Decurió

A Roma, un decurió també va ser el cap d’una família que la representava a la cúria municipal o senat local.^[1] Aquesta institució es va crear durant la República seguint el model del senat de Roma.

El decurió al començament de la història de Roma, era un sotsoficial que comanava un grup de deu soldats. Tenia com a signe del seu rang un pugio o una daga.^[2] Si al començament el títol anava lligat a la divisió en decúries, aviat va designar només els oficials de cavalleria. Durant la república tenia el mateix grau que un centurió, i comanava una turma de cavalleria (al voltant de 32 genets, després 43 amb l'emperador Claudi). Durant l'imperi els decurions dirigien les turmae en unitats auxiliars (ales, cohorts muntades equitata, i unitats de guàrdia personal equites singulares.

A les províncies romanes, els decurions eren membres de les assemblees municipals que s’encarregaven de l’administració a canvi d’un impost, l'aurum coronarium. No era, però, cap càrrec personal, sinó una condició social que hom adquiria per herència o fortuna, i que esdevingué obligatòria quan pertànyer al consell municipal deixà d’ésser un honor i esdevingué una càrrega.^[3] Les seves funcions eren semblants a les dels pretors.