Franciscus Gomarus

Els seus pares, després de fer-se protestants, van emigrar al Kurpfalz en 1578 per professar lliurement la seva religió. Van enviar el seu fill Francesc a estudiar amb Johann Sturm a Estrasburg. Allí va estar tres anys, després dels quals va passar a Neustadt per estudiar teologia amb els professors que havien estat expulsats de la Universitat de Heidelberg per no adequar-se al Luteranisme: Zacharius Ursinus (1534–1583), Hieronymus Zanchius (1560–1590) i Daniel Tossanus (1541–1602).

A la fi de 1582 Franciscus Gomarus va anar a Anglaterra, on va estudiar a la Universitat d'Oxford amb John Rainolds (1549–1607) i a la Universitat de Cambridge amb William Whitaker. Es va graduar a Cambridge en 1584, després del que va passar a Heidelberg, on s'havia restablit la facultat. A Frankfurt va exercir com a pastor de l'Església Reformada entre 1587 i 1593, un període en què la congregació va ser dispersada per la persecució religiosa. En 1594 va obtenir plaça de professor de teologia a la Universitat de Leiden, abans de la qual cosa havia estat investit com a doctor a Heidelberg.

Va exercir discretament la docència a Leiden fins a 1603, quan Jacobus Arminius va ingressar en la seva mateixa facultat. Els ensenyaments d'aquest nou professor s'oposaven al concepte calvinista de la predestinació, i es va formar en el seu entorn el que va començar a conèixer-se com una escola arminiana (posteriorment -des de 1610- com remonstrants). Franciscus Gomarus, les opinions del qual (similars a les de Calví o Beza) eren radicalment oposades a les de Arminius, identificava les proposicions arminianes essenciament amb l'antiga doctrina herètica del Pelagianisme, mentre que per la seva banda Arminius trobava les de Gomarus similars al Maniqueisme.

Gomarus i Johannes Bogermann (1570–1637), qui posteriorment va ser professor de teologia a Franeker, van ser els principals opositors de Arminius i van passar a ser denominats contraremonstrants o gomaristes.^[2] La relació d'ambdues posicions amb les denominades infralapsaris i supralapsaris (relatives a la interpretació de la caiguda d'Adam -lapsus-) és molt discutida en diverses fonts.^[3]

Arminius i Gomarus es van enredar en una disputa en sengles sessions dels Estats Generals dels Països Baixos de 1608. En les reunions de l'any 1609 es van enfrontar cinc membres de cada bàndol (inclòs Gomarus). A la mort de Arminius, que va ocórrer poc després, Konrad Vorstius, arminià, va succeir aquest en la seva plaça universitària, malgrat la forta oposició dels gomaristes. Gomarus, en protesta, va dimitir de la seva plaça i va passar a Middleburg en 1611, on va exercir com predicador de l'Església reformada, ensenyant teologia i hebreu en una institució recentment creada, la Illustre Schule. Per substituir Gomarus a Leiden es va triar en 1612 l'arminià Simó Episcopius, la qual cosa va generar encara més protestes dels gomaristes.

En 1614 se li va oferir a Gomarus la càtedra de teologia de l'Acadèmia de Saumur (una universitat hugonot a França), on va romandre quatre anys, després dels quals va passar a exercir com a professor de teologia i hebreu a Groningen fins a la seva mort. Va ser succeït en 1643 pel seu alumne Samuel Maresius (1599–1673).

El 1618 Franciscus Gomarus va tenir un destacat paper en el Sínode de Dort o Sínode de Dordrecht, on, amb el suport d'altres gomaristes com Bogermannn o Gisbertus Voetius, va aconseguir la condemna dels arminians o remonstrants. Va ser decisiu el suport que l'estatúder Maurici de Nassau va mostrar als gomaristes, en el nou context polític que va conduir a la represa de la guerra contra la Monarquia Catòlica.^[4]

Franciscus Gomarus va revisar la traducció de l'Antic Testament a l'holandès (1633).

En Lyra Davidis, publicada pòstumament (sic, segons font citada -compari's amb l'edició original, de 1637-), explicava els principis de la mètrica hebrea. Va suscitar alguna controvèrsia i rebé crítiques de Louis Cappel.

El conjunt dels seus escrits es van publicar en un volum en foli a Amsterdam en 1645 (sic, segons font citada -compari's amb l'edició original, d'un any anterior segons Google books-).

• Historie vande Spaensche Inquisitie: Uutgestelt door exempelen, op datmen die te beter in dese laetste tijden vertaen mach, 1569
• Capitum argumentis et notas ad marginem (comentarios y notas) al Defensor Pacis de Marsilio de Padua, 1592
• Conciliatio doctrinae orthodoxae de providentia Dei, 1597
• Anticosterus: seu Enchiridii Controversiarum Praecipuarum Nostri Temporis De Religione, a Francisco Costero ... conscripti, Refutatio (refutació de Francisco Costero, teòleg jesuïta),^[5] 1599
• Francisci Gomari Proeve van M. P. Bertii Aenspraeck. Ter eeren der waerheydt, tot toutsinge van de geesten, die in de ware Religie, verandering soecken in te bringen, ende tot stichtinge der Gemeynte, uytgegeven ..., 1610
• Twee dispvtatien van de goddelijcke predestinatie, d'eene by doct. Franciscvs Gomarvs, d'ander by doct. Iacobvs Arminivs, beyde professoren inde Theologie tot Leyden, tot ondersoeck der waerheyt, ende oeffeninge der Ieucht, inde hooghe schole aldaer openbaerlijck voorghestelt int Iaer 1604, 1610
• Accoort Vande Recht-sinnige Leere der Voorsienicheyt Gods, 1613
• Investigatio sententiae et originis Sabbati, 1628
• Examen controversiarum de genealogia Christi, 1631
• Davidis lyra. Seu nova Hebraea S. Scripturae Ars Poetica, canonibus suis descripta, et exemplis sacris, et Pindari ac Sophoclis paralellis demonstrata, 1637
• Francisci Gomari Brugensis viri clariss. Opera theologica omnia, Joannes Janssonius, 1644

• ... Opera theologica omnia: maximam partem posthuma, suprema authoris voluntate a discipulis edita cum indicibus necesariis. Deus persiciet pro em. Secundis Curis emendatiora, Joannes Janssonius, 1664

• Aquest article és una obra derivada de l'edició de 1911 de la Encyclopædia Britannica, disponible sense restriccions conegudes de dret d'autor. Aquesta obra derivada es troba disponible sota les llicències GNU Free Documentation License i Creative Commons Atribució-CompartirIgual 3.0 Unported. [1]

• "Of God's Predestination" (en anglès).
• Article biogràfic (anglès)
• "Examen de la Controvèrsia sobre la Genealogia de Crist" (en llatí).
• "L'Arpa de David", sobre la poesia de l'Antic Testament (en llatí). Una altra edició.
• Accoort Vande Recht-sinnige Leere der Voorsienicheyt Gods (en holandès).