Cebuà

El cebuà, també conegut com a sugbuanon o cebuano, és una llengua que pertany a la família austronèsia, dins de la branca occidental malaiopolinèsia i del grup visayo (Binisayâ). És parlada a les Filipines per vora 18.000.000 de persones. És el segon idioma més parlat del país.^[1] El nom prové del nom de l'illa filipina de Cebú. Se li ha donat el codi de tres lletres ISO 639-2 'ceb', però no té codi de dues lletres ISO 639-1.

Cebuà

Sugboanon
Epònim	Illa de Cebú
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	31 milions
Parlants nadius	15.900.000  (2019 )
Rànquing	62
Oficial a	Cap país
Autòcton de	Visayas centrals i parts de Mindanao
Estat	Filipines
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües bisayas
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	No és regulat
Codis
ISO 639-2	ceb
ISO 639-3	ceb
SIL	CEB
Glottolog	cebu1242
Linguasphere	31-CKG-p
Ethnologue	ceb
ASCL	6502
IETF	ceb

El cebuà és la llengua nadiua dels habitants de Cebú, de Bohol, de la part oriental de l'illa de Negros i de l'occidental de Leyte i Biliran, del sud de Masbate i de la major part de Mindanao. També es parla en algunes parts de Samar. Fins als anys 1980, el cebuà sobrepassava el tagal en nombre de parlants. El dialecte utilitzat a Bohol és conegut com el boholà o boholano i a vegades es considera un idioma separat.

El cebuà va ser molt influenciat pel castellà durant el període de colonialisme de 1565 a 1898. Amb l'arribada dels colons castellans, per exemple, es va introduir un sistema d'escriptura basat amb el llatí juntament amb una sèrie de préstecs del castellà ^[2]