Eros Poli

Eros Poli (Isola della Scala, 6 d'agost de 1963), va ser un ciclista italià que normalment treballava de gregari per als líders dels equips en què va formar, especialment com a preparador dels esprints de grans velocistes com Mario Cipollini.

Eros Poli

(2011)
Biografia
Naixement	6 agost 1963 (61 anys) Isola della Scala (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Alçada	1,94 m
Pes	85 kg
Activitat
Ocupació	ciclista, director esportiu
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme en pista
Clubs professionals   1991. Del Tongo-MG Boys 1992-1993. GB-MG Maglificio 1994-1995. Mercatone Uno 1996. Saeco-AS Juvenes 1997. Gan 1998-1999. Crédit Agricole Equips dirigits   2001-2002. De Nardi-Pasta Montegrappa
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	una etapa al Tour de França Combativitat al Tour de França (1994)
Premis
Collar d'or al Mèrit Esportiu
Llista Trajectòria   Equip Competició 1991-1991 Del Tongo 1992-1993 MG Maglificio 1994-1996 Saeco 1997-1999 Crédit Agricole

Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
	Los Angeles 1984	Contrarellotge per equips
Campionat del Món
	Giavera del Montello 1985	Contrarellotge per equips
	Colorado Springs 1986	Contra-rellotge per equips
	Villach 1987	Contrarellotge per equips

Tot i ser un corredor d'equip, dedicat generalment a tasques secundàries, durant la quinzena etapa del Tour de França de 1994, i aprofitant que Cipollini, el seu cap de files, s'havia retirat de la cursa i que, per tant, no havia de dur a terme tasques d'equip, va protagonitzar una escapada en solitari que, de bon principi, semblava destinada al fracàs.

Quan va iniciar el seu demarratge, Poli era un dels últims a la classificació general del Tour, i els principals aspirants a la victòria no van donar importància al seu atac que, a més a més, tenia lloc a més de cent setanta quilòmetres de la línia d'arribada, tenint per davant l'emblemàtic port del Ventor, una muntanya que no s'adaptava gens a les seves característiques físiques (Poli fa 1,94 metres d'alçada, i el seu pes en aquell moment era de 85 quilos, per tant, cap muntanya mínimament destacada no s'adaptava a les seves característiques, i encara menys un port excepcional com aquell).

Poli però va perseverar en el seu intent, agafant un important avantatge sobre els seus perseguidors, i va arribar al peu de la muntanya amb prop de 16 minuts 20 segons de marge sobre el segon classificat i 23 minuts 45 segons sobre el pilot. Ara bé, al llarg del duríssim ascens del Ventor, va patir una forta "pàjara" (defalliment en l'argot ciclista) i va començar a perdre temps a marxes forçades. Tanmateix, amb una força de voluntat sobrehumana Poli es va sobreposar i va aconseguir mantenir-se sobre la bicicleta i arribar, després de 171 quilòmetres corrent en solitari, completament esgotat i plorant literalment d'emoció, en primera posició a línia d'arribada, amb un avantatge de 3 minuts 39 segons sobre el segon classificat, aconseguint la que sens dubte és la victòria més important de la seva trajectòria, i protagonitzant una gesta heroica que, indiscutiblement, forma part de la llegenda del ciclisme.

A part d'aquesta etapa del Tour, i d'alguna victòria en curses menors, Poli també havia format part de l'equip italià que havia obtingut la medalla d'or en la modalitat de curses per equips als Jocs Olímpics de Los Angeles, el 1984, juntament amb Claudio Vandelli, Marcello Bartalini i Marco Giovannetti.

En ser preguntat pels periodistes sobre quin volia que fos el seu epitafi, Poli va respondre "Aquí descansa Eros Poli, famós per ser alt i acabar últim al Giro d'Itàlia".

Actualment Poli regenta un bar de vins a la ciutat italiana de Verona.