Biar

 

Biar va ser un lloc fronterer assignat a la Corona d'Aragó pel tractat d'Almizra de març de 1244, i va ser conquistat un any després pel rei Jaume I, després de cinc mesos de setge,^[1] segons consta al Llibre dels Feyts. En principi, el rei respectava la presència, les possessions i els costums de la població musulmana, i va limitar-se a establir una guarnició, arrendar les rendes reials i cobrar impostos. Però la sublevació dels musulmans (1276-1278) va comportar que foren expulsats. El 1280, Pere II de la Corona aragonesa confirmava les heretats repartides a la població cristiana en un document que s'ha jutjat com a vertadera carta pobla del lloc. Va constituir un nucli crucial en els conflictes castellano-aragonesos i va rebre successius privilegis, entre els quals destaca la promesa de Pere el Cerimoniós de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Gharnata.^[2]

Biar tingué un paper destacat a les Germanies com a vila revolucionària, per la qual cosa fou multada amb 1660 lliures. Per contra, en la guerra de Successió es va declarar partidària de Felip V, cosa que li valgué els títols de "molt noble, lleial i sempre fidelísima". No obstant això, sembla que aquell posicionament fou més pragmàtic que no ideològic i degut a la seua posició fronterera amb Villena. Així, el Consell de la Vila va demanar al municipi d'Alcoi (austracista) que li guardara els ramats i cavalleries "... que per la proximitat que tenen al regne de Castella, i en particular a la ciutat de Villena, i témer alguna ruïna de declarar-se en lo exterior sent així que de sa voluntat y en lo secret estan de part de nostre rey [Carles III]".^[3]

Testimoni d'aquells esdeveniments és el castell que corona el poble, símbol local, visible des de l'autovia Alacant-Madrid. Majestuós de dia i encantador i màgic de nit. Juntament amb el castell també es conserven algunes restes de la muralla de la que destaquen dues portes, l'Arc de Sant Roc o porta de Xàtiva i l'Arc del Jesús o porta de Castella. Des d'elles es pot accedir al nucli antic, amb els seus carrers estrets i escarpats tots ells, de traçat radial i dirigits cap al castell.

El creixement demogràfic de Biar durant el segle xvi va trobar el seu contrapunt en la frenada del xvii, on es van succeir epidèmies particularment intenses com la de 1676-1677. El segle xviii va suposar una forta recuperació econòmica i demogràfica. Cap al final del segle destaca la importància del blat, el cep, l'olivera i d'altres productes d'horta. El desenvolupament de la terrisseria, tant de fang blanc com de vermell, va originar relacions comercials, amb pobles veïns i amb el Regne de Múrcia. A més a més, diversos ceramistes de Biar, els teulers, popularment anomenats "castelleros", solien traslladar-se a terres de Castella o d'Aragó per la confecció de teules. A mitjan segle xix, mantingué pareguda orientació agrícola i industrial. Més recentment, ja al segle xx, l'activitat industrial s'ha centrat en el sector tèxtil i el calcer, mentre que la producció agrària s'ha adreçat més envers la comercialització. Paral·lela a l'última evolució econòmica es produí una major organització dels grups socials menys afavorits per ella; durant la Segona República la FNTT, el sindicat socialista del camp, comptava ací amb una organització (Obrers Agrícoles). A principis dels setanta hi havia uns 3.000 habitants (biaruts); el 2003, 3.578. Actualment l'economia del lloc és eminentment industrial. Malgrat tot s'hi conserva l'elaboració d'artesania ceràmica, famosa pels seus envernissats.

La vila de Biar s'assenta sobre els estreps de la serra de Mariola, a les serres de Biar, de Fontanelles i dels Frares. Gairebé la meitat del seu ampli terme, 98,2 km², és sòl forestal amb grans pinedes. La simbiosi entre la monumentalitat del nucli urbà i l'exuberant paisatge del municipi ofereix grans possibilitats a excursionistes i senderistes que poden visitar gran quantitat de fonts, brolladors, rambles, barrancs, muntanyes com ara la Replana del Llop (1.228 m); el Reconco (1.206 m); el Cabeço Gordo (1.061 m) i el Frare (1.042 m) entre d'altres. La pujada al santuari de la Mare de Déu de Gràcia des del Plàtan; la visita a l'Aula de Natura, les Fontanelles o la Penya Tallada són altres atractius de Biar.

Biar és un dels pobles valencians que conserva un calendari festiu més complet. Les festes principals estan dedicades a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia. Es coneixen amb el nom de Festes de Maig i són Festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i formen part de les més antigues del País Valencià, cosa que ha comportat estendre la seua influència cap a altres poblacions, com ara Villena o Beneixama. En elles participen més de 2000 festers i estan compostes per set comparses o filaes. Els actes més destacats de les festes de moros i cristians de Biar són les Fogueres i el Ball dels Espies. Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Déu des del Santuari al poble. En total, són més de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle únic. El Ball dels Espies és un acte molt singular: centenars de parelles disfressades ballen una antiga dansa dedicada a un estimat gegant vestit de moro anomenat "la Mahoma de Biar" per a tractar de conquerir el castell. Personatges importants de les festes de Biar són els capitans i les bandereres, així com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.

Una altra festa important és la de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener). S'hi fa cavalcada, cordà, replega, subhasta i processó. Hi destaca la figura dita Rei Pàixaro, personatge medieval que només s'ha mantingut a Biar i que encapçala la cavalcada.

Durant l'estiu es fan algunes festes de balls, porrats, corregudes, salt, llançament de barra, i altres jocs tradicionals, cloent la festa amb les danses.

 

• Castell almohade (segle xii).
• Església de l'Assumpció (segle xvi-xvi).
• Santuari de la Mare de Déu de Gràcia (segle xviii-xix).
• Sala de Cort o Ajuntament (segle xviii-xix).
• Ermita dels Sants de la Pedra (segle xiii).
• Ermita del Roser o Sant Ramon (segle xiii)
• Ermita de Santa Llúcia (segle xiii)
• Ermita de Sant Roc (segle xiii)
• Restes de muralla i torretes medievals, arcs de Sant Roc i del Jesus (segle xii)
• Convent de Sant Miquel (segle xiii).
• Aqüeducte de la Rambla dels Molins, aqüeducte medieval del segle xv
• Molins fariners
• Palau del Marqués de Villagracia (segle xix).
• Casa pairal de la família Marco (segle xvii).
• Casa pairal de la família Ferrís (segle xvi).
• Pous de la neu
• Arbre del Plàtan (segle xviii)
• Pi de la Tosquera
• Ginebre del Pontarró

 

• Grup de Cors i Danses de Biar.
• Associació Naturalista "Reconco" de Biar.
• Centre Excursionista de Biar.
• Associació d'Estudis Tradicionals "Sagueta Nova" de Biar.
• Grup de Teatre "Vico".
• Massa Coral "Mare de Déu de Gràcia".
• Associació grup de dolçaines i tabals "La Bassa la Vila"
• Moviment de pintura biarut.
• Societat Unió Musical de Biar.

COMPARSES DE MOROS I CRISTIANS

• Comparsa de Templers "Els Blanquets"
• Comparsa de Cristians "Els Blavets"
• Comparsa d'Estudiants
• Comparsa de Maseros
• Comparsa Moros Vells
• Comparsa Moros Tariks
• Comparsa Moros Nous

 

L’Agència de Lectura Ricardo Martínez Guillén de Biar es va inaugurar l’any 1992, i l'encarregada llavors era Rosa Cerdà Gisbert. A partir de l’any 1997, s’encarregarà de la gestió Ricardo Martínez Guillén.^[4] S'ubica a la Casa de la Cultura de Biar, un edifici històric que va ser Convent de Caputxins (segle xviii) i ha tingut moltes funcions diferents: quarter de la guàrdia civil, escoles públiques, garatge, cases populars. El 1995 s’inaugura com a casa de la cultura. Es tracta d’un conjunt arquitectònic amb una església –actual auditori-, unit, mitjançant un claustre, a una àrea de dependències, on els frares hi vivien. Les cel·les i cambres han estat aprofitades per a fer aules, sales d’activitats, multiusos i zones de convivència.^[5]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 de Compromís per Biar (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Biar
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Magdalena Martínez Martínez	1.059	46,31%	6 ( +1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Julio Sanjuán Martínez	561	24,53%	3 ( )
	Compromís per Biar		Joan Lluís Escoda Parra	473	20,68%	2 ( )
	Altres candidatures[a][b]			166	7,26%	0 (  -1)
	Vots en blanc			28	1,22%
Total vots vàlids i regidors				2.287	100 %	11
	Vots nuls			42	1,80%
Participació (vots vàlids més nuls)				2.329	79,71%**
Abstenció				593*	20,29%**
Total cens electoral				2.922*	100 %**
Alcaldessa: Magdalena Martínez Martínez (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[6])
Fonts: JEC,[7] JEZ Villena,[8] M. Interior,[9] Periòdic Ara.[10] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2019 l'alcaldessa de Biar és Magdalena Martínez Martínez del Partit Popular (PP).

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biar

• Ajuntament de Biar
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..