seva mare a Califòrnia per ser entrenat per l'extennista Pancho Segura.

Va esdevenir professional l'any 1972, coincidint amb la creació de l'ATP, però ell va preferir mantenir-se al marge inicialment per disputar altres torneigs menors. El nou circuit emergent li va limitar el nombre de torneigs que podia disputar per no formar-ne part, i Connors ho va haver de denunciar als jutjats. Durant la seva millor etapa al circuit, el torneig de Roland Garros i l'ATP li van denegar la participació al torneig i Connors no va poder completar mai el Grand Slam malgrat dominar el tennis masculí individual.

Va començar una relació sentimental amb la tennista Chris Evert l'any 1974. Ambdós tennistes van guanyar el torneig de Wimbledon individualment aquest mateix any, i la premsa estatunidenca els va anomenar «The Lovebird Double». Tot i que tenien planejat casar-se l'octubre de 1974, la boda es va suspendre i pocs mesos després van tallar la relació. Es van reconciliar en dues ocasions més però la relació tampoc fou reeixida. En l'autobiografia que va publicar l'any 2013, va explicar que Evert estava embarassada i que ella va decidir avortar unilateralment.^[1]^[2]

Posteriorment va estar compromès amb l'ex Miss Món Marjorie Wallace, però es va casar amb la model Patti McGuire l'any 1979. El matrimoni tingué dos fills anomenats Brett i Aubree, i es van establir a Santa Bàrbara.^[3]

A la tardor de 2005 va passar per la sala d'operacions del Cedars-Sinai Medical Center per realitzar-se una substitució de maluc.

Torneigs de Grand Slam

Individual: 15 (8−7)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Oponent	Marcador
Guanyador	1.	1974	Open d'Austràlia	Phil Dent	7−6(7), 6−4, 4−6, 6−3
Guanyador	2.	1974	Wimbledon	Ken Rosewall	6−1, 6−1, 6−4
Guanyador	3.	1974	US Open	Ken Rosewall	6−1, 6−0, 6−1
Finalista	1.	1975	Open d'Austràlia	John Newcombe	5−7, 6−3, 4−6, 5−7
Finalista	2.	1975	Wimbledon	Arthur Ashe	1−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista	3.	1975	US Open	Manuel Orantes	4−6, 3−6, 3−6
Guanyador	4.	1976	US Open (2)	Björn Borg	6−4, 3−6, 7−6(9), 6−4
Finalista	4.	1977	Wimbledon (2)	Björn Borg	6−3, 2−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista	5.	1977	US Open (2)	Guillermo Vilas	6−2, 3−6, 5−7, 0−6
Finalista	6.	1978	Wimbledon (3)	Björn Borg	2−6, 2−6, 3−6
Guanyador	5.	1978	US Open (3)	Björn Borg	6−4, 6−2, 6−2
Guanyador	6.	1982	Wimbledon (2)	John McEnroe	3−6, 6−3, 6−7(2), 7−6(5), 6−4
Guanyador	7.	1982	US Open (4)	Ivan Lendl	6−3, 6−2, 4−6, 6−4
Guanyador	8.	1983	US Open (5)	Ivan Lendl	6−3, 6−7(2), 7−5, 6−0
Finalista	7.	1984	Wimbledon (3)	John McEnroe	1−6, 1−6, 2−6

Dobles masculins: 3 (2−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1973	Roland Garros	Ilie Năstase	John Cooper Neale Fraser	1−6, 6−3, 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador	1.	1973	Wimbledon	Ilie Năstase	John Cooper Neale Fraser	3−6, 6−3, 6−4, 8−9(3), 6−1
Guanyador	2.	1975	US Open	Ilie Năstase	Tom Okker Marty Riessen	6−4, 7−6

Dobles mixts: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Any	Torneig	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1974	US Open	Chris Evert	Pam Teeguarden Geoff Masters	1−6, 6−7

Carrera

El 1970, Connors jugava els seus primers partits internacionals i enregistrava la seva primera victòria significativa al superar la primera ronda de l'Obert del Pacífic Sud-oest a Los Angeles, derrotant Roy Emerson.

El 1971, Connors guanyava el títol d'individuals de NCAA mentre assistia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). També guanyava el seu primer torneig internacional a Jacksonville, Florida com a amateur. El salt al circuit professional el faria el 1972 on tornaria a guanyar a Jacksonville.

La competitivitat de Connors a la pista el feu destacar. Es negava a acceptar que se'l guanyés i donava el màxim del seu joc en tots els punts, més enllà que el partit estigués decidit o molt complicat. Tampoc no era advers a jugar davant de la multitud o insultant el seu adversari o àrbitres. El seu comportament insolent tant damunt com fora li va fer guanyar una reputació com l'entremaliat del món de tennis i fins i tot adquiriria popularitat a la premsa rosa, a conseqüència de la seva relació amb Chris Evert.

Connors també adquiria una reputació com a esquirol el 1972 quan es negà a fer-se de l'ATP, el sindicat de la majoria dels tennistes.

L'any 1974 guanyà tots els torneigs del Grand Slam a excepció de Roland Garros. A Austràlia, derrotà Phil Dent en quatre sets a la final i a Ken Rosewall a Wimbledon i a l'Open dels Estats Units. La seva derrota a París va impedir que fos el primer des de Rod Laver a guanyar els quatre títols d'individuals de Grand Slam en un any. Connors mai no va poder guanyar a Roland Garros.

Connors arribava al número 1 del circuit el juliol de 1974 i mantingué aquesta posició durant 160 setmanes. Durant tota la seva carrera, Connors fou número 1 del circuit durant 268 setmanes.

El 1975, Connors es va alçar amb els tres títols individuals de Grand Slam que havia guanyat l'any anterior. El 1976, guanyava a Björn Borg a Wimbledon, i l'Open dels EUA, acabant per tercer any consecutiu com a número 1 del circuit.

El 1977 i després de diferents polèmiques, Connors perdria amb Borg a Wimbledon i amb Guillermo Vilas a Nova York. El gener de 1978, i després d'haver irritat als patrocinadors per haver-se negat a jugar, Connors jugava per primera vegada el Master, guanyant la final contra Borg a Nova York.

L'any 1978, seria Borg qui batria Connors còmodament a la final de Wimbledon, però Connors es revenjaria del suec a Nova York. Aquell any, però, Connors perdia la seva condició de número 1, que passaria a ser per Borg.

Fins al 1982, Connors no tornaria a la final d'individuals de Wimbledon, on jugaria amb John McEnroe, aleshores número 1 del món. Connors salvaria tres pilotes de partit, per finalment endur-se de nou el torneig en una final mítica.

Connors llavors derrotava una altra llegenda del tennis, promesa en aquell moment, com el txec Ivan Lendl, a la final de l'Obert dels EUA de 1982, victòria que repetiria el 1983.

L'última final de Grand Slam de Connors seria a Wimbledon el 1984, un altre cop contra John McEnroe, qui el batria amb facilitat. Preguntat després del partit, si John McEnroe era millor que ell, va respondre que "mai".

Començaria, aleshores, un autèntic calvari per Connors que no acabaria fins que el 1988 guanyaria el Sovran Bank Tennis Classic a Washington DC. Era el 106è títol de la seva carrera. Connors havia jugat en 56 torneigs i 12 finals des de la seva última victòria a Tòquio contra Lendl l'octubre de 1984.

Però, el moment que pot definir la confiança de Connors en el seu joc, fou el 1991. Tenia 39 anys i sent el número 936 del circuit havia superat una greu lesió de canell que l'havia portat a passar per la sala d'operacions. Amb el seu revés deteriorat, fou eliminat per retirada en tercera ronda de París, en un partit a 5 sets amb Michael Chang guanyador de l'edició anterior. Però a Nova York, Connors acabaria de forjar la seva pròpia llegenda. Sorprenentment, Connors arribaria a quarts de final, el dia del seu aniversari, on es batria amb Aaron Krickstein de 24 anys i a qui guanyaria per 3-6, 7-6(8), 1-6, 6-3, 7-6(4) en 4 hores i 41 minuts, amb un marcador desfavorable al cinquè set de 2-5. A la semifinal, amb la pista a vessar i amb la presència de la número 1 del món femení, Steffi Graf, Connors perdria amb un dels millors jugadors d'aquell any i guanyador a París, Jim Courier. Finalment, Connors seguiria jugant a un nivell menor i es retiraria.

Al juliol de 2006, Andy Roddick va anunciar la seva contractació com a entrenador, amb el qual va disputar la final del US Open tot i ser derrotat per Roger Federer. Aquesta relació va durar dinou mesos. A partir del juliol de 2013 es va encarregar de dirigir la russa Maria Xaràpova, però un mes després ja van anunciar la seva separació després d'haver disputat un únic partit.

Palmarès

Individual: 161 (109−52)

Títols per superfície
Dura (46−15)
Gespa (9−7)
Terra batuda (14−9)
Moqueta (40−21)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1 d'agost de 1971	Columbus, Estats Units	Dura	Tom Gorman	7−6, 6−7, 6−4, 6−7, 3−6
Finalista	2.	26 de setembre de 1971	Los Angeles, Estats Units	Dura	Pancho Gonzales	6−3, 3−6, 3−6
Finalista	3.	9 de gener de 1972	Baltimore, Estats Units	Dura	Ilie Năstase	6−1, 4−6, 6−7
Guanyador	1.	16 de gener de 1972	Jacksonville, Estats Units	Dura (i)	Clark Graebner	7−5, 6−4
Guanyador	2.	23 de gener de 1972	Roanoke, Estats Units	Moqueta (i)	Vladimír Zedník	6−4, 7−6
Finalista	4.	12 de març de 1972	Washington DC, Estats Units	Moqueta (i)	Stan Smith	6−4, 1−6, 3−6, 6−4, 1−6
Finalista	5.	13 d'agost de 1972	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Bob Hewitt	6−7, 1−6, 2−6
Guanyador	3.	24 de juny de 1972	Londres, Regne Unit	Gespa	John Paish	6−2, 6−3
Guanyador	4.	23 de juliol de 1972	Columbus	Terra batuda	Andrew Pattison	7−5, 6−3, 7−5
Guanyador	5.	8 d'agost de 1972	Cincinnati, Estats Units	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−3, 6−3
Guanyador	6.	30 de setembre de 1972	Albany, Estats Units	Dura (i)	Roscoe Tanner	6−2, 7−6
Guanyador	7.	7 de gener de 1973	Baltimore	Moqueta (i)	Sandy Mayer	6−4, 7−5
Guanyador	8.	21 de gener de 1973	Roanoke (2)	Moqueta (i)	Ian Fletcher	6−2, 6−3
Finalista	6.	28 de gener de 1973	Omaha, Estats Units	Dura (i)	Ilie Năstase	0−5, retirada
Guanyador	9.	11 de febrer de 1973	Salt Lake City, Estats Units	Dura (i)	Paul Gerken	6−1, 6−2
Guanyador	10.	24 de febrer de 1973	Salisbury, Estats Units	Dura (i)	Karl Meiler	3−6, 7−6, 7−6, 6−3
Guanyador	11.	3 de març de 1973	Hampton, Estats Units	Dura (i)	Ilie Năstase	4−6, 6−3, 7−5, 6−3
Guanyador	12.	10 de març de 1973	Paramus, Estats Units	Dura	Clark Graebner	6−1, 6−2
Finalista	7.	25 de març de 1973	Washington DC (2)	Moqueta (i)	Ilie Năstase	6−4, 4−6, 2−6, 7−5, 2−6
Guanyador	13.	23 de juliol de 1973	Boston, Estats Units	Dura	Arthur Ashe	6−3, 3−6, 6−4, 3−6, 6−2
Finalista	8.	29 de juliol de 1973	Bretton Woods, Estats Units	Terra batuda	Vijay Amritraj	5−7, 6−2, 5−7
Guanyador	14.	5 d'agost de 1973	Columbus (2)	Terra batuda	Charlie Pasarell	3−6, 6−3, 6−3
Guanyador	15.	23 de setembre de 1973	Los Angeles	Dura	Tom Okker	7−5, 7−6(9)
Guanyador	16.	7 d'octubre de 1973	Quebec, Canadà	Dura (i)	Marty Riessen	6−1, 6−4, 6−7, 6−0
Guanyador	17.	27 de novembre de 1973	Johannesburg, Sud-àfrica	Dura	Arthur Ashe	6−4, 7−6, 6−3
Guanyador	18.	1 de gener de 1974	Open d'Austràlia, Austràlia	Gespa	Phil Dent	7−6(7), 6−4, 4−6, 6−3
Guanyador	19.	20 de gener de 1974	Roanoke (3)	Moqueta (i)	Karl Meiler	6−4, 6−3
Finalista	9.	27 de gener de 1974	Omaha (2)	Moqueta (i)	Karl Meiler	3−6, 6−1, 3−6
Guanyador	20.	10 de febrer de 1974	Little Rock, Estats Units	Moqueta (i)	Karl Meiler	6−2, 6−1
Guanyador	21.	17 de febrer de 1974	Birmingham, Estats Units	Moqueta (i)	Sandy Mayer	7−5, 6−3
Guanyador	22.	24 de febrer de 1974	Salisbury (2)	Dura (i)	Frew McMillan	6−4, 7−5, 6−3
Guanyador	23.	10 de març de 1974	Hampton (2)	Dura (i)	Ilie Năstase	6−4, 6−4
Guanyador	24.	24 de març de 1974	Salt Lake City (2)	Dura (i)	Vitas Gerulaitis	4−6, 7−6, 6−3
Guanyador	25.	31 de març de 1974	Tempe, Estats Units	Dura	Vijay Amritraj	6−1, 6−2
Guanyador	26.	8 de juny de 1974	Manchester, Regne Unit	Gespa	Mike Collins	13−11, 6−2
Guanyador	27.	6 de juliol de 1974	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Ken Rosewall	6−1, 6−1, 6−4
Guanyador	28.	11 d'agost de 1974	Indianapolis	Terra batuda	Björn Borg	5−7, 6−3, 6−4
Finalista	10.	25 d'agost de 1974	South Orange, Estats Units	Dura	Alex Metreveli	Renúncia
Guanyador	29.	8 de setembre de 1974	US Open, Estats Units	Gespa	Ken Rosewall	6−1, 6−0, 6−1
Guanyador	30.	23 de setembre de 1974	Los Angeles (2)	Dura	Harold Solomon	6−3, 6−1
Guanyador	31.	16 de novembre de 1974	Londres, Regne Unit	Moqueta (i)	Brian Gottfried	6−2, 7−6
Guanyador	32.	26 de novembre de 1974	Johannesburg (2)	Dura	Arthur Ashe	7−6, 6−3, 6−1
Finalista	11.	1 de gener de 1975	Open d'Austràlia	Gespa	John Newcombe	5−7, 6−3, 4−6, 6−7
Guanyador	33.	18 de gener de 1975	Freeport, Bahames	Dura	Karl Meiler	6−0, 6−2
Guanyador	34.	26 de gener de 1975	Birmingham (2)	Moqueta (i)	Billy Martin	6−4, 6−3
Guanyador	35.	16 de febrer de 1975	Salisbury (3)	Moqueta (i)	Vitas Gerulaitis	5−7, 7−5, 6−1, 3−6, 6−0
Guanyador	36.	23 de febrer de 1975	Boca Raton, Estats Units	Dura	Jürgen Fassbender	6−4, 6−2
Guanyador	37.	16 de març de 1975	Hampton (3)	Moqueta (i)	Jan Kodeš	3−6, 6−3, 6−0
Finalista	12.	23 de març de 1975	Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Vitas Gerulaitis	Renúncia
Guanyador	38.	27 d'abril de 1975	Denver, Estats Units	Moqueta (i)	Brian Gottfried	6−3, 6−4
Finalista	13.	5 de juliol de 1975	Wimbledon	Gespa	Arthur Ashe	1−6, 1−6, 7−5, 4−6
Guanyador	39.	10 d'agost de 1975	North Conway, Estats Units	Terra batuda	Ken Rosewall	6−2, 6−2
Finalista	14.	7 de setembre de 1975	US Open	Terra batuda	Manuel Orantes	4−6, 3−6, 3−6
Guanyador	40.	21 de setembre de 1975	Hamilton, Bermudes	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	6−1, 6−4
Guanyador	41.	5 d'octubre de 1975	Maui, Estats Units	Dura	Sandy Mayer	6−1, 6−0
Finalista	15.	9 de novembre de 1975	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Adriano Panatta	4−6, 3−6
Finalista	16.	15 de novembre de 1975	Londres	Moqueta (i)	Eddie Dibbs	6−1, 1−6, 5−7
Guanyador	42.	25 de gener de 1976	Birmingham (3)	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	6−4, 3−6, 6−1
Guanyador	43.	1 de febrer de 1976	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta (i)	Björn Borg	7−6, 6−4, 6−0
Finalista	17.	22 de febrer de 1976	Salisbury	Moqueta (i)	Ilie Năstase	2−6, 3−6, 6−7
Guanyador	44.	14 de març de 1976	Hampton (4)	Moqueta (i)	Ilie Năstase	6−2, 6−2, 6−2
Finalista	18.	21 de març de 1976	La Costa, Estats Units	Dura	Ilie Năstase	6−4, 0−6, 1−6
Guanyador	45.	28 de març de 1976	Palm Springs, Estats Units	Dura	Roscoe Tanner	6−4, 6−4
Guanyador	46.	25 d'abril de 1976	Denver (2)	Moqueta (i)	Ross Case	7−6, 6−2
Guanyador	47.	16 de maig de 1976	Las Vegas, Estats Units	Dura	Ken Rosewall	6−1, 6−3
Guanyador	48.	26 de juliol de 1976	Washington DC	Terra batuda	Raúl Ramírez	6−2, 6−4
Guanyador	49.	8 d'agost de 1976	North Conway (2)	Terra batuda	Raúl Ramírez	7−6, 4−6, 6−3
Guanyador	50.	16 d'agost de 1976	Indianapolis (2)	Terra batuda	Wojtek Fibak	6−2, 6−4
Guanyador	51.	12 de setembre de 1976	US Open (2)	Terra batuda	Björn Borg	6−4, 3−6, 7−6, 6−4
Guanyador	52.	7 de novembre de 1976	Colònia, Alemanya Occidental	Moqueta (i)	Frew McMillan	6−2, 6−3
Guanyador	53.	21 de novembre de 1976	Wembley, Regne Unit	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	3−6, 7−6, 6−4
Finalista	19.	19 de desembre de 1976	Las Vegas	Moqueta (i)	Ilie Năstase	6−3, 6−7, 4−6, 5−7
Guanyador	54.	16 de gener de 1977	Birmingham (4)	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	6−4, 3−6, 6−1
Finalista	20.	23 de gener de 1977	Boca Raton	Terra batuda	Bill Scanlon	6−3, 6−3
Finalista	21.	30 de gener de 1977	Filadèlfia	Moqueta (i)	Dick Stockton	6−3, 4−6, 6−3, 1−6, 2−6
Finalista	22.	20 de febrer de 1977	Toronto, Canadà	Moqueta (i)	Dick Stockton	6−5, retirada
Guanyador	55.	20 de març de 1977	Saint Louis, Estats Units	Moqueta (i)	John Alexander	7−6, 6−2
Guanyador	56.	1 de maig de 1977	Las Vegas (2)	Dura	Raúl Ramírez	6−4, 5−7, 6−2
Guanyador	57.	15 de maig de 1977	Dallas, Estats Units	Moqueta (i)	Dick Stockton	6−7, 6−1, 6−4, 6−3
Finalista	23.	2 de juliol de 1977	Wimbledon (2)	Gespa	Björn Borg	6−3, 2−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista	24.	14 d'agost de 1977	Indianapolis (2)	Terra batuda	Manuel Orantes	1−6, 3−6
Finalista	25.	11 de setembre de 1977	US Open (2)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−2, 3−6, 6−7, 0−6
Guanyador	58.	9 d'octubre de 1977	Maui (2)	Dura	Brian Gottfried	6−2, 6−0
Guanyador	59.	23 d'octubre de 1977	Sydney, Austràlia	Dura (i)	Ken Rosewall	7−5, 6−4, 6−2
Guanyador	60.	20 de novembre de 1977	WCT Challenge Cup, Las Vegas, Estats Units	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	6−2, 5−6, 3−6, 6−2, 6−5
Guanyador	61.	8 de gener de 1978	Masters Grand Prix, Nova York, Estats Units	Moqueta (i)	Björn Borg	6−4, 1−6, 6−4
Finalista	26.	22 de gener de 1978	Boca Raton (2)	Terra batuda	Björn Borg	6−7, 6−3, 1−6
Guanyador	62.	29 de gener de 1978	Filadèlfia (2)	Moqueta (i)	Roscoe Tanner	6−2, 6−4, 6−3
Guanyador	63.	26 de febrer de 1978	Denver (3)	Moqueta (i)	Stan Smith	6−2, 7−6
Guanyador	64.	5 de març de 1978	Memphis, Estats Units	Moqueta (i)	Tim Gullikson	7−6, 6−3
Guanyador	65.	9 d'abril de 1978	Rotterdam, Països Baixos	Moqueta (i)	Raúl Ramírez	7−5, 7−5
Guanyador	66.	18 de juny de 1978	Birmingham, Regne Unit	Gespa (i)	Raúl Ramírez	6−3, 6−1, 6−2
Finalista	27.	8 de juliol de 1978	Wimbledon (3)	Gespa	Björn Borg	2−6, 2−6, 3−6
Guanyador	67.	23 de juliol de 1978	Washington DC (2)	Terra batuda	Eddie Dibbs	7−5, 7−5
Guanyador	68.	13 d'agost de 1978	Indianapolis (3)	Terra batuda	José Higueras	7−5, 6−1
Guanyador	69.	20 d'agost de 1978	Stowe, Estats Units	Dura	Tim Gullikson	6−2, 6−3
Guanyador	70.	10 de setembre de 1978	US Open (3)	Dura	Björn Borg	6−4, 6−2, 6−2
Guanyador	71.	22 d'octubre de 1978	Sydney (2)	Dura (i)	Geoff Masters	6−0, 6−0, 6−4
Guanyador	72.	21 de gener de 1979	Birmingham (5)	Moqueta (i)	Eddie Dibbs	6−2, 3−6, 7−5
Guanyador	73.	28 de gener de 1979	Filadèlfia (3)	Moqueta (i)	Arthur Ashe	6−3, 6−4, 6−1
Finalista	28.	11 de febrer de 1979	Boca Raton (3)	Terra batuda	Björn Borg	2−6, 3−6
Guanyador	74.	25 de febrer de 1979	Dorado, Puerto Rico	Dura	Vitas Gerulaitis	6−5, 6−0, 6−4
Guanyador	75.	4 de març de 1979	Memphis (2)	Moqueta (i)	Arthur Ashe	6−4, 5−7, 6−3
Guanyador	76.	15 d'abril de 1979	Tulsa, Estats Units	Dura (i)	Eddie Dibbs	6−7, 7−5, 6−1
Finalista	29.	29 d'abril de 1979	Las Vegas (2)	Dura	Björn Borg	3−6, 2−6
Guanyador	77.	12 d'agost de 1979	Indianapolis (4)	Terra batuda	Guillermo Vilas	6−1, 2−6, 6−4
Guanyador	78.	19 d'agost de 1979	Stowe (2)	Dura	Mike Cahill	6−0, 6−1
Finalista	30.	4 de novembre de 1979	Tòquio, Japó	Moqueta (i)	Björn Borg	2−6, 2−6
Guanyador	79.	11 de novembre de 1979	Hong Kong, Hong Kong	Dura	Pat Dupré	7−5, 6−3, 6−1
Finalista	31.	9 de desembre de 1979	Mont-real, Canadà	Moqueta (i)	Björn Borg	4−6, 2−6, 6−2, 4−6
Guanyador	80.	20 de gener de 1980	Birmingham (6)	Moqueta (i)	Eliot Teltscher	6−3, 6−2
Guanyador	81.	27 de gener de 1980	Filadèlfia (4)	Moqueta (i)	John McEnroe	6−3, 2−6, 6−3, 3−6, 6−4
Finalista	32.	2 de març de 1980	Memphis	Moqueta (i)	John McEnroe	6−7, 6−7
Finalista	33.	16 de març de 1980	San José, Costa Rica	Dura	José Luis Clerc	6−4, 6−2, retirada
Guanyador	82.	4 de maig de 1980	World Championship Tennis, Dallas, Estats Units	Moqueta (i)	John McEnroe	2−6, 7−6, 6−1, 6−2
Guanyador	83.	3 d'agost de 1980	North Conway (3)	Terra batuda	Eddie Dibbs	6−3, 5−7, 6−1
Guanyador	84.	19 d'octubre de 1980	Canton, Xina	Moqueta (i)	Eliot Teltscher	6−2, 6−4
Guanyador	85.	2 de novembre de 1980	Tòquio	Moqueta (i)	Tom Gullikson	6−1, 6−2
Guanyador	86.	22 de febrer de 1981	La Quinta, Estats Units	Dura	Ivan Lendl	6−3, 7−6
Guanyador	87.	15 de març de 1981	Brussel·les, Bèlgica	Moqueta (i)	Brian Gottfried	6−2, 6−4, 6−3
Guanyador	88.	22 de març de 1981	Rotterdam (2)	Dura (i)	Gene Mayer	6−1, 2−6, 6−2
Finalista	34.	17 de maig de 1981	Hamburg, Alemanya Occidental	Terra batuda	Peter McNamara	6−7, 1−6, 6−4, 4−6
Guanyador	89.	15 de novembre de 1981	Wembley (2)	Moqueta (i)	John McEnroe	3−6, 2−6, 6−3, 6−4, 6−2
Finalista	35.	31 de gener de 1982	Filadèlfia (2)	Moqueta (i)	John McEnroe	3−6, 3−6, 1−6
Guanyador	90.	28 de febrer de 1982	Monterrey, Mèxic	Moqueta (i)	Johan Kriek	6−2, 3−6, 6−3
Finalista	36.	21 de març de 1982	Rotterdam	Moqueta (i)	Guillermo Vilas	6−0, 2−6, 4−6
Finalista	37.	28 de març de 1982	Milà, Itàlia	Moqueta (i)	Guillermo Vilas	3−6, 3−6
Guanyador	91.	18 d'abril de 1982	Los Angeles (3)	Dura	Mel Purcell	6−2, 6−1
Guanyador	92.	25 d'abril de 1982	Las Vegas (3)	Dura	Gene Mayer	5−2, retirada
Guanyador	93.	13 de juny de 1982	Londres (2)	Gespa	John McEnroe	7−5, 6−3
Guanyador	94.	4 de juliol de 1982	Wimbledon (2)	Gespa	John McEnroe	3−6, 6−3, 6−7, 7−6, 6−4
Guanyador	95.	8 d'agost de 1982	Columbus (3)	Dura	Brian Gottfried	7−5, 6−0
Guanyador	96.	12 de setembre de 1982	US Open (4)	Dura	Ivan Lendl	6−3, 6−2, 4−6, 6−4
Finalista	38.	26 de setembre de 1982	San Francisco, Estats Units	Moqueta (i)	John McEnroe	1−6, 3−6
Guanyador	97.	20 de febrer de 1983	Memphis (3)	Moqueta (i)	Gene Mayer	7−5, 6−0
Guanyador	98.	24 d'abril de 1983	Las Vegas (4)	Dura	Mark Edmondson	7−6, 6−1
Guanyador	99.	12 de juny de 1983	Londres (3)	Gespa	John McEnroe	6−3, 6−3
Guanyador	100.	11 de setembre de 1983	US Open (5)	Dura	Ivan Lendl	6−3, 6−7, 7−5, 6−0
Finalista	39.	13 de novembre de 1983	Wembley	Moqueta (i)	John McEnroe	5−7, 1−6, 4−6
Guanyador	101.	12 de febrer de 1984	Memphis (4)	Moqueta (i)	Henri Leconte	6−3, 4−6, 7−5
Guanyador	102.	19 de febrer de 1984	La Quinta (2)	Dura	Yannick Noah	6−2, 6−7, 6−3
Guanyador	103.	1 d'abril de 1984	Boca West, Estats Units	Dura	Johan Kriek	7−5, 6−4
Finalista	40.	29 d'abril de 1984	Dallas	Moqueta (i)	John McEnroe	1−6, 2−6, 3−6
Finalista	41.	8 de juliol de 1984	Wimbledon (4)	Gespa	John McEnroe	1−6, 1−6, 2−6
Guanyador	104.	16 de setembre de 1984	Los Angeles (4)	Dura	Eliot Teltscher	6−4, 4−6, 6−4
Guanyador	105.	21 d'octubre de 1984	Tòquio (2)	Moqueta (i)	Ivan Lendl	6−4, 3−6, 6−0
Finalista	42.	31 de març de 1985	Fort Myers, Estats Units	Dura	Ivan Lendl	2−6, 3−6
Finalista	43.	7 d'abril de 1985	Chicago, Estats Units	Moqueta (i)	John McEnroe	Renúncia
Finalista	44.	23 de març de 1986	Fort Myers (2)	Dura	Ivan Lendl	2−6, 0−6
Finalista	45.	15 de juny de 1986	Londres	Gespa	Tim Mayotte	4−6, 1−2, retirada
Finalista	46.	24 d'agost de 1986	Cincinnati	Dura	Mats Wilander	4−6, 1−6
Finalista	47.	28 de setembre de 1986	San Francisco (2)	Moqueta (i)	John McEnroe	6−7, 3−6
Finalista	48.	15 de febrer de 1987	Memphis (2)	Dura (i)	Stefan Edberg	3−6, 1−2, retirada
Finalista	49.	22 de març de 1987	Orlando, Estats Units	Dura	Christo van Rensburg	3−6, 6−3, 1−6
Finalista	50.	15 de juny de 1987	Londres (2)	Gespa	Boris Becker	7−6, 3−6, 4−6
Finalista	51.	21 de febrer de 1988	Milà (2)	Moqueta (i)	Yannick Noah	4−4, retirada
Finalista	52.	27 de març de 1988	Miami, Estats Units	Dura	Mats Wilander	4−6, 6−4, 4−6, 4−6
Guanyador	106.	23 de juliol de 1988	Washington DC (3)	Dura	Andrés Gómez	6−1, 6−4
Guanyador	107.	16 d'octubre de 1988	Tolosa, França	Dura (i)	Andrei Chesnokov	6−2, 6−0
Guanyador	108.	15 d'octubre de 1989	Tolosa (2)	Dura (i)	John McEnroe	6−3, 6−3
Guanyador	109.	22 d'octubre de 1989	Tel-Aviv, Israel	Dura	Gilad Bloom	2−6, 6−2, 6−1

Períodes com a número 1

Núm.	Predecessor	Dates	Successor	Setmanes	Acumulat
1.	John Newcombe	29/07/1974 − 22/08/1977	Björn Borg	160	160
2.	Björn Borg	30/08/1987 − 08/04/1979	Björn Borg	84	244
3.	Björn Borg	21/05/1979 − 08/07/1979	Björn Borg	7	251
4.	John McEnroe	13/09/1982 − 31/10/1982	John McEnroe	7	258
5.	John McEnroe	08/11/1982 − 14/11/1982	John McEnroe	1	259
6.	John McEnroe	31/01/1983 − 06/02/1983	John McEnroe	1	260
7.	John McEnroe	14/02/1983 − 27/02/1983	Ivan Lendl	2	262
8.	Ivan Lendl	16/05/1983 − 05/06/1983	John McEnroe	3	265
9.	John McEnroe	13/06/1983 − 03/07/1983	John McEnroe	3	268

Dobles masculins: 34 (21−13)

Títols per superfície
Dura (10−7)
Gespa (1−0)
Terra batuda (6−3)
Moqueta (4−3)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	15 de febrer de 1971	Nova York, Estats Units	Dura	Haroon Rahim	Juan Gisbert Manuel Orantes	6−7, 2−6
Finalista	2.	1971	Tanglewood, Estats Units	Dura	Jeff Austin	Jim McManus Jim Osborne	2−6, 4−6
Finalista	3.	2 d'agost de 1971	Columbus, Estats Units	Dura	Roscoe Tanner	Jim McManus Jim Osborne	6−4, 5−7, 2−6
Guanyador	1.	26 de setembre de 1971	Los Angeles, Estats Units	Dura	Jeff Austin	Chico Hagey Dick Bohrnstedt	6−4, 7−5
Guanyador	2.	9 de gener de 1972	Baltimore, Estats Units	Dura (i)	Haroon Rahim	Pierre Barthes Clark Graebner	6−3, 3−6, 6−3
Guanyador	3.	23 de gener de 1972	Roanoke, Estats Units	Dura (i)	Haroon Rahim	Vladimír Zedník Ian Crookenden	6−4, 3−6, 6−3
Guanyador	4.	24 de juliol de 1972	Columbus	Dura	Pancho Gonzales	Robert McKinley Dick Stockton	6−3, 7−5
Guanyador	5.	1972	Los Angeles (2)	Dura	Pancho Gonzales	Ismail El Shafei Brian Fairlie	6−3, 7−6
Guanyador	6.	7 de gener de 1973	Baltimore (2)	Dura (i)	Clark Graebner	Paul Gerken Sandy Mayer	3−6, 6−2, 6−3
Guanyador	7.	21 de gener de 1973	Roanoke (2)	Dura (i)	Juan Gisbert	Ian Fletcher Butch Seewagen	6−0, 7−6
Finalista	4.	28 de gener de 1973	Omaha, Estats Units	Dura (i)	Juan Gisbert	William Brown Mike Estep	Renúncia
Finalista	5.	3 de març de 1973	Hampton, Estats Units	Dura (i)	Ion Țiriac	Clark Graebner Ilie Năstase	2−6, 1−6
Finalista	6.	25 de març de 1973	Washington DC, Estats Units	Moqueta (i)	Ilie Năstase	Jürgen Fassbender Karl Meiler
Finalista	7.	3 de juny de 1973	Roland Garros, França	Terra batuda	Ilie Năstase	John Newcombe Tom Okker	1−6, 6−3, 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador	8.	8 de juliol de 1973	Wimbledon, Regne Unit	Gespa	Ilie Năstase	John Cooper Neale Fraser	3−6, 6−3, 6−4, 8−9(3), 6−1
Guanyador	9.	20 d'agost de 1973	South Orange, Estats Units	Dura	Ilie Năstase	Pancho Gonzales Tom Gorman	6−7, 6−3, 6−2
Finalista	8.	17 de setembre de 1973	Los Angeles	Dura	Ilie Năstase	Jan Kodeš Vladimír Zedník	2−6, 4−6
Finalista	9.	7 d'octubre de 1973	Quebec, Canadà	Dura (i)	Marty Riessen	Robert Carmichael Frew McMillan	2−6, 6−7
Guanyador	10.	5 de novembre de 1973	Estocolm, Suècia	Dura (i)	Ilie Năstase	Robert Carmichael Frew McMillan	6−3, 6−7, 6−2
Guanyador	11.	24 de febrer de 1974	Salisbury, Estats Units	Moqueta (i)	Frew McMillan	Byron Bertram Andrew Pattison	3−6, 6−2, 6−1
Guanyador	12.	1974	Palm Beach, Estats Units	Terra batuda	Pancho Gonzales	Clark Graebner Pancho Segura	3−6, 6−2, 7−5
Guanyador	13.	24 de març de 1974	Salt Lake City, Estats Units	Dura (i)	Vitas Gerulaitis	Iván Molina Jairo Velasco	2−6, 7−6, 7−5
Guanyador	14.	11 d'agost de 1974	Indianapolis, Estats Units	Terra batuda	Ilie Năstase	Jürgen Fassbender Hans-Jürgen Pohmann	6−7, 6−3, 6−4
Guanyador	15.	16 de novembre de 1974	Londres, Regne Unit	Moqueta (i)	Ilie Năstase	Brian Gottfried Raúl Ramírez	3−6, 7−6, 6−3
Guanyador	16.	16 de febrer de 1975	Salisbury (2)	Moqueta (i)	Ilie Năstase	Jan Kodeš Roger Taylor	7−6, 6−2
Guanyador	17.	25 d'agost de 1975	South Orange (2)	Terra batuda	Ilie Năstase	Dick Crealy John Lloyd	6−2, 6−3
Finalista	10.	26 de maig de 1975	Roma, Itàlia	Terra batuda	Ilie Năstase	Brian Gottfried Raúl Ramírez	4−6, 6−7, 2−6, 1−6
Guanyador	18.	7 de setembre de 1975	US Open, Estats Units	Terra batuda	Ilie Năstase	Tom Okker Marty Riessen	6−4, 7−6
Guanyador	19.	21 de setembre de 1975	Hamilton, Bermudes	Terra batuda	Ilie Năstase	Vitas Gerulaitis Sandy Mayer	4−6, 6−3, 6−3
Finalista	11.	15 de novembre de 1975	Londres	Moqueta (i)	Ilie Năstase	Wojtek Fibak Karl Meiler	1−6, 5−7
Guanyador	20.	25 de gener de 1976	Birmingham, Estats Units	Moqueta (i)	Erik van Dillen	Hank Pfister Dennis Ralston	7−6, 6−4
Finalista	12.	25 d'abril de 1976	Denver, Estats Units	Moqueta (i)	Billy Martin	John Alexander Phil Dent	7−6, 2−6, 5−7
Finalista	13.	26 de juliol de 1976	Washington DC (2)	Terra batuda	Arthur Ashe	Brian Gottfried Raúl Ramírez	3−6, 3−6
Guanyador	21.	3 d'agost de 1980	North Conway, Estats Units	Terra batuda	Brian Gottfried	Kevin Curren Steve Denton	7−6, 6−2

Dobles mixts: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	8 de setembre de 1974	US Open, Estats Units	Gespa	Chris Evert	Pam Teeguarden Geoff Masters	1−6, 6−7

Equips: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	16−18 de desembre de 1984	Copa Davis, Göteborg, Suècia	Terra batuda (i)	Jimmy Arias Peter Fleming John McEnroe	Stefan Edberg Anders Järryd Henrik Sunstrom Mats Wilander	1−4

Trajectòria

Individual

Torneig	1969	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1977	1978	1979	1980	1981	1982	1983	1984	1985	1986	1987	1988	1989	1990	1991	1992	1993	1994	1995	1996	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	A	A	A	G	F	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	NC	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	1 / 2	11−1
Roland Garros	A	A	A	3R	1R	A	A	A	A	A	SF	SF	QF	QF	QF	SF	SF	A	QF	A	2R	A	3R	1R	A	A	A	A	0 / 13	40−13
Wimbledon	A	A	A	QF	QF	G	F	QF	F	F	SF	SF	SF	G	4R	F	SF	3R	SF	4R	2R	A	3R	2R	A	A	A	A	2 / 20	84−18
US Open	Q	1R	2R	1R	QF	G	F	G	F	G	SF	SF	SF	G	G	SF	SF	3R	SF	QF	QF	A	SF	2R	A	A	A	A	5 / 22	98−17
Grand Prix	A	A	A	SF	SF	A	A	A	G	RR	SF	SF	RR	SF	SF	SF	A	A	RR	A	A	A	A	A	A	A	A	A	1 / 11	18−17
WCT Finals	A	A	A	A	A	A	A	A	G	A	SF	G	A	A	A	F	SF	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	A	2 / 5	10−3
Total Victòries−Derrotes		5−4	20−11	69−24	88−15	93−4	82−8	90−8	68−11	66−6	79−12	73−15	61−12	78−10	52−11	74−14	48−14	45−15	52−19	40−10	31−13	0−3	19−14	17−15	3−5	1−3	2−2	0−1	1274 − 282
Rànquing a final d'any	−	−	−	−	3	1	1	1	1	1	2	3	3	2	3	2	4	8	4	7	14	936	49	84	370	672	419	1300
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles masculins

Torneig	1970	1971	1972	1973	1974	1975	1976	1989	Títols	V − D
Open d'Austràlia	A	A	A	A	3R	1R	A	A	0 / 2	2 − 2
Roland Garros	A	A	SF	F	A	A	A	1R	0 / 3	9 − 3
Wimbledon	A	1R	1R	G	SF	4R	2R	A	1 / 6	13 − 5
US Open	QF	3R	3R	A	1R	G	A	A	1 / 5	13 − 4
Total Victòries−Derrotes	4−4	15−10	25−13	42−10	31−11	30−8	17−6	1−4	174 − 78
Rànquing a final d'any	−	−	−	−	−	−	24	574
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

↑ Stump, Scott. «Jimmy Connors on Chris Evert abortion: 'We were young'» (en anglès). Today.com, 10-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
↑ Chase, Chris. «Jimmy Connors implies Chris Evert was pregnant with his child» (en anglès). USA Today, 02-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
↑ «Connors still swaggering after all these years» (en anglès). The Guardian, 21-06-2006. [Consulta: 25 novembre 2022].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jimmy Connors

Jimmy Connors a l'ATP (anglès)
Jimmy Connors a la Copa Davis (anglès)
Jimmy Connors a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Perfil a l'International Tennis Hall of Fame (anglès)

[1] Stump, Scott. «Jimmy Connors on Chris Evert abortion: 'We were young'» (en anglès). Today.com, 10-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].

[2] Chase, Chris. «Jimmy Connors implies Chris Evert was pregnant with his child» (en anglès). USA Today, 02-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].

[3] «Connors still swaggering after all these years» (en anglès). The Guardian, 21-06-2006. [Consulta: 25 novembre 2022].

[1]

[2]

[3]