Manuel de Pedrolo i Molina
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
l'Aranyó (Segarra), 1 d'abril de 1918 |
| Mort |
Barcelona, 26 de juny de 1990 (72 anys) |
| Ocupació | Periodista, poeta, escriptor, traductor, dramaturg i escriptor de ciència-ficció |
 | |
Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, 1 d'abril de 1918 – Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un novel·lista, dramaturg, poeta i traductor català.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- Cal llegir llibres no recomanables.[1]
- Convé no oblidar les realitats que no sabem.[1]
- De nit, la lectura és més apassionada.[1]
- De tant en tant, feu una pausa.[1]
- Deseu-lo, però a l'abast.[1]
- Hi ha una lectura per a cada lector.[1]
- La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.[2]
- Mai no sabem si falten pàgines o en sobren.[1]
- Cal protestar fins i tot quan no serveix de res.[2]
Diari personal, 4 de maig de 1988.
Aforismes
[modifica | modifica el codi]Relació d'aforismes que Manuel de Pedrolo volia publicar en el primer número d'una revista que duia per nom Calvet 9 –Plecs de Pedrolo–. La malaltia li ho va impedir i els aforismes foren publicats al diari Avui després de la seva mort.
- Cap estil no és definitiu.[3]
- Cobegeu els llibres del veí, si en té més.[3]
- Després d'un llibre en ve infal·liblement un altre.[3]
- El lector és espontàniament distret.[3]
- El temps s'escapa i fuig amb ell mateix.[3]
- És bo trobar-se un llibre, o trobar-hi l'altre.[3]
- És convenient procurar-se llibres no recomanables.[3]
- Les coses de l'esperit toquen la carn (i a la inversa).[3]
- Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.[3]
- Mai no sabem si falten pàgines o si en sobren.[3]
- No cal que les lectures siguin solitàries.[3]
- No és indispensable que sigueu indiscrets.[3]
- No llegiu a ritme d'escriptura.[3]
- No llegiu entre formigues.[3]
- No negligiu les comes.[3]
- No oblideu que hi ha paraules naturalment en cursiva.[3]
- Si el llibre crema, no l'apagueu.[3]
- Sovint és aconsellable fer lectures clandestines.[3]
- Totes les llengües són insuficients.[3]
- Un excés de confort afavoreix el parpelleig.[3]
Obra literària
[modifica | modifica el codi]- En el curs de la meva vida he estat insultat i desposseït un cop i un altre cop, de fet ininterrompudament, en la meva condició de català.[4]
- No prohibeixis, no obliguis; no permetis, tampoc, que ningú prohibeixi o obligui els altres... Només en això s'ha de ser intransigent[5]
- La derrota només desmoralitza aquells que no saben veure-la com un entrenament de cara a una victòria futura. Però tampoc no es qüestió d'entrenar-se durant tota la vida.[6]
Cròniques d'una ocupació (1989)
[modifica | modifica el codi]
- Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s'ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l'organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l'espanyolisme ha procurat agreujar per tal d'aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.[7]
- Cap Estat colonial no és verament democràtic mentre conserva les seves colònies, puix només pot conservar-les per procediments antidemocràtics que fan excepcions a les llibertats dels altres.[8]
Articles d'opinió
[modifica | modifica el codi]- Si ens tapàvem les orelles a les declaracions i proclames dels "nostres" grans partits i obríem més els ulls a la realitat dels fets, potser veuríem que, ara, ser catalanista és una manera de renunciar a la nostra terra, els Països Catalans. No és un atzar que, entre els defensors de la independència del nostre poble, de "catalanistes" no n'hi hagi.[1]
- Província és el territori administrat per un altre, la metròpolis, i formes de vida provinciana són les que se'n deriven de l'ocupació. En aquest sentit, el nostre país ha estat, és encara provincià en la mesura que acceptem la colonització sense denunciar-la.[9]
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Fundació Pedrolo - citacions de Manuel de Pedrolo». Fundació Pedrolo, 2006. Arxivat de l'original el 1379868589. [Consulta: 12 març 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «Casal Popular L'Arreu». Casal L'Arreu, 2013. Arxivat de l'original el 1523141587. [Consulta: 12 març 2013].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 «A l'atenció dels lectors (inèdit)». Avui, (28-06-1990) [Consulta: 16 desembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català». Folgueroles: Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, cop. 2006-2008. [Consulta: 25 juliol 2012].
- ↑ Pedrolo, 1998, p. 176.
- ↑ Pedrolo, 1999, p. 41.
- ↑ Pedrolo, Manuel de «Cròniques d'una ocupació (17)». Avui, (12-08-1988) [Consulta: 16 desembre 2016].[]
- ↑ Pedrolo, Manuel de «Cròniques d'una ocupació (24)». Avui, (18-11-1988) [Consulta: 16 desembre 2016].[]
- ↑ Pedrolo, Manuel de. «Quan t'alliberes d'un altre, l'alliberes». Avui, 26-01-1984. [Consulta: 17 desembre 2016].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Pedrolo, Manuel de. Diari 1986. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 9788429743555.
- Pedrolo, Manuel de. Diari 1987. Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 9788429744965.