Alain Jessua
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (mul) Alain Rene Sando Jessua  16 gener 1932 16è districte de París (França) |
| Mort | 30 novembre 2017 (85 anys) Évreux (França) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | director de cinema, escriptor, compositor de bandes sonores, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Gaylor |
      
| |
Biografia
modificaAlain Jessua va ser ajudant de Max Ophüls, Marcel Carné, Yves Allégret i Jacques Becker abans de realitzar el seu únic curtmetratge, Léon la lune[3] qui li val el premi Jean-Vigo el 1957. Alguns anys més tard, el 1963, el seu primer llargmetratge (convertit en de «culte» pels cinèfils) és doblement premiat, a Canes i a Venècia: La Vie a l'envers, amb Charles Denner i Jean Yanne. Enllaça llavors una sèrie de llargmetratges que produeix ell mateix: J'eu de massacre (Premi al millor guió (Festival de Canes) 1967), amb Michel Duchaussoy i Jean-Pierre Cassel; Tractament de xoc (1972), un gran èxit públic, amb Alain Delon i Annie Girardot. Seguiran: Armaguedon (1977), amb Alain Delon, Jean Yanne i Michel Duchaussoy; Les Chiens (1979), amb Gérard Depardieu, Victor Lanoux, Nicole Calfan i Fanny Ardant; Le paradis pour tous (1982), amb Patrick Dewaere - el seu últim paper, s'havia de suïcidar durant el muntatge de la pel·lícula -, Jacques Dutronc i Fanny Cottençon, Frankenstein 1990 (1984), amb Eddy Mitchell i Jean Rochefort; En toute innocence (1988), amb Michel Serrault i Nathalie Baye; finalment, Les couleurs du diable (1997), amb Ruggero Raimondi, Wadeck Stanczak i Isabelle Pasco…
Els darrers anys de la seva vida Alain Jessua fou regularment objecte d'homenatges. El seu curtmetratge Léon la lune ha estat projectat al MOMA - Museum Of Modern Art - de Nova York, i Martin Scorsese cità La Vie a l'envers com una de les pel·lícules que l'han marcat. D'aquest cineasta sovint visionari, Jean Tulard, al seu "Diccionari del Cinema", escriu: «Roda poc però bé. Proposa un cinema on aborda els problemes del nostre temps i llança crits d'auxili. » [4] També escriptor, Alain Jessua és l'autor de sis novel·les, publicades a edicions Léo Scheer.
- 1956: Léon la lune (curt)
- 1964: La Vie a l'envers
- 1967: Jeu de massacre
- 1973: Tractament de xoc (Traitement de choc)
- 1977: Armaguedon
- 1979: Les Chiens
- 1982: Paradis pour tous
- 1984: Frankenstein 90
- 1988: En toute innocence
- 1997: Les Couleurs du diable
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 1957: Premi Jean-Vigo al millor curt per Léon la lune
- 1967: Premi al millor guió (Festival de Canes) per Jeu de massacre
Nominacions
modifica- 1964: Lleó d'Or per La vie à l'envers
- 1967: Palma d'Or per Jeu de massacre
Bibliografia
modifica- 1999: Crèvecœur, novel·la (ed. JC Lattès)
- 2003: Ce sourire-là, novel·la (ed. JC Lattès)
- 2006: Bref séjour parmi les homes, novel·la (ed. du Rocher)
- 2007: La Vie a l'envers, novel·la (ed. Léo Scheer)
- 2008: Un jardin au paradis, novel·la (ed. Léo Scheer)
- 2011: Petit Ange, novel·la (ed. Léo Scheer)
Referències
modifica- ↑ aaa, a «Le réalisateur Alain Jessua est mort à 85 ans». Le figaro, a, pàg. aa [Consulta: 30 novembre 2017].
- ↑ «biografia d'Alain Jessua». The New York Times.
- ↑ Del qual diu que es tracta d'un «pel·lícula totalment artesanal, autoproducte i que, en l'aspecte financer, va ser extraordinari», la venda a França, a Alemanya i a Polònia va suposar tres vegades la inversió (Entrevista amb Alain Jessua, paraules recollides per Philippe Durand, La Revue du cinema, n° 239, maig de 1970, pàg. 70
- ↑ «Alain Jessua, premis». The New York Times.
- ↑ «filmografia d'Alain Jessua». The New York Times.
Enllaços externs
modifica- Robert Giraud, guionista d'Alain Jessua Arxivat 2012-05-13 a Wayback Machine.
- Portrait d'Alain Jessua
- Entrevista amb Alain Jessua, dirigida per Yves-Marie Mahe]
- Presentació d'un reportatge de Xavier Magot pel magazine Tracks Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine., Alain Jessua, el Kafka del cinema