Cristina Peri Rossi

Rossi va néixer a Montevideo, ciutat on va viure fins a 1972, quan els militars van aconseguir el poder i el govern de l'Uruguai. Després d'haver estat expulsada de la Universitat de la República, on impartia literatura comparada, i després que moltes de les seves obres fossin destruïdes i prohibides pel règim dictatorial uruguaià, Rossi es va establir a Barcelona i, des d'allà, va escriure durs articles contra la dictadura del seu país. Tanmateix, les seves polèmiques acusacions i la seva actitud d'esquerra li van provocar enemics que donaven suport al franquisme. Per aquest motiu, el 1974 decideix exiliar-se a París, on roman fins a la fi del règim franquista i la fi de la dictadura i l'opressió a Espanya.

Després del seu retorn a Barcelona, va obtenir la nacionalitat espanyola i es va dedicar a escriure assajos i articles a favor dels drets humans i en defensa del feminisme i el respecte als homosexuals. Molts dels seus articles han aparegut en periòdics espanyols i estrangers, entre ells: El País, Vanguardia, El Mundo, el Periódico de Barcelona, etcètera.

Com a escriptora, Rossi va explorar molts gèneres (poesia, assaig, relat, novel·la) i les seves obres han estat traduïdes a més de catorze llengües diferents.

Va ser tertuliana fixa del programa "Una nit a la Terra" de Catalunya Ràdio fins que va ser acomiadada l'octubre de 2007 després d'haver-hi treballat durant més de trenta anys. La raó per la qual va ser rellevada del càrrec va ser per no parlar català en un mitjà de comunicació a tal propòsit. Arran d'aquest incident, s'han obert moltes postures contraposades: qui condemnen l'acció de la ràdio, qualificant-la de discriminatòria, i qui, d'altra banda, justifiquen la mesura en exposar que Rossi no va demostrar cap interès per aprendre la llengua catalana en les més de tres dècades que duu vivint a Catalunya.^[2][3]

L'any 2021 Cristina Peri Rossi va obtenir el Premi Cervantes pel seu "exercici constant d'exploració i de crítica, sense defugir el valor de la paraula com a expressió d'un compromís en temes clau de la conversa contemporània com ara la condició de la dona i la sexualitat".^[4]

• Julio Cortázar (assaig)
• Viviendo (1963)
• Los museos abandonados (1968)
• El libro de mis primos (1969)
• Indicios pánicos (1970)
• Evohé (1971)
• Descripción d'un naufragio
• Diáspora (1976)
• La tarde del dinosaurio (1976)
• Lingüística general (1979)
• La rebelión de los niños (1980)
• El museo de los esfuerzos inútiles (1983)
• La nave de los locos (1984)
• Una pasión prohibida (1986)
• Europa después de la lluvia (1987)
• Solitario de amor (1988)
• Cosmoagonías (1988)
• Fantasías eróticas (1990
• Acerca de la escritura (1991).
• Babel bárbara (1991),
• La última noche de Dostoievski (1992)
• La ciudad de Luzbel y otros relatos (1992)
• Otra vez Eros (1994)
• Aquella noche (1996)
• Inmovilidad de los barcos (1997)
• Desastres íntimos (1997)
• Poemas de amor y desamor (1998)
• Las musas inquietantes (1999)
• El amor es una droga dura (1999)

• Biografia, obres i traduccions de Cristina Peri Rossi (castellà)
• Cristina P. Rossi a escritoras.com (castellà)
• Breu biografia de Cristina Peri Rossi Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine. (castellà)