CASA C-201 Alcotán

L'aparell, des de la seua concepció presentava un disseny prou estàndard, monoplà d'ala baixa, bimotor i amb tren d'aterratge en configuració convencional que utilitzava les navetes dels motors per retraure's a l'envol. El fuselatge era de construcció completament metàl·lica.

Fruit de política econòmica seguida pel govern franquista després de la Segona Guerra Mundial, el sector aeronàutic tingué uns anys de baixa activitat, limitant-se aquesta a la construcció sota llicència d'aparells estrangers.

Però això canvià quan, l'any 1964 el Ministeri de l'Aire inicià un programa per impulsar el sector i en especial, el desenvolupament de dissenys propis. Conseqüentment, es reorganitzà l'Oficina de Proyectos assentant-se les bases pels projectes per tres avions de transport: Alcotán, Halcón i Azor, tots sota la direcció de CASA. L'Alcotán s'ideà com a transport bimotor amb capacitat per una tona d'equipament i un rang mínim de 1000 quilòmetres. Inicialment s'encomanaren dos prototips que servirien per demostrar la viabilitat del projecte en les distintes funcions que eren requerides per l'Exèrcit de l'Aire: transport personal, bombardeig mitjà, reconeixement i instrucció (de vol i operativa). També s'establí el projecte de producció: cent aparells a assemblar-se en Getafe amb la construcció de les peces feta a Cadis.

L'elecció de la planta motriu de l'aparell fou complicada i, acabaria sent el Taló d'Aquil·les del projecte Alcotán. Els prototips foren equipats amb motors radials Pratt & Whitney R-1340 Wasp-H de 410 kW (550 CV) però el desig de fer servir motors espanyols junt amb les dificultats de comerç imposades per les sancions dels antics Aliats feu que acabés escollint-se el motor ENMASA Sirio S-VII-A de 373 kW (500 CV). No obstant això la industrial local fou incapaç de produir-ne al ritme desitjat així que l'Estat hagué de comprar motors Armstrong Siddeley Cheetah-XXVII de 354 kW (475 CV) i fins-i-tot emprat quatre Alvis Leonides-503, de 375 kW (503 CV) per equipar les unitats desena i onzena.

El primer prototip s'enlairà l'11 de febrer de 1949 però a pesar d'haver produït els cent fuselatges requerits, només onze habien rebut motors l'any 1956. Aquest fracàs feu que l'any 1962 el projecte Alcotán fóra cancel·lat i CASA indemnitzada pels fuselatges produïts que mai serien motoritzats. Aquests serien desballestats o emprats com a recanvis per les onze unitats ja construïdes que sí que veurien un servei limitat a les mans de l'Exèrcit.

Versió inicial amb motors Armstrong Siddeley Cheetah-XXVII de 354 kW (475 CV).

Subvariant del C-201A adaptada per l'entrenament de nous pilots (vol sense visibilitat, navegació, comunicació...).

Subvariant del C-201A adaptada per dur a terme reconeixement i bombardeig mitjà.

Variant millorada amb motors ENMASA Sirio S.VII-A de 373 kW (500 CV).

Subvariant del C-201B adaptada per l'entrenament de nous pilots (vol sense visibilitat, navegació, comunicació...).

Subvariant del C-201B adaptada per dur a terme reconeixement i bombardeig mitjà.

• Tripulació: 2.
• Capacitat: 10 passatgers.
• Longitud: 13,80 m.
• Envergadura: 18,40 m.
• Altura: 3,85 m.
• Superfície alar: 41,80 m².
• Pes buit: 3550 kg.
• Pes màxim: 5095 kg.
• Planta motriu: 2 motors radial Armstrong Siddeley Cheetah-XXVII de 354 kW (475 CV).

• Velocitat màxima: 325 km/h.
• Abast: 1000 km.
• Sostre: 5600 m.