Allan Kaprow
Allan Kaprow (23 d'agost de 1927 - 5 d'abril de 2006) va ser un pintor dels Estats Units pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance.[1]
 (1973)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 agost 1927 Atlantic City (Nova Jersey) |
| Mort | 4 abril 2006 (78 anys) Encinitas (Califòrnia) |
| Formació | The High School of Music & Art Hans Hoffman School of Fine Art (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Instal·lació artística |
| Ocupació | pintor, fotògraf, artista d'instal·lacions, artista de performance, escultor, il·lustrador, videoartista |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a San Diego |
| Gènere | Happening |
| Moviment | Fluxus |
| Representat per | Hauser & Wirth, Electronic Arts Intermix i LIMA |
| Participà en | |
| 12 juny 1987 | documenta 8 |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| Premis | |
| |
Allan Kaprow va ajudar a desenvolupar les instal·lacions artístiques i els happenings cap a finals dels anys cinquanta i seixanta. Els seus happenings, prop de dos-cents, van anar evolucionant al llarg dels anys. Amb el temps, Kaprow va canviar la seva pràctica en el que ell va anomenar «Activitats», relacionant íntimament obres per a un o diversos jugadors i dedicades a l'examen de les conductes i hàbits quotidians d'una manera quasi indistingible de la vida ordinària. Alhora, la seva obra influeix en Fluxus, l'art de performance i la instal·lació artística.
Va estudiar composició amb John Cage a la seva famosa classe en la New School for Social Research, pintura amb Hans Hofmann i història de l'art amb Meyer Schapiro. Els treballs de Kaprow intenten integrar l'art i la vida. A través de happenings, la separació entre vida i art, i l'artista i el públic es torna borrosa. Va publicar extensament i va ser Professor emèrit al Departament d'Arts Visuals de la Universitat de Califòrnia, San Diego. Kaprow és conegut també per la idea d'un «no-art», que es troba en els seus assaigs Art que no pot ser art i L'educació del No-artista.
Referències
modifica- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.11. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].