Óblast de Novossibirsk

L'óblast de Novossibirsk (en rus Новосибирская область, transliterat Novossibírskaia óblast) és un subjecte federal de Rússia.^[1] La capital és la ciutat de Novossibirsk, la tercera de Rússia després de Moscou i Sant Petersburg.

Óblast de Novossibirsk

Bandera Escut d'armes
Tipus	óblast de Rússia
Localització
55° 27′ N, 79° 33′ E / 55.45°N,79.55°E / 55.45; 79.55
Estat	Rússia
Capital	Novossibirsk
Conté la subdivisió	Bagansky District (en) Barabinsky District (en) Berdsk ../... 35+
Població humana
Població	2.789.532 (2024) (15,65 hab./km²)
Llengua utilitzada	tàtar siberià
Geografia
Part de	Districte Federal de Sibèria
Superfície	178.200 km²
Limita amb	óblast d'Omsk krai de l'Altai óblast de Kémerovo óblast de Tomsk província de Pavlodar
Creació	28 setembre 1937
Organització política
Òrgan legislatiu	Legislative Assembly of Novosibirsk Oblast (en) , (Escó: 76)
• Governor of Novosibirsk Oblast (en)	Andrey Travnikov (en) (2017–)
Identificador descriptiu
Fus horari	hora de Krasnoiarsk Àsia/Novossibirsk UTC+07:00
Prefix telefònic	383
ISO 3166-2	RU-NVS
Identificador OKTMO	50000000
Identificador OKATO	50
Lloc web	nso.ru

Està situada al sud-est de la planura occidental de Sibèria, als peus de les muntanyes de Salaïr, entre els rius Obi i Irtix. Limita a l'oest amb l'óblast d'Omsk, al nord amb la de Tomsk i a l'est amb la de Kémerovo. La frontera sud i sud-oest la formen el krai de l'Altai i l'estat sobirà del Kazakhstan. El territori de l'óblast fa més de 600 km d'oest a est, i més de 400 km de nord a sud. El terreny és majoritàriament pla; al sud hi predominen les estepes; al nord, grans extensions de bosc amb un bon nombre de zones pantanoses. Hi ha molts llacs i estanys, els més grans dels quals (com el Txani, el Sartlan i l'Ubínskoie) es troben al sud. La major part dels rius pertanyen a la conca de l'Obi, molts dels quals moren en els llacs i estanys esmentats.

Segons el cens del 2002, els russos hi són l'ètnia majoritària (2.504.147). Els segons en importància són els alemanys (47.275). També s'hi troba població ucraïnesa (33.793), tàtara (27.874), kazakh (11.691), belarussa (8.380), armènia (7.850), àzeri (7.366), txuvaix (4.147) i d'algunes nacionalitats més. Hi ha 30 districtes i 14 ciutats.