Calcinació

Una calcinació és un procés a alta temperatura a què hom sotmet una substància sòlida per provocar-hi una descomposició química o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d'aconseguir una major concentració de la substància en ser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclada.

Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària, constituïda per carbonat de calci, en òxid de calci i diòxid de carboni:

${\displaystyle CaCO_{3}(s)\longrightarrow CaO(s)+CO_{2}(g)}$

Posteriorment, per extensió, també s'anomenà calcinació a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable.

Als laboratoris es realitzen dins gresols escalfats mitjançant un bec Bunsen o dins d'un forn de mufla.

Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destil·lació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques. Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció, i quan comporta una reducció de mineral amb separació de la ganga com a metall líquid de l'escòria, fusió.^[1]