Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en irlandès: Éire,[1] en escocès: Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques. L'illa compren una plana central envoltada per un anell de muntanyes costaneres. El pic més alt és Carrauntoohil a 1.041 metres del nivell del mar. La costa oest és accidentada, amb força illes, penínsules, caps i badies. L'illa està travessada pel riu Shannon, el riu més llarg d'Irlanda amb 386 km de llarg i flueix cap al sud des de Comtat de Cavan a Ulster cap a l'Atlàntic al sud de Limerick.
| |||||
| Tipus | illa i regió cultural  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.572.728 (2016) (77,86 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 84.421 km² | ||||
| Mesura | 260 ( ) × 450 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic, mar d'Irlanda, canal de Sant Jordi i canal del Nord | ||||
| Punt més alt | Carrantuohill (1.041 m) | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | Visa Waiver Program (1995–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
Políticament, l'illa està dividida entre la República d'Irlanda, amb jurisdicció sobre unes cinc sisenes parts de l'illa, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, amb jurisdicció en el sisè restant. Situada a l'oest de l'illa de la Gran Bretanya, es troba aproximadament 53° N, 8° O / 53°N,8°O. Té una superfície total de 84.421 km².[2] Està separada de la Gran Bretanya pel Mar d'Irlanda i del continent europeu pel Mar Cèltic.
Etimologia
modificaEls noms Irlanda i Éire deriven de l'irlandès antic Ériu, una deessa de la mitologia irlandesa registrada per primera vegada al segle IX. L'etimologia d'Ériu és discutida però pot derivar de l'arrel protoindoeuropea * h2uer, referint-se a l'aigua corrent.[3]
Geografia
modificaIrlanda es troba al nord-oest d'Europa, entre les latituds 51° i 56° N, i les longituds 11° i 5° O. Està separat de Gran Bretanya pel mar d'Irlanda i el Canal del Nord, que té una amplada de 23 km[4] al seu punt més estret. A l'oest es troba l'oceà Atlàntic septentrional i al sud hi ha el mar Cèltic, que es troba entre Irlanda i la Bretanya, a França. Irlanda té una superfície total de 84.421 km²,[5] dels quals la República d'Irlanda ocupa el 83%.[6] Irlanda i Gran Bretanya, juntament amb moltes illes més petites properes, es coneixen col·lectivament com a Illes Britàniques. Com que el terme illes britàniques pot ser controvertit en relació amb Irlanda, de vegades s'utilitza el terme alternatiu Gran Bretanya i Irlanda com a terme neutre per a les illes.[7]
Un anell de muntanyes costaneres envolta les planes baixes al centre de l'illa. El més alt d'aquests és Carrantuohill al comtat de Kerry, que té 1039 m sobre el nivell del mar.[8] La terra més cultivable es troba a la província de Leinster.[9] Les zones occidentals són principalment muntanyoses i rocoses amb vistes panoràmiques verdes. El riu Shannon, el més llarg de l'illa amb 360 km de llarg, neix al comtat de Cavan al nord-oest i flueix per Limerick al mig oest.[8][10]
Geologia
modificaL'illa consta de diverses províncies geològiques. A l'oest, al voltant del comtat de Galway i el comtat de Donegal, hi ha un complex ígni i metamòrfic de grau mitjà a alt d'afinitat de Caledonida, similar a les Terres altes d'Escòcia. Al sud-est de l'Ulster i fins a An Longfort i al sud fins a Navan, hi ha una província de roques ordovíciques i silúriques, amb semblances amb la província d'Escòcia de Southern Uplands. Més al sud, al llarg de la costa del comtat de Wexford, hi ha una zona d’intrusions de granit en roques més ordovíciques i silúriques, com la que es troba a Gal·les.[11][12]
Al sud-oest, al voltant de la badia de Bantry i les muntanyes de Macgillicuddy's Reeks, hi ha una zona de roques de l'edat del Devonià lleugerament deformades i lleugerament metamorfosades.[13] Aquest anell parcial de geologia de roca dura està cobert per una manta de pedra calcària carbonífera sobre el centre del país, donant lloc a un paisatge relativament fèrtil i exuberant. El districte de la costa oest del Burren al voltant de Lisdoonvarna té característiques càrstiques ben desenvolupades.[14] Una important mineralització estratiforme de plom i zinc es troba a les calcàries al voltant de Silvermines i Tynagh.
L'exploració d'hidrocarburs està en curs després de la primera troballa important al jaciment de gas de Kinsale Head davant de Cork a mitjans dels anys setanta.[15][16] L'any 1999, es van fer troballes econòmicament significatives de gas natural al jaciment de gas de Corrib davant de la costa del comtat de Mayo. Això ha augmentat l'activitat davant de la costa oest en paral·lel amb el desenvolupament de West of Shetland de la província d'hidrocarburs del Mar del Nord. L'any 2000 es va descobrir el jaciment de petroli Helvick, que es calculava que contenia més de 4,5 milions de m³ de petroli.[17]
Clima
modificaLa vegetació exuberant de l'illa, producte del seu clima suau i de les precipitacions freqüents, li val el sobrenom d'Illa Maragda. En general, Irlanda té un clima oceànic suau però canviant amb pocs extrems. El clima és típicament insular i temperat, evitant els extrems de temperatura de moltes altres zones del món a latituds similars.[18] Aquest és el resultat dels vents humits que solen prevaler de l'Atlàntic sud-oest.
Les precipitacions cauen durant tot l'any però són lleugeres en general, sobretot a l'est. L'oest acostuma a ser més humit de mitjana i propens a les tempestes atlàntiques, especialment a finals de tardor i els mesos d'hivern. Aquests ocasionalment porten vents destructius i precipitacions totals més elevades a aquestes zones, així com de vegades neu i calamarsa. Les regions del nord del comtat de Galway i l'est del comtat de Mayo tenen els incidents més alts de llamps registrats anualment a l'illa, amb llamps que es produeixen aproximadament de cinc a deu dies a l'any en aquestes zones.[19] Munster, al sud, registra la menys neu mentre que Ulster, al nord, registra la majoria.
Les zones interiors són més càlides a l'estiu i més fredes a l'hivern. En general, al voltant de 40 dies de l'any estan per sota de 0 °C a les estacions meteorològiques interiors, en comparació amb 10 dies a les estacions costaneres. De vegades, Irlanda es veu afectada per onades de calor, les més recents el 1995, 2003, 2006, 2013 i 2018. En comú amb la resta d'Europa, Irlanda va experimentar un clima inusualment fred durant l'hivern de 2010-2011. Les temperatures van baixar fins a -17,2°C al comtat de Mayo el 20 de desembre[20] i fins a un metre de neu va caure a les zones muntanyoses.
Història
modificaIrlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I mil·lenni aC, fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura; l'antic nom gaèlic d'Irlanda fou Ierne. Irlanda romangué fora de l'Imperi Romà, els quals l'anomenaren Hibèrnia; però, cristianitzada en el segle v dC, esdevingué ún important centre cultural durant els segles vi i vii. El període florent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes vikingues en el segle x, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle xii). A partir del segle xiii, Irlanda queda sota la influència anglesa, com ho demostra el predomini actual que hi té l'anglès en relació amb el gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa el 1921 i la seva integració a la Comunitat Econòmica Europea el 1972, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle xx, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Política
modificaL'illa està dividida entre la República d'Irlanda, un estat independent, i Irlanda del Nord, un país constituent del Regne Unit. Comparteixen una frontera oberta i tots dos formen part de l’Àrea Comuna de Viatge i, com a conseqüència, hi ha lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals a través de la frontera.
La República d'Irlanda és un estat membre de la Unió Europea mentre que el Regne Unit és un antic estat membre, ambdós van accedir a la seva entitat precursora, la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el 1973, però el Regne Unit va abandonar la Unió Europea el 2020 després del Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016 que va resultar en que el 51,9% dels votants del Regne Unit van optar per abandonar el bloc.
República d'Irlanda
modificaLa República d'Irlanda és una democràcia parlamentària basada en el sistema de Westminster, amb una constitució escrita i un president elegit popularment el paper del qual és majoritàriament cerimonial. L’Oireachtas és un parlament bicameral, format per Dáil Éireann (el Dáil), una cambra de representants, i Seanad Éireann (el Seanad), una cambra alta. El govern està encapçalat per un primer ministre, el Taoiseach, que és nomenat pel president a proposta del Dáil. La seva capital és Dublín.
La República d'Irlanda es troba avui entre els països més rics del món en termes de PIB per càpita[21] i l'any 2015 es va classificar com la sisena nació més desenvolupada del món segons l’índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides.[22] Un període de ràpida expansió econòmica a partir de 1995 es va conèixer com el període del Tigre Celta, va acabar el 2008 amb una crisi financera sense precedents i una depressió econòmica el 2009.
Irlanda del Nord
modificaIrlanda del Nord és una part del Regne Unit amb un executiu i una assemblea locals que exerceixen poders transferits. L'executiu està encapçalat conjuntament pel primer ministre i el viceprimer ministre, i els ministeris s'assignen en proporció a la representació de cada partit a l'assemblea. La seva capital és Belfast.En última instància, el poder polític està en mans del govern del Regne Unit, del qual Irlanda del Nord ha passat per períodes intermitents de govern directe durant els quals s'han suspès els poders transferits. Irlanda del Nord elegeix 18 dels 650 diputats de la Cambra dels Comuns del Regne Unit. El secretari d'Irlanda del Nord és un càrrec a nivell de gabinet del govern britànic.
Juntament amb Anglaterra i Gal·les i amb Escòcia, Irlanda del Nord forma una de les tres jurisdiccions legals separades del Regne Unit, totes les quals comparteixen el Tribunal Suprem del Regne Unit com a tribunal d'apel·lació final.
Institucions de tota l'illa
modificaCom a part de l'Acord del Divendres Sant, els governs britànic i irlandès van acordar la creació d'institucions i àrees de cooperació per a totes les illes. El Consell Ministerial Nord/Sud és una institució mitjançant la qual els ministres del Govern d'Irlanda i l'Executiu d'Irlanda del Nord acorden polítiques de totes les illes. Almenys sis d'aquestes àrees polítiques han de tenir un organisme d'aplicació associat a totes les illes i almenys sis altres s'han d'implementar per separat a cada jurisdicció. Els òrgans d'execució són: Waterways Ireland, el Food Safety Promotion Board, InterTradeIreland, el Special European Union Programs Body, el North/South Language Body i la Foyle, Carlingford and Irish Lights Commission.
La Conferència Intergovernamental britànica-irlandesa preveu la cooperació entre el govern d'Irlanda i el govern del Regne Unit en totes les qüestions d'interès mutu, especialment a Irlanda del Nord. A la vista de l'interès particular de la República en la governança d'Irlanda del Nord, reunions periòdiques i freqüents copresidides pel ministre d'Afers Exteriors irlandès i el secretari d'Estat britànic per a Irlanda del Nord, que tracten qüestions no transferides relacionades amb el Nord. El tractat constitutiu exigeix que les qüestions d'Irlanda i de tota Irlanda no transgressades tinguin lloc.
L’Associació Interparlamentària Nord/Sud és un fòrum parlamentari conjunt de l'illa d'Irlanda. No té competències formals, però funciona com un fòrum per discutir qüestions d'interès comú entre les respectives legislatures.
Referències
modifica- ↑ «Lenguas en el UE». Arxivat de l'original el 2010-10-02. [Consulta: 9 agost 2010].
- ↑ Nolan, Professor William. «Geography of Ireland». Govern d'Irlanda. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2009. [Consulta: 15 octubre 2009].
- ↑ «Ériu». A: (en anglès), 2017. ISBN 978-1-118-39698-8.
- ↑ Ritchie, Heather. Across the waters, 2009. Arxivat 2011-02-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Area and Land Mass». Ordnance Survey of Ireland. Arxivat de l'original el 10 novembre 2012. [Consulta: 18 novembre 2013].
- ↑ «Ireland Facts, Ireland Flag». National Geographic. Arxivat de l'original el 24 juny 2017. [Consulta: 28 juny 2017].
- ↑ «Guardian Style Guide». . Arxivat 21 de gener 2014 a Wayback Machine.
- ↑ 8,0 8,1 «FAQ: What is the longest river in Ireland?». Ordnance Survey Ireland. Arxivat de l'original el 29 setembre 2015. [Consulta: 30 maig 2014].
- ↑ Meally, Victor. Encyclopaedia of Ireland. Dublin: Allen Figgis & Co., 1968, p. 240.
- ↑ «Landscape of the River». Inland Waterways Association of Ireland, 2014. Arxivat de l'original el 19 març 2015. [Consulta: 30 maig 2014].
- ↑ «Geology of Ireland». Geology for Everyone. Geological Survey of Ireland. Arxivat de l'original el 27 març 2008. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Bedrock Geology of Ireland». Geology for Everyone. Geological Survey of Ireland. Arxivat de l'original el 28 octubre 2008. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Geology of Kerry-Cork – Sheet 21». Maps. Geological Survey of Ireland, 2007. Arxivat de l'original el 12 desembre 2007. [Consulta: 9 novembre 2008].
- ↑ Karst Working Group. «The Burren». The Karst of Ireland: Limestone Landscapes, Caves and Groundwater Drainage System. Geological Survey of Ireland, 2000. Arxivat de l'original el 18 octubre 2009. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Ireland: North West Europe». EnergyFiles.com. Arxivat de l'original el 13 març 2016. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ Shannon, Pat. The Petroleum Exploration of Ireland's Offshore Basins. Geological Society, 2001, p. 2. ISBN 978-1-4237-1163-6.
- ↑ «Providence sees Helvick oil field as key site in Celtic Sea». , 17-07-2000. Arxivat 19 de gener 2012 a Wayback Machine.
- ↑ «Climate of Ireland». Climate. Met Éireann. Arxivat de l'original el 9 febrer 2010. [Consulta: 11 novembre 2008].
- ↑ «Rainfall». Climate. Met Éireann. Arxivat de l'original el 2 juny 2007. [Consulta: 5 novembre 2008].
- ↑ «Sub-zero temperatures make 2010 a record-breaking year». , 28-12-2010. Arxivat 9 de març 2013 a Wayback Machine.
- ↑ «Country Comparison: GDP – per capita (PPP)». The World Factbook. Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 19 novembre 2011. [Consulta: 29 agost 2011].
- ↑ «Human Development Report 2015: Table A1.1». Human Development Index and its components. United Nations Development Programme (UNDP), 2015. Arxivat de l'original el 2017-03-01. [Consulta: 30 novembre 2016].
Bibliografia addicional
modifica- Arnold, Bruce. Thames & Hudson. Irish Art: A Concise History, 1977, p. 180. ISBN 978-0-500-20148-0.
- Becker, Annette; Wang, Wilfried. Prestel. 20th-century Architecture: Ireland, 1997, p. 198. ISBN 978-3-7913-1719-9.
- Collins, Neil; Cradden, Terry. Manchester University Press. Irish Politics Today, 2001, p. 163. ISBN 978-0-7190-6174-5.
- Cullinane, J.P.. University College Cork. Phycology of the south coast of Ireland, 1973.
- Dennison, Gabriel; Ni Fhloinn, Baibre. Environmental Institute, University College Dublin. Traditional Architecture in Ireland, 1994, p. 94. ISBN 978-1-898473-09-1.
- Dooney, Sean; O'Toole, John. Gill and Macmillan. Irish Government Today, 1992, p. 247. ISBN 978-0-7171-1703-1. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.
- Ellis, Steven G. The Irish Publishing Co. The Story of the Irish Race: A Popular History of Ireland, 1921, p. 768. ISBN 978-0-517-06408-5.
- Fairley, J.S.. Blackstaff Press, Belfast. An Irish Beast Book. A Natural History of Ireland's Furred Wildlife, 1975. ISBN 978-0-85640-090-2.
- Foster, Robert Fitzroy. Penguin Books. Modern Ireland, 1600–1972, 1988, p. 688. ISBN 978-0-7139-9010-2.
- Hackney, P. Ed.. Institute of Irish Studies, The Queen's University. Stewart and Corry's Flora of the North-east of Ireland, 1992. ISBN 978-0-85389-446-9.
- Haigh, A.; Lawton, C. «Wild mammals of an Irish urban forest». The Irish Naturalists' Journal, 2007. ISSN: 0021-1311.
- Hardy, F. G.; Guiry, M. D.. British Phycological Society. A Check-list and Atlas of the Seaweeds of Britain and Ireland, 2006, p. x, 435. ISBN 978-3-906166-35-3.
- Herm, Gerhard. St. Martin's Press. The Celts, 2002. ISBN 978-0-312-31343-2.
- Knowles, M.C. «The Lichens of Ireland». Proceedings of the Royal Irish Academy, 1929, pàg. 179-434.
- Morton, O. Ulster Museum. Marine Algae of Northern Ireland, 1994. ISBN 978-0-900761-28-7.
- Morton, O. «The marine algae macroalgae of County Donegal, Ireland». Bulletin Irish Biogeog. Society, 2003, pàg. 3-164.
- Nunn, J.D.. Ulster Museum. Marine Biodiversity in Ireland and Adjacent Waters, 2002.
- O'Croinin, Daibhi. Oxford University Press. Prehistoric and Early Ireland, 2005, p. 1219. ISBN 978-0-19-821737-4.
- Ó Gráda, Cormac. Manchester University Press. A Rocky Road: The Irish Economy Since the 1920s, 1997, p. 246. ISBN 978-0-7190-4584-4.
- Oppenheimer, Stephen. Carroll & Graf. Origins of the British: A Genetic Detective Story, 2006, p. 534. ISBN 978-0-7867-1890-0.
- O'Rahilly, T. F.. Medieval Academy of America. Early Irish History and Mythology, 1947.
- Scannell, Mary J. P.; Synnott, Donal M. Department of Agriculture & Fisheries. Census catalogue of the flora of Ireland, 1972.
- Seaward, M. R. D. «Census Catalogue of Irish Lichens». Glasra, 1984, pàg. 1-32.
- Woodcock, N. H.; Strachan, Robin A. Blackwell Publishing. Geological History of Britain and Ireland, 2000, p. 423. ISBN 978-0-632-03656-1.
- Wallis, Geoff; Wilson, Sue. Rough Guides. The Rough Guide to Irish Music, 2001, p. 599. ISBN 978-1-85828-642-6.