201 aC
any
El 201 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Lèntul i Petus (o també any 553 Ab urbe condita). L'ús del nom «201 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 201 aC (cci aC) |
| Islàmic | 848 aH – 847 aH |
| Xinès | 2496 – 2497 |
| Hebreu | 3560 – 3561 |
| Calendaris hindús | -145 – -144 (Vikram Samvat) 2901 – 2902 (Kali Yuga) |
| Persa | 822 BP – 821 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 50 |
| Ab urbe condita | 553 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC | |
| Anys | |
| 204 aC 203 aC 202 aC - 201 aC - 200 aC 199 aC 198 aC | |
Esdeveniments
modificaImperi Macedònic
modifica- Rodes declara la guerra a Macedònia i s'alia amb Àtal I de Pèrgam. Filip V ocupa Samos i assetja Quios però les flotes combinades de Pèrgam, Bizanci, Cízic i Rodes li presenten batalla, i el derroten (tot i la mort de l'almirall rodi Teofilisc) en la batalla de Quios, però de manera no decisiva, i en un segon combat a Lade Filip obté la victòria.[2]
Antiga Grècia
modifica- Filopemen és nomenat estrateg de la Lliga Aquea i reuneix un exèrcit a Tegea. Fa caure als mercenaris de Nabis, tirà d'Esparta, en una emboscada a la frontera de Lacònia, en un lloc anomenat Scotitas, i en fa una gran mortaldat. Nabis s'ha de replegar cap al seu territori.[3]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Gneu Corneli Lèntul i Publi Eli Petus.[4]
- Lèntul desitjava ser destinat a la província d'Àfrica per acabar la Segona Guerra Púnica contra Cartago, però aquesta el senat] li va donar a Publi Corneli Escipió Africà. Lèntul dirigeix la flota romana a la costa de Sicília amb ordres d'anar a Àfrica si calia. Escipió deia sovint que només amb el desig de Lèntul s'hauria d'haver pogut destruir Cartago.[5]
- Petus rep Itàlia com a província, i resol un conflicte amb els bois. Eli Petus signa un tractat amb els ingauns de Ligúria.[6]
- Gai Ampi, prefecte dels aliats romans, amb uns 7.000 homes, cau en una emboscada quan ataca als bois, enviat pel cònsol Eli Petus. És derrotat i mort amb els seus homes.[7]
Imperi Cartaginès
modifica- Hannó II el Gran, dirigent del partit aristocràtic a Cartago i oposat a la guerra contra els romans que dirigia Hamílcar Barca, és un dels ambaixadors enviats a Escipió Africà per demanar la pau després de la batalla de Zama (202 aC).[8]
- Massinissa, aliat dels romans, rep aquest any el regne de Numídia Oriental que havia pertangut a Sífax, derrotat en la batalla de Cirta, i l'ajunta amb el seu regne, la Numídia Occidental, i forma el Regne de Numídia.[9][10]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XVI, 7, 24-26
- ↑ Polibi. Història, XVI, 36-37
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 40
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 41-44
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 2
- ↑ Apià. Historia Romana, VIII, 34, 49
- ↑ Polibi. Història, XV, 18
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXX, 44
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 201 aC