Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Òbol

la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs

Òbol[1] (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall»,[2] en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs. Era equivalent a 1/6 d'una dracma, 1/600 d'una mina, i 1/36000 d'un talent, i pesava 0,72 grams. 4,32 grams feien una dracma (6 òbols). Com a moneda els òbols eren de plata i almenys en el sistema àtic hi havia peces de 5, 4, 3, 2 i 1½ òbols i peces fraccionades de ¾, ½ i ¼ d'òbol. La peça de 1½ era equivalent a un quart de dracma; l'òbol àtic estava dividit en 8 (o en 10) calcos.[3][4]

Infotaula d'unitatÒbol

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmoneda Modifica el valor a Wikidata
Usat aRegne de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica
 
Òbol i dracma d'Empúries. Museu de Prehistòria de València.

La paraula òbols o obelós (plural oboloí, obeloí) es refereix a una barra de metall fina i llarga, similar a un ast. Els petits obelós són, eufemísticament un obelisc. Els òbols van venir a ser utilitzats com a monedes en representar els lingots de coure o de bronze, i es negociava amb ells com a tal.

Història

modifica

Segons Plutarc, els espartans tenien un òbol de ferro equivalent a quatre calcs. Esparta va optar per conservar l'ús de l'incòmode i poc pràctic òbol en lloc d'altres monedes per descoratjar la cerca de l'abundància.[5]

L'òbol és també una unitat de pes. En l'antiga Grècia estava definida com la sisena part d'una dracma, o aproximadament 0,5 grams. En l'antiga Roma estava definida com l'1/48 d'una unça romana, o prop de 0,57 grams. En la Grècia moderna és l'equivalent a un decigram o 0,1 grams.[6]

Els difunts eren enterrats amb un òbol posat sota la llengua o en els ulls del cadàver, perquè, una vegada que l'ombra de la persona morta aconseguís el món subterrani de l'Hades, pogués pagar a Caront per poder passar a través del riu Aqueront.[7] Aquells que no tenien la quantitat suficient, o als quals els amics havien rebutjat de donar-los els ritus apropiats de l'enterrament, havien d'esperar durant cent anys a la riba de l'Aqueront, fins que Caront accedís a portar-los sense cobrar.[8]

 
Òbol encunyat per Pere el Cerimoniós

Regne de Mallorca

modifica

Al Regne de Mallorca, Pere el Catòlic va crear una moneda, l'octau de ral, que en època de Joan I anomenaven òbol.[9] Pere el Cerimoniós també va encunyar òbols el 1385.[10]

modifica

L'òbol va ser usat en el film independent The Boondock Saints. Dos germans, en els seus papers com a vigilants, col·loquen sengles òbols sobre els ulls de l'assassinat Mob Boss. Aquesta és una al·lusió a l'antiga tradició grega.

Referències

modifica
  1. DCVB:Òbol.
  2. Chantraine, Pierre. Dictionnaire etymologique de la langue grecque, vol. II. París: Klincksieck, 1990, p. ὀϐελός. 
  3. Smith, William (ed.). «Obolus». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
  4. Smith, William (ed.). «Pondera». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
  5. Plutarc. Vides paral·leles: Licurg, IX,10
  6. Roberto Morales Harley, "El costo de la vida en la Grecia antigua". a: Revista de Ciencias Económicas (Universidad de Costa Rica) vol. 32, n.º 2 (2014), p. 231. (en castellà)
  7. Aristòfanes. Les granotes, 136-208
  8. Francesca Ceci, "La deposizione della moneta nella tomba: continuità di un rito tra paganesimo e cristianesimo". A: Histria antica n.º 15 (2005), p. 407-408 (en italià)
  9. Fuertes, Alvaro Companar y. Numismática balear: descripción histórica de las monedas de las Islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española (en castellà). Juan R. Cayón, 1879, p. 69. ISBN 978-84-85329-01-4. 
  10. Fuertes, Alvaro Companar y. Numismática balear: descripción histórica de las monedas de las Islas Baleares acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española (en castellà). Juan R. Cayón, 1879, p. 131-132. ISBN 978-84-85329-01-4. 

Vegeu també

modifica