Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Canyó (hidrografia)

pas estret entre dues muntanyes excavat per un curs d'aigua

Un canyó, gola o gorja és una escletxa entre cingles de penya-segats resultat de la meteorització i de l'activitat erosiva d'un riu al llarg de diferents temps geològics.[1] Els rius tenen una tendència natural de serrar la superfície que tenen a sota, arribant a desgastar capes de roques a mesura que els sediments baixen corrent avall. Una llera del riu acabarà tenint, gradualment, una certa elevació de la seva base que serà la mateixa que l'elevació de la massa d'aigua en què desemboqui el riu. Els processos de meteorització i erosió formen canyons quan l'aiguaneix i l'estuari es troben en elevacions significativament diferents,[2] en especial en aquelles regions en què capes de roca tova estan entremesclades amb capes de roques més dures, que són més resistents a la meteorització.

El Gran Canyó, a Arizona, a la confluència entre el Riu Colorado i del Riu Petit Colorado

El terme canyó també pot fer referència a una bretxa entre dos pics de muntanya, com passa en serralades com les muntanyes Rocoses, els Alps, l'Himàlaia o els Andes. Normalment és un riu o un corrent crea aquestes escletxes en les muntanys. Exemples de canyons d'aquest tipus són el Cantó de Provo a Utah o la Vall de Yosemite, a la Sierra Nevada de Califòrnia. Els canyons de les muntanyes, o les gorges que només tenen obertura en un dels extrems, s'anomenen canyons encaixats (box canyon en anglès). Els canyons de ranura són canyons molt estrets que sovint tenen les parets molt fines.

Les valls amb pendents costeruts en el llit marí del marge continental són conegudes com canyons submarins. A diferència dels canyons terrestres, es creu que els canyons submarins han estat formats per corrents de turbiditat i esllavissades submarines.

Etimologia

modifica
 
Canyó de Sumidero, a Mèxic

La paraula canyó té l'origen en el castellà (cañón,[3] pronunciat [kaˈɲon]), que té el mateix significat. La paraula angles canyon s'utilitza generalment a l'Amèrica del Nord, mentre que les paraules gorja i ravine (d'origen francès) s'utilitzen a Europa i Oceania, tot i que també es poden trobar en parts d'Amèrica del Nord. Als Estats Units, els noms de lloc solen dur la paraula canyon al sud-oest (atesa la seva proximitat amb Mèxic, on es parla castellà) i gorja al nord-est (zona propera al Canadà francòfon), mentre que a la resta del país l'ús d'un terme o de l'altre és gradual, segons la posició geogràfica de cada lloc. Al Canadà, una gorja és normalment estreta, mentre que un ravine' és més obert i sovint boscós. La paraula anglesa d'origen militar defile (en català, congost) s'utilitza, ocasionalment, al Regne Unit.

Formació

modifica
 
Canyó del Riu Snake, a Idaho

La major part del canyons van ser formats a través d'un procés d'erosió d'un altiplà al llarg de períodes llargs. Els penya-segats es formen perquè estrats de roca més durs, que són resistents a l'erosió i a la meteorització queden exposats en les parets de la vall.

Els canyons són més habituals en territoris àrids que en zones humides ja que la meteorització física té un efecte més fort en les zones àrides. El vent i l'aigua dels rius es combinen per erosionar i serrar els materials menys resistents, com ara el shale. La congelació i l'expansió de l'aigua també ajuden a la creació de canyons. L'aigua s'escola en les escletxes entre les roques i es congela, separant les roques i fent que grans blocs de pedra es desprenguin de les parets dels canyons, en un procés anomenat en anglès frost wedging (falcament de gel).[4] Sovint les parets dels canyons estan formades per materials resistents com el gres o el granit.

De vegades, grans rius corren al llarg de canyons com a resultat de la gradual elevació geològica. S'anomenen riu atrinxerat (entrenched river en anglès), ja que no són capaços d'alterar el seu curs. Als Estats Units, el riu Colorado al sud-oest dels Estats Units i el riu Snake al nord-oest dels Estats Units són dos exemples d'elevació tectònica.

Sovint es formen canyons en àrees de pedra calcària. Com que aquesta roca sedimentària és soluble en certa manera, es formen sistemes de coves a la roca. Quan un sistema de coves col·lapsa, apareix un canyó, com és el cas de Mendip Hills a Somerset i de Yorkshire Dales a Yorkshire, Anglaterra.

Canyó encaixat

modifica

Un canyó encaixat (box canyon en anglès) és un canyó petit que és normalment més petit i més curt que un canyó de riu, amb parets escarpades en tres dels costats, amb un únic accés i sortida a la boca del canyó. Els canyons encaixats són sovint utilitzats a l'oest dels Estats Units com a corrals, simplement posant una tancs en la seva entrada.[5]

Canyons més grans

modifica

La definició de quins són els "canyons més grans" és poc precisa, ja que un canyó pot ser gran en la seva profunditat, en la seva longitud o en l'àrea total del sistema de canyons. A més, la inaccessabilitat dels canyons més grans a l'Himàlaia fa que no se'ls tingui en compte en la llista. La definició de "canyó més profunt" és igualment imprecisa, especialment si s'inclouen els canyons de muntanya, així com els canyons tallats al llarg d'altiplans releativament plans (que tenen una elevació de les vores més o menys ben definida).

El Gran Canyó de Yarlung Tsangpo (o Canyó de Tsangpo), al llarg del riu Yarlung Tsangpo al Tibet, és considerat per alguns el canyó més profund del món amb 5.500 metres de profunditat. És lleugerament més llarg que el Gran Canyó del Colorado a Arizona, als Estats Units.[6] Altres consideren que el canyó més profund és la Gorja de Kali Gandaki al centre del Nepal, amb una diferència de 6.4000 metres entre el nivell del riu i els pics que l'envolten.

Competint per ser els canyons més profunds del continent americà, hi ha el Canyó de Cotahuasi i el Canyó del riu Colca, al sud del Perú. Tots dos tenen uns 3.500 metres de profunditat.

El Gran Canyó, al nord d'Arizona, als Estats Units, amb una profunditat mitjana de 1.600 metres i un volum de 4.17 trilions de metres cúbics,[7] és un dels canyons més grans del món. Es trobava entre els 28 finalistes del concurs de les 7 meravelles naturals del món. (Alguns la consideren una de les set meravelles naturals del món.)[8]

El canyó més gran de l'Àfrica és el Canyó del riu Fish, a Namíbia.[9]

L'agost del 2013, es va informar del descobriment del Gran Canyó a Groenlàndia, basant-se en l'anàlisi de les dades de la missió de la NASA Operation IceBridge. Es troba sota una gran capa de gel. Amb una longitud de 750 km, es considera el canyó més llarg del món.[10]

La Vall de Capertee a Austràlia és sovint considerada el segon canyó més gran del món (pel que fa a la profunditat).[11][12]

 
Vista panoràmica de la Vall de Capertee a Austràlia, el segon canyó més gran del món (en amplada).

Exemples notables

modifica

Àfrica

modifica
 
Canyó del Riu Fish, a Namíbia
 
Oribi Gorge, a Sud-àfrica
Namíbia
Sud-àfrica
Tanzània

Amèrica

modifica
Argentina
 
Canyó d'Itaimbezinho, al Brasil
Brasil
Canadà
Colòmbia
 
Vista superior del riu Green (part del riu Colorado, al Parc Nacional de les Canyonlands, a Utah, Estats Units
Estats Units
Mèxic
Perú

Àsia

modifica
 
Una de les Tres Gorges del riu Iang-Tsé, a la Xina.
 
La gorja del riu Kabul, a l'Afganistan
Índia
Indonèsia
Taiwan
Xina
Altres

Europa

modifica
 
Gorja de Cheddar, a Anglaterra, Regne Units
 
El circ de la Madeleine, a les Gorges de l'Ardèche, a França
Espanya
França
Regne Unit
 
Canyó de Buky, a Ucraïna
Ucraïna
Altres

Oceania

modifica
 
Gorja de Joffre, en el Parc Nacional de Karijini, a Austràlia
Austràlia
Nova Zelanda

Canyons en altres cossos planetaris

modifica

Venus té molts cràters i canyons en la seva superfície. Les depressions del planeta són part d'un sistema de canyons que té una longitud de més de 6 400 km.

Vegeu també

modifica
  • Barranquisme: pràctica de travessar canyons usant diverses tècniques.
  • Geomorfologia: ciència geogràfica que té per objecte la descripció i l'explicació del relleu terrestre, continental i submarí.
  • Xaragall: incisió erosiva que produeix l'aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat.
  • Vall: depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.

Referències

modifica
  1. ↑ «canyon» (en anglès), 20-05-2011.
  2. ↑ Ward Cameron. «Understanding Canyon Formation». Arxivat de l'original el 2001-04-25. [Consulta: 7 gener 2021].
  3. ↑    «Canyon». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  4. ↑ «The Geology of the Grand Canyon». [Consulta: 1r octubre 2015].
  5. ↑ «box canyon». Encarta World English Dictionary, 2009. Arxivat de l'original el 2009-10-31. [Consulta: 4 agost 2009].
  6. ↑ «China Virtual Museums: Canyon». Arxivat de l'original el 2013-03-15. [Consulta: 10 gener 2021].
  7. ↑ «Park Statistics».
  8. ↑ Truong, Alice. «Everything About the Grand Canyon». Discovery Communications, 01-07-2011. [Consulta: 5 febrer 2012].
  9. ↑ Cohen, Callan; Spottiswoode, Claire; Rossouw, Jonathan. Southern African Birdfinder, 2006, p. 210. ISBN 978-1-86872-725-4. 
  10. ↑ «Grand Canyon of Greenland Discovered under Ice», 10-05-2017. Arxivat de l'original el 2016-05-11. [Consulta: 10 gener 2021].
  11. ↑ Fitzsimons, David «Capertee Valley: Australia's own Grand Canyon». Daily Telegraph, 14-12-2015 [Consulta: 28 març 2016].
  12. ↑ Kruszelnicki, Dr. Karl S. «Grand Canyon is not so grand › Dr Karl's Great Moments In Science», 22-05-2012. [Consulta: 28 març 2016].
  13. ↑ Valerio Poggiali, Marco Mastrogiuseppe, Alexander G. Hayes, Roberto Seu, Samuel P. D. Birch, Ralph Lorenz, Cyril Grima, Jason D. Hofgartner, "Liquid-filled Canyons on Titan", 9 August 2016, http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/2016GL069679/abstract
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canyó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canyó_(hidrografia)&oldid=33242209»