Honshū
Honshū (本州; ほんしゅう) (
本州 (ja)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Població humana | |||||
| Població | 104.000.000 (2010) (456,26 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 227.939,66 km² | ||||
| Mesura | 240 ( ) × 1.300 ( ) km | ||||
| Banyat per | mar del Japó, oceà Pacífic i mar interior de Seto | ||||
| Punt més alt | mont Fuji (3.776 m) | ||||
La major part de la indústria japonesa es troba en un cinturó que recorre la costa sud de Honshu, des de Tòquio fins a Nagoya, Kyōto, Osaka, Kobe i Hiroshima;[5] per contra, l'economia al llarg de la costa nord-oest del mar del Japó es basa en gran manera en la pesca i l'agricultura.[6] L'illa està enllaçada amb les altres tres illes japoneses importants per una sèrie de ponts i túnels. L'illa comparteix principalment dos climes, el nord de Honshu és principalment un clima continental humit mentre que el sud té un clima subtropical humit.[7]
Etimologia
modificaEl nom de l'illa, Honshū (本州), es tradueix com a «illa principal» en català.
Geografia
modificaL'illa té aproximadament 1300 km de llarg i oscil·la entre 50 i 230 km d'ample, i la seva superfície total és de 227.960 km², una mica més gran que l'illa de Gran Bretanya 209,331 km²,[8] el que suposa al voltant del 60% de l'àrea total del Japó.[9] Per superfície, és la setena illa més gran del món i també és la segona més poblada després de l'illa indonèsia de Java.[10][11][8]La seva superfície terrestre ha anat augmentant amb la recuperació de terres i l'aixecament de la costa al nord a causa de la tectònica de plaques amb un límit convergent. Honshu té 10084 km del litoral.[4]
Muntanyosa i volcànica, Honshu experimenta terratrèmols freqüents (el gran terratrèmol de Kantō va danyar molt a Tòquio el setembre de 1923, i el Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 va moure la part nord-est de l'illa en quantitats variables de fins a 5,3 m.[12][13] mentre provocava tsunamis devastadors). El cim més alt és el volcà actiu Mont Fuji amb 3.776 m, que fa de Honshu la setena illa més alta del món. Hi ha molts rius, inclòs el riu Shinano, el més llarg del Japó. Els Alps Japonesos abasten l'amplada de Honshu, des de la costa del «Mar del Japó» fins a la costa del Pacífic. El clima és generalment subtropical humit a l'oest del Japó i continental humit al nord.
Població
modificaHonshu té una població total de 104 milions de persones, segons una estimació de 2017, el 81,3% de la població del Japó.[14] La ciutat més gran és Tòquio (població: 37.339.804),[15] la capital del Japó i part de l'Àrea del Gran Tòquio, l'àrea metropolitana més poblada del món.
Aproximadament el 30% de la població total resideix a l'àrea del Gran Tòquio a la plana de Kantō. Com a centre històric del poder cultural i polític japonès,[5] l'illa inclou diverses capitals japoneses anteriors, com Kyōto, Nara i Kamakura. Gran part de la costa sud de l'illa forma part del cinturó de Taiheiyō, una megalòpolis que abasta diverses de les illes japoneses.[5] Honshu conté la muntanya més alta del Japó, el mont Fuji, i el seu llac més gran, el llac Biwa.[16]
En ser el centre històric de la cultura japonesa i poder polític, a l'illa trobem antigues capitals del Japó com Kyoto, Nara i Kamakura. Una gran part de la costa sud forma part de la megalòpoli japonesa que s'estén per diverses illes de l'arxipèlag.
Ponts i túnels
modificaHonshu està connectat amb les illes d'Hokkaidō, Kyūshū i Shikoku per túnels i ponts. S'han construït tres sistemes de ponts a través de les illes del mar Interior entre Honshu i Shikoku (pont Akashi Kaikyō i pont Ōnaruto; pont Shin-Onomichi, pont Innoshima, pont Ikuchi, pont Tatara, pont Ōmishima, pont Hakata-Ōshima i el pont Hakata-Ōshima). Pont Kurushima-Kaikyō; Pont Shimotsui-Seto, Pont Hitsuishijima, Pont Iwakurojima, Pont Yoshima, Pont Kita Bisan-Seto i Pont Minami Bisan-Seto), el túnel Seikan connecta Honshu amb Hokkaidō i el pont Kanmonkyo i el túnel Kanmon Honshu amb Kyūshū.
Transport
modificaEl Tokaido Shinkansen, inaugurat el 1964 entre Tòquio i Shin-Ōsaka, és la primera línia ferroviària d'alta velocitat del Japó.[17] És la línia ferroviària d'alta velocitat més antiga del món i una de les més utilitzades.[18][19] El San'yō Shinkansen, connecta les dues ciutats més grans de l'oest del Japó, Shin-Osaka a Osaka amb l'estació de Hakata a Fukuoka. Tant el Tokaido Shinkansen com el Sanyo Shinkansen ajuden a formar un ferrocarril continu d'alta velocitat a través de la megalòpolis del Cinturó de Taiheiyō.
Activitat Geològica
modificaAl Cinturó de foc del Pacífic, l'illa de Honshu és sísmicament activa i acull 40 volcans actius.
El 2011, es va produir un terratrèmol de magnitud 9,0-9,1 a la costa de Honshu, generant ones de tsunami de fins a 40,5 metres (133 peus) d'alçada i matant 19.747 persones. Va ser el terratrèmol més potent maig registrat al Japó, i el quart terratrèmol més potent del món des que es va iniciar el manteniment de registres moderns el 1900.[20][21][22] El tsunami va provocar posteriorment la fusió de 3 reactors nuclears a la central nuclear de Fukushima Dai-ichi, que va provocar l'accident nuclear de Fukushima I.
Parcs
modifica| Parc Nacional dels Alps de Minami | 南アルプス |
| Parc Nacional de Chūbu-Sangaku | 中部山岳 |
| Parc Nacional Hakusan | 白山 |
| Parc Nacional Myōkō-Togakushi Renzan | 妙高戸隠連山 |
| Parc Nacional Daisen-Oki | 大山隠岐 |
| Parc Nacional Chichibu Tama Kai | 秩父多摩甲斐 |
| Parc Nacional Fuji-Hakone-Izu | 富士箱根伊豆 |
| Parc Nacional Jōshin'etsu-kōgen | 上信越高原 |
| Parc Nacional Nikkō | 日光国立公園 |
| Parc Nacional d'Ogasawara | 小笠原 |
| Parc Nacional d'Ise-Shima | 伊勢志摩 |
| Parc Nacional de Sanin Kaigan | 山陰海岸 |
| Parc Nacional Yoshino-Kumano | 吉野熊野 |
| Parc Nacional de Setonaikai | 瀬戸内海 |
| Parc Nacional Bandai-Asahi | 磐梯朝日 |
| Parc Nacional Sanriku Fukkō | 三陸復興 |
| Parc Nacional Towada-Hachimantai | 十和田八幡平 |
| Parc Nacional d'Oze | 尾瀬 |
| Regió | Llista de parcs quasi nacionals |
|---|---|
| Tōhoku | Shimokita Hantō, Tsugaru, Hayachine, Kurikoma, Minami-Sanriku Kinkazan, Zaō, Oga, Chōkai |
| Kantō | Suigo-Tsukuba, Minami Bōsō, Meiji no Mori Takao, Tanzawa-Ōyama |
| Chūbu | Echigo Sanzan-Tadami, Myōgi-Arafune-Saku Kōgen, Sado-Yahiko-Yoneyama, Noto Hantō, Echizen-Kaga Kaigan, Yatsugatake-Chūshin Kōgen, Tenryū-Okumikawa, Chūō Alps, Ibi-Sekiga Kōwa, Ibi- Sekiga Kōga,, Mikawa Wan |
| Kansai | Suzuka, Wakasa Wan, Tango-Amanohashidate-Ōeyama, Biwako, Murō-Akame-Aoyama, Kongō-Ikoma-Kisen, Yamato-Aogaki, Kōya-Ryūjin, Meiji no Mori Minō, Kyoto Tamba Kogen |
| Chūgoku | Hyōnosen-Ushiroyama-Nagisan, Hiba-Dōgo-Taishaku, Nishi-Chūgoku Sanchi, Kita Nagato Kaigan, Akiyoshidai |
Economia
modificaL'illa de Honshu genera uns 4 bilions de dòlars EUA o 4/5 del PIB del Japó.[23]
Agricultura
modificaFruites, verdures, cereals, arròs i cotó constitueixen el principal producte que es conrea a Honshu.[24] La regió de Tohoku, que abasta la part nord-est de l'illa, destaca per la seva producció d'arròs, ja que el 65% de les terres conreades són arrossars, gairebé una quarta part de tots els arrossars del Japó.[25] La prefectura de Chiba és famosa pels seus cacauets, sent també el major productor del Japó.[26] Les espècies rares del gènere de líquens Menegazzia només es troben a Honshu.[27]
Indústria
modificaLa major part del te i la seda del Japó són de Honshu.[24] Les tres regions industrials més grans del Japó es troben a Honshu: la regió de Keihin, la regió industrial de Hanshin i la zona industrial de Chūkyō. La majoria de la indústria del Japó està ubicada en la costa sud de Honshū, de Tòquio a Kyoto, Osaka, Nagoya, Kobe i Hiroshima. En comparació, l'economia al nord-est està basada en gran manera en la pesca i l'agricultura.
Minerals i combustibles
modificaHonshu és on hi ha una gran part[28] de les reserves minerals del Japó[29] al llarg de petits jaciments de petroli i carbó. Diversos jaciments de carbó també es troben a la part nord de l'illa,[30] concentrats a la prefectura de Fukushima i la prefectura de Niigata, encara que la producció de carbó de Honshu és insignificant en comparació amb Hokkaido i Kyushu.[31] La majoria de les reserves de petroli del Japó també es troben al nord de Honshu, al llarg de la costa oest, abastant les prefectures de Niigata, Yamagata i Akita.[32]
Pel que fa als recursos minerals, Honshu alberga la majoria del coure, plom, zinc i cromita del Japó. També hi ha dipòsits més petits d'or, plata, arsènic, sofre i pirita escampats per l'illa.[33]
Regions i prefectures
modificaL'illa es divideix en cinc regions i 34 prefectures, entre les quals destaca el Tòquio metropolità.
Les regions i prefectures són:
- Chubu (centre): Aichi, Fukui, Gifu, Ishikawa, Nagano, Niigata, Toyama, Shizuoka i Yamanashi.
- Chūgoku (sud): Hiroshima, Okayama, Shimane, Tottori i Yamaguchi.
- Kantō (est): Chiba, Gunma, Ibaraki, Kanagawa, Saitama, Tochigi i Tòquio.
- Kansai (sud, nord de Chūgoku): Hyōgo, Kyoto, Mie, Nara, Osaka, Shiga i Wakayama.
- Tōhoku (nord): Akita, Aomori, Fukushima, Iwate, Miyagi, Yamagata.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «離島とは(島の基礎知識)», 13-11-2007. Arxivat de l'original el 2007-11-13. [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «Honshu | Facts, History, & Points of Interest» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ «離島とは(島の基礎知識) (what is a remote island?)» (website) (en japonès). MLIT (Ministry of Land, Infrastructure, Transport and Tourism). Ministry of Land, Infrastructure, Transport and Tourism, 22-08-2015. Arxivat de l'original el 2007-07-13. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Honshu». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Dolan, Ronald. Japan: a country study. Federal Research Division, Library of Congress, 1992.
- ↑ Kodansha Encyclopedia of Japan
- ↑ Köppen, Wladimir 2011, 20, 3, 1884, pàg. 351–360. Bibcode: 2011MetZe..20..351K. DOI: 10.1127/0941-2948/2011/105 [Consulta: 2 setembre 2016].
- ↑ 8,0 8,1 «Islands By Land Area». Islands.unep.ch. Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 1r agost 2010].
- ↑ Farjon, Aljos; Filer, Denis. An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status (en anglès). BRILL, 2013-11-15. ISBN 978-90-04-21181-0.
- ↑ «総務省｜住基ネット» (en japonès). [Consulta: 26 novembre 2019].
- ↑ See Japan Census of 2000; the editors of List of islands by population appear to have used similar data from the relevant statistics bureaux and totalled up the various administrative districts that make up each island, and then done the same for less populous islands.
- ↑ «Map of Horizontal Land Movement caused by 2011/3/11 M9.0 earthquake» (en japonès). Geospatial Information Authority of Japan, 19-03-2011. [Consulta: 15 novembre 2012].
- ↑ «Japan shifted». , 14-03-2011 [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Boquet, Yves. The Philippine Archipelago. Springer, 2017, p. 16. ISBN 9783319519265.
- ↑ «Tokyo Population 2021 (Demographics, Maps, Graphs)». worldpopulationreview.com. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Honshu | Facts, History, & Points of Interest» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «Shinkansen – Bullet Trains in Japan». Trainspread.com, 2020. Arxivat de l'original el March 21, 2020.
- ↑ Kasai, Yoshiyuki. «Bullet Train & Maglev System to Cross the Pacific». Envoy Media, 04-09-2010. Arxivat de l'original el 31 març 2012. [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ «Central Japan Railway Company» (en japonès). Central Japan Railway Company. [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑ «New USGS number puts Japan quake at fourth largest». Associated Press, 14-03-2011 [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ «Tsunami, earthquake, nuclear crisis – now Japan faces power cuts». , 13-03-2011 [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ «7è terratremol més gran de la història registrada del Japó». , 11-03-2011 [Consulta: 11 març 2011].
- ↑ Regions and Cities > Regional Statistics > Regional Economy > Gross Domestic Product, Large regions TL2, OECD.
- ↑ 24,0 24,1 «Honshu». infoplease.com, 2012. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ «Regions of Japan». Web Japan. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Peanuts | Authentic Japanese product». japan-brand.jnto.go.jp. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ The Lichenologist, 36, 1, 2004, pàg. 15-25. DOI: 10.1017/S0024282904013878. ISSN: 0024-2829.
- ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 42–48.
- ↑ «Japan – Resources and power» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ «Catalogue of Geological Maps｜Geological Survey of Japan/ AIST». www.gsj.jp. [Consulta: 22 octubre 2021].
- ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 44.
- ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 43.
- ↑ Natural Resources of Japan (en anglès). General Headquarters, Supreme Commander for the Allied Powers, Natural Resources Section, 1947, p. 44–45.