Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Cas gramatical

categoria gramatical
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.[1][2][3] Algunes llengües que presenten casos són el llatí, el grec, el sànscrit, l'alemany, o les llengües eslaves, per exemple.[4][5][6][7]

Mapa de les llengües europees que mostra el nombre de casos gramaticals que tenen

En català, i en la majoria de llengües romàniques (excepte el romanès), només queden vestigis dels casos llatins en el sistema de pronoms personals. Per exemple, les diferents funcions sintàctiques dels pronoms ell, lo, li, seu correspondrien aproximadament als casos del llatí nominatiu, acusatiu, datiu, i genitiu.

La flexió de cas era molt més freqüent en les llengües indoeuropees antigues que en les actuals, en què sovint només en queden restes.

Per exemple, entre les llengües romàniques, només el romanès manté un sistema de casos en els noms.

El sistema de casos del grec modern és molt més senzill que el del grec clàssic.

L'anglès, entre les llengües germàniques, també ha perdut pràcticament el sistema de casos i només en queden vestigis en alguns pronoms personals (per exemple, les diferents formes del pronom "he, him, his") i pronoms relatius (les diferents formes del pronom "who, whom, whose"), i en el denominat genitiu saxó, que marca el posseïdor amb una terminació "'s".

La flexió pel cas acostuma a permetre un ordre de les paraules més lliure, ja que les relacions sintàctiques poden quedar explícites per la forma flexiva de les paraules. Per exemple, en la frase llatina 'Reginam populus amat' les terminacions permeten entendre que la frase diu 'el poble estima la reina' i no al revés. En canvi, 'Regina populum amat' voldria dir 'la reina estima el poble'.

Referències

modifica
  1. Jean Dubois, Mathée Giacomo, Louis Guespin, Christiane Marcellesi, Jean-Baptiste Marcellesi i Jean-Pierre Mével, Le dictionnaire de linguistique et des sciences du langage, Paris, Larousse, 2012.
  2. «cas - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 26 febrer 2024].
  3. «cas | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 febrer 2024].
  4. «caso - Treccani» (en italià). [Consulta: 3 març 2024].
  5. Babbel.com; GmbH, Lesson Nine. «https://www.babbel.com/en/magazine/grammatical-cases-in-english» (en anglès). [Consulta: 3 març 2024].
  6. «Grammatical Features - Case». [Consulta: 3 març 2024].
  7. «Grammatical Case: A Deceptively Simple Concept» (en anglès americà). [Consulta: 3 març 2024].

Vegeu també

modifica