Cisma de Foci

El Cisma de Foci és una controvèrsia que va durar entre 863-867 entre l'Església Ortodoxa de Constantinoble (futura Església Ortodoxa) i el cristianisme occidental, liderat pel Papa.

Aquest conflicte es va precipitar per l'oposició del papa catòlic Nicolau I (r. 858-867) a la designació per part de l'emperador romà d'Orient Miquel III d'un erudit laic, Foci, com a patriarca de Constantinoble.^[1] El cisma va acabar efectivament el 867 tant amb la mort del Papa Nicolau com amb la primera deposició de Foci. No obstant això, van caldre dos concilis de Constantinoble (869-870 i 879-880) per resoldre completament la situació.

La controvèrsia també va incloure els drets eclesiàstics jurisdiccionals d'Orient i Occident a l'església búlgara, així com una controvèrsia doctrinal sobre la paraula filioque (que significa 'i del Fill'), que es va sumar al Credo de Nicea per l'Església llatina, i que va ser el punt de ruptura teològica al segle xi amb el Gran Cisma d'Orient.