Anna Lizaran i Merlos

Filla d'una modista i d'un mecànic,^[2] va demostrar la seva afecció pel teatre ja de ben petita. Va estudiar art dramàtic al Centre d'Estudis Experimentals de Barcelona i va ser un dels primers membres del grup teatral Comediants.^[5] El 1974 es va establir a París per estudiar amb el mim Jacques Lecoq. Tornà el 1976 i va començar a treballar al Teatre Lliure, del qual va ser un dels membres fundadors.^[2]

Al llarg de la seva carrera va intervenir tant en cinema, on va treballar al costat de directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a la televisió, participant en produccions com Jet Lag, La Mari, L'un per l'altre, Porca misèria o La Via Augusta. L'any 1995 va fer la seva única incursió en la direcció teatral, amb l'obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, amb Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch i Palacios, entre altres actors.

En teatre, va participar en la majoria dels muntatges realitzats al Teatre Lliure amb els millors directors del país, entre els quals destaquen Lluís Pasqual a Hamlet, Tot esperant Godot o La tempesta, Josep Maria Mestres a Un matrimoni de Boston, Sergi Belbel a Forasters, Agost i Dissabte, diumenge i dilluns, Ramon Simó i Vinyes a Escenes d'una execució, Joan Ollé a Aquesta nit improvisem, Fabià Puigserver a Lorenzaccio i Les noces de Fígaro, Carles Santos a L'adéu de Lucrècia Borja o Josep Maria Flotats a Una jornada particular. En els últims anys de la seva trajectòria destaca la interpretació que va fer de Violet Weston a l'obra Agost al TNC, l'obra més vista de la història d'aquest teatre.^[5][6]

L'any 1982 va ser guardonada amb el Premi Margarida Xirgu de teatre, el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2003, el Premi Nacional de Teatre «per la seva interpretació a Escenes d'una execució, de Howard Barker».

Anna Lizaran va morir l'11 de gener del 2013, als 68 anys, a l'Hospital Clínic de Barcelona, a causa d'un càncer.^[2]

El 2014 se li va retre homenatge a través del llibre Anna Lizaran, presentat per Lluís Pasqual i la seva companya sentimental, Irene Bordoy.^[7] Des de l'any 2018 una plaça al Fort Pienc de Barcelona porta el seu nom.^[8]

• 1976: Le locataire, de Roman Polanski (figuració)
• 1979: Salut i força al canut, de Francesc Bellmunt
• 1981: La quinta del porro, de Francesc Bellmunt
• 1981: El vicari d'Olot, de Ventura Pons
• 1982: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu
• 1990: La teranyina, d'Antoni Verdaguer
• 1991: Tacones lejanos, de Pedro Almodóvar
• 1994: Souvenir, de Rosa Vergés
• 1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons
• 1996: La Celestina, de Gerardo Vera
• 1997: Actrius, de Ventura Pons
• 1998: La primera noche de mi vida, de Miguel Albaladejo
• 2000: Morir (o no), de Ventura Pons
• 2009: Forasters, de Ventura Pons
• 2010: Herois, de Pau Freixas

• 1978: Llibre dels fets del bon rei en Jaume (un episodi d'aquesta sèrie de TVE Catalunya), Ball robat (adaptació de l'obra homònima de Joan Oliver, TVE Catalunya)
• 1979: La finestra (adaptació de la novel·la de Joana Trullàs, TVE Catalunya)
• 1981: Les extraordinàries aventures de Palmira Roc a Nova York (programa infantil, TVE Catalunya), El senyor Josep enganya a la dona i la dona del senyor Josep falta a l'home (adaptació de dues obres de Santiago Rusiñol, TVE Catalunya)
• 1983: Las salvajes en Puente San Gil (adaptació d'Estudio 1 de l'obra homònima de José Martín Recuerda, TVE)
• 1985: Martí, pare i fill (adaptació d'un narració de Guy de Maupassant, TVE Catalunya)
• 1986: Dúplex per llogar (sèrie, TVE Catalunya)
• 1987: Vida privada (minisèrie a partir de la novel·la homònima de Josep Maria de Sagarra, TVE Catalunya)
• 1988: A l'est del Besòs (sèrie, TVE Catalunya), Akelarre (crònica negra, TV3)
• 1990: Motín de brujas (adaptació de l'obra Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet TVE)
• 1992: V comme vengeance (l'episodi titulat Caramboles d'aquesta sèrie francesa)
• 1993: Quico (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
• 1995: Pedralbes Centre (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
• 1997: Estació d'enllaç (dos episodis d'aquesta sèrie de TV3)
• 1999: Laura (sèrie, TV3)
• 2001: Des del balcó (minisèrie, adaptació de narracions de Montserrat Roig, TV3)
• 2002: Jet Lag (un episodi d'aquesta sèrie de TV3)
• 2003: La Mari (minisèrie, Canal Sur-TV3)
• 2003: Sara (telefilm, TVG-TV3)
• 2004: Amb el 10 a l'esquena (docufilm, TV3)
• 2005: L'un per l'altre (sèrie, TV3)
• 2006 – 2007: Porca misèria (sèrie, TV3)
• 2007: La Via Augusta (sèrie, TV3)
• 2009: La Mari 2 (minisèrie, Canal Sur-TV3)

• 1976: Camí de nit, 1854.
• 1977: Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic.
• 1978: Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, La nit de les tríbades..
• 1979: La bella Helena, Les tres germanes.
• 1980: Jordi Dandin, El balcó.
• 1981: Operació Ubú.
• 1982: Primera història d'Esther, El misantrop.
• 1983: Advertència per a embarcacions petites, Al vostre gust.
• 1984: Una jornada particular.
• 1985: Un dels últims vespres de carnaval, La senyoreta Júlia.
• 1986: La senyora de Sade.
• 1987: El 30 d'abril, Lorenzaccio, Lorenzaccio.
• 1988: La bona persona del Sezuan.
• 1989: Les noces de Fígaro.
• 1990: Capvespre al jardí, Maria Estuard.
• 1991: El cántaro roto.
• 1992: El parc, El dol escau a Electra.
• 1993: Dansa d'agost, Quartet, Roberto Zucco.
• 1995: Arsènic i puntes de coixí.
• 1996: El temps i l'habitació, Lear o el somni d'una actriu.
• 1998: Morir, Galatea.
• 1999: Tot esperant Godot.
• 2000: L'hort dels cirerers.
• 2001: Escenes d'una execució, L'adéu de Lucrècia Borja.
• 2002: Dissabte, diumenge i dilluns, Testimoni Verdaguer.^[10]
• 2003: El retorn al desert, Homenatge a Josep Montanyès. ^[11]
• 2004: Forasters.
• 2005: Un matrimoni de Boston, Homenatge a Carlota Soldevila.^[12]
• 2006: Hamlet/La tempestad, Rosencrantz i Guildenstern són morts (veu en off).
• 2007: Un roure.
• 2008: El cercle de guix caucasià.
• 2009: El ball.
• 2010: Agost
• 2011: Dues dones que ballen.
• 2013: La Bête (assaigs interromputs per la malaltia)

• 1982: Premi Margarida Xirgu de teatre per La nit de les tríbades
• 1984: Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d'Espanya ^[13]
• 1993: Premi de la Crítica a millor actriu per Dansa d'agost (ex aequo)
• 1995: Premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya per El perquè de tot plegat
• 1997: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Actrius (ex aequo) ^[13]
• 1998: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per La primera noche de mi vida ^[13]
• 2000: Creu de Sant Jordi
• 2001: Premi Max a la millor actriu protagonista per Esperando a Godot
• 2002: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Escenes d'una execució ^[13]
• 2003: Premi Nacional de Cultura - Teatre ^[13]
• 2005: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Forasters
• 2005: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques per Un matrimoni de Boston ^[5]
• 2006: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Un matrimoni de Boston ^[13]
• 2007: Premi de la Crítica a millor actriu per Un matrimoni de Boston
• 2008: Medalla al treball President Macià ^[14]
• 2009: Gaudí a la millor protagonista femenina per Forasters
• 2009: Violette d'Or a la millor actriu al Festival de Cine d'Espanya de Toulouse per Forasters
• 2010: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per El ball ^[13]
• 2011: Premi Butaca a la millor actriu protagonista per Agost ^[13]
• 2013: Membre d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català

• 1999: Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per La nit de les tríbades i Tot esperant Godot
• 2000: Premi Butaca a la millor actriu de cinema per Morir (o no)
• 2011: Premi Max a la millor actriu protagonista per Agost