Francis Poulenc
Francis Poulenc (París, 7 de gener de 1899 - 30 de gener de 1963) fou un compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis, amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre. Va englobar els ideals del grup, almenys tal com els va formular Cocteau, i també va ser el més compromès amb l'esperit original de la formació.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Francis Jean Marcel Poulenc 7 gener 1899 París |
| Mort | 30 gener 1963 (64 anys) París |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 5 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.858772°N,2.393105°E |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Liceu Condorcet |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, música clàssica, música religiosa i música coral |
| Moviment | Modernisme musical i música clàssica |
| Professors | Charles Koechlin i Ricard Viñes i Roda |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Premis | |
| |
             
 | |
Poulenc va néixer en una família parisenca acomodada i va créixer al centre de la ciutat, a prop del palau de l'Elisi. El seu pare posseïa la gran empresa farmacèutica de Rhône-Poulenc i la seva mare provenia d'una llarga línia dels parisencs nadius.[2] Poulenc estimà tota la vida París per la seva elegància i energia. Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare, dedicada a la música, encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes,[3] el qual el presentà a Satie, Casella i Auric. Un cop obtingué el diploma al Lycée Condorcet i feu el servei militar durant tres anys, Poulenc estudià amb Koechlin.
Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel Romanticisme i l'Impressionisme i es pronuncia en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Malgrat el seu entusiasme inicial pels compositors radicals i rebels de París, i tot i que va fer per ser a Viena el 1921 per trobar-se amb Schönberg, el mateix Poulenc era essencialment un tradicionalista, encara que amb enginy i una sana ratxa d'irreverència.[2] Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i Paul Éluard, i acompanyà Pierre Bernac en els seus nombrosos recitals amb melodies sobre els seus poemes, a la fi dels anys trenta.[4]
Les composicions de Poulenc reflecteixen una honestedat i un sentit de la invenció espontània i testimonien sempre una gran independència d'esperit.
Obres
modificaD'entre les obres de Poulenc cal destacar:
- Les òperes:
- Les Mamelles de Tirésias de 1947
- Dialogues des Carmélites de 1957
- La Voix humaine de 1959. Estrenada a Paris el 6 de febrer de 1959 a l'Opera-Comique (Salle Favart). Estrenada a Barcelona el 21 de desembre de 1965 al Gran Teatre del Liceu. Estrenada a Buenos Aires per Teodoro Fuchs.
- Obres religioses: Litanies à la vierge noire, de 1936, un Gloria, un Stabat Mater, ambdós per a soprano, cor mixt i orquestra.
- Ballets: Les Biches, de 1924.
- Peces per a piano, entre les quals cal esmentar el concert per a piano i orquestra conegut com a "Concert núm. 1", que l'autor anomenava en privat, per raons desconegudes, el Concerto casquette.
- Música per a la història de Babar l'elefant, per a locutor i piano (posteriorment orquestrada per Jean Françaix).
- El concert per a orgue, orquestra de corda i timbales, un concert per a piano, un concert per a dos pianos, el Concert champêtre per a clavecí i orquestra.
- Música de cambra, entre la qual cal esmentar una Sonata per a clarinet i piano (1962), una sonata per a flauta i piano, un sextet per a piano i instruments de vent.
- Fiançailles pour rire, cicle de cançons.
- Nombroses peces profanes i religioses per a cor mixt a cappella: set cançons sobre textos de Guillaume Apollinaire i Paul Eluard, un soir de neige, Chansons françaises sobre textos anònims de l'edat mitjana, Chansons à boire, quatre petites prières de saint François d'Assise per a cor masculí, Petites voix per a cor d'infants, una missa en sol major i diversos motets.
Referències
modifica- ↑ Morgan, Robert P. Twentieth-Century Music: A History of Musical Style in Modern Europe and America. W W Norton & Company Incorporated, 1991, p. 182. ISBN 9780393952728.
- ↑ 2,0 2,1 Huscher, Phillip. «Programa d'un concert». Chicago Symphony Orchestra. Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 23 desembre 2013].
- ↑ Rostand, Claude. Francis Poulenc, Entretiens avec Claude Rostand. (en francès). París: R. Julliard, 1954, p. 29-34.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.