Ernest Guiraud

Ernest Guiraud (Nova Orleans, 23 de juny de 1837 - París, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.

Ernest Guiraud

Biografia
Naixement	23 juny 1837 Nova Orleans (Louisiana)
Mort	6 maig 1892 (54 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 82 Grave of Guiraud (en)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, professor d'universitat, pianista, pedagog, coreògraf, pedagog musical
Ocupador	Conservatoire de Paris
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1891–1892)
Gènere	Òpera i música clàssica
Moviment	Música clàssica
Professors	Anton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy
Alumnes	Maurice Emmanuel, Paul Dukas, Edmond Diet, Henri Büsser, Mélanie-Hélène Bonis, Jeanne Sorbier (en) , Françoise Vacher (en) , Eugène Piffaretti (en) i Gabriel Pierné
Instrument	Piano
Família
Pares	Jean-Baptiste Guiraud   i Adélaïde Croisilles
Premis
Premi de Roma  Cavaller de la Legió d'Honor

Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes a Alberto Williams,^[1] André Bloch, Hippolyte Mirande,^[2] Adolphe Marty, Alfred Bachelet,^[3] Georges Fragerolle^[4] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts.

Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.