Batalla de les Dunes (1658)
La batalla de les Dunes o de Dunkerque va tenir lloc el 14 de juny de 1658 i va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.
| la guerra anglo-espanyola guerra franco-espanyola | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de les Dunes (1658) Batalla de les Dunes (1658) (França) | |||
 La Batalla de les Dunes per Charles-Philippe Auguste de Larivière | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 14 de juny de 1658 | ||
| Coordenades | 51° 02′ N, 2° 23′ E / 51.04°N,2.38°E | ||
| Lloc | Leffrinckoucke (Dunkerque), actualment en França | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria anglo-francesa, caiguda de Dunkerque. | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
Context
modificaEl 1635, durant la guerra dels Trenta Anys, les hostilitats entre la França de Lluís XIII de França i Richelieu i l'Espanya de Felip IV van desembocar obertament en la guerra franco-espanyola. Al mateix temps, la rivalitat comercial entre Espanya i la Commonwealth d'Anglaterra, sota el Protectorat d'Oliver Cromwell, va conduir el 1655 a la guerra anglo-espanyola. El rei anglès Carles II, des del seu exili a Flandes, estava aliat amb les forces espanyoles.
El maig de 1657 Anglaterra i França (ja sota el regnat de Lluís XIV i el govern del cardenal Mazzarino) van signar el tractat de París, pel qual ambdós es comprometien a col·laborar militarment contra les tropes espanyoles dels Països Baixos espanyols.
Batalla
modificaEl maig de 1658, 20.000 homes de l'exèrcit francès amb el suport de 6.000 soldats anglesos van assetjar Dunkerque, defensada per 2.200 soldats d'infanteria i 800 a cavall dirigits per Willem Bette, marquès de Leyden. L'exèrcit espanyol de Flandes amb uns 15.000 homes va emprendre la marxa en ajuda de la plaça assetjada, arribant a les posicions franceses el 13 de juny, cansats, dividits i sense artilleria ni subministraments. Les seves forces estaven separades en dos grups: a la dreta l'exèrcit espanyol i a l'esquerra el cos de guàrdies suïssos dirigit per Condé. Comptaven amb el suport de les tropes angleses i irlandeses lleials a Carles II d'Anglaterra, dirigides pel germà d'aquest, el duc de York.
Havent rebut bona informació dels seus espies i deixant alguns homes per continuar el setge, Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, avançà a la trobada de l'exèrcit espanyol amb 15.000 soldats. Aquesta maniobra, desenvolupada el 14 de juny, va portar al combat, que tingué lloc a les dunes de Leffrinckoucke.
L'enfrontament, que va durar prop de dues hores, va acabar amb la derrota de les forces espanyoles, que van perdre prop de 6.000 homes, incloent-hi de 3.000 a 4.000 presoners, enfront dels 4.300 de l'exèrcit francès, que va ser recolzat per les tropes i la marina anglesa.
Conseqüències
modificaLa derrota va suposar la presa de Dunkerque per part de l'exèrcit anglo-francès. Després de la victòria, Enric de La Tour d'Auvergne fou nomenat mariscal de França. Per a alguns historiadors va ser la batalla de les Dunes i no la batalla de Rocroi la que marcà la fi de la supremacia dels terços espanyols.
El 7 de novembre de 1659 el Tractat dels Pirineus segellaria la pau i posaria fi a vint-i-quatre anys de guerra entre el Regne de França i Espanya.