Gall

Gall

Gall
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Gallus gallus domesticus

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.

• Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.^[1]

Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret

Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

• A gall que fa renou, li estrenyen el coll.^[2]
• A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.^[3](Empordà)
• A mig gener, cada gallina al joquer.^[4]
• A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.^[2]

(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.^[4]

• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.^[2]
• Cada gall canta en son galliner.^[2]

(var.) Cada gall en son galliner canta molt bé.^[2]

• Dels acabats en -ina, el millor és la gallina.^[3]
• Dos galls dins un galliner no canten bé.^[2]

(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.^[5]

• Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.^[2]
• El gall blanc crida a les bruixes.^[5]
• El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.^[2](Men., Urgell)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.^[2]
• Gall que canta amb el sol post, crida la mort.^[6]
• Gallina de menestral, cada ploma costa un real.^[3](Segarra, Urgell)
• Gallina ganyuda, a son amo ajuda.^[3](Men.)
• Gallina petita no pot fer gros ou.^[3](Mall.)
• Guineu que dorm, no menja gallina.^[2]
• La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.^[2]
• La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega.^[3]
• Nas de gall, geni de cavall.^[7]
• Pollastre de gener, cada ploma val un diner.^[2]
• Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.^[5]
• Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja.^[3]
• Quan les gallines van pels alts, senyal de vent.^[5]
• Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.^[5]
• Sa gallina, p'es gall, mai és vella.^[3](Men.)
• Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.^[7]
• Ses gallines ponen p'es bec.^[3]

Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.

• Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.^[8]
• Si vols tenir la gallina lluenta, dóna-li l'aigua pudenta.^[3]
• Tants a tants, no fugen els soldats per les gallines.^[3]
• Un bon gall no és pas mai gras.^[2](Ross.)
• Val més pardal en mà que gallina volar.^[3](Alguer)

(var.) Millor un ou avui que una gallina demà.^[3]

• Visca la gallina, visca amb sa pepida.^[3]
• Volen saber més ets ous que ses gallines.^[3](Men.)

• Brou de gallina els morts ressuscita.^[7]
• Brou de gallina torna la vida.^[2]
• El barb, la truita i el gall, menjar de maig.^[7]
• El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.^[7]
• Gallina i moltó, olla de festa major.^[9]

(var.) Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor.^[3]

• Gallina vella fa bon caldo.^[5]

(var.) Gallina vella fa bon brou.^[2]

(var.) Gallina negra fa bon brou.^[3](Alguer)

• La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.^[4]
• Més val pa eixut amb amor, que gallines amb temor.^[3]

(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor.^[3]

(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor.^[3]

• Precaució i brou de gallina estalvia medecina.^[7]
• Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.^[2]
• Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.^[7]
• Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.^[2]
• Val més gallina que sardina.^[3](Empordà)

• Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.^[9]
• Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.^[9]
• Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.^[9]
• Capó de vuit mesos, menjar de rei.^[5]
• Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.^[7]
• El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.^[9]
• De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.^[7]

(var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.^[7]

• Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner.^[10]
• Per la Candelera la gallina pon a l'era.^[9]
• Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.^[9]
• Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.^[9]
• Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.^[9]
• Per Nadal, la gallina al gavadal.^[11]
• Per Nadal, ric i pobre menja gall.^[9]
• Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.^[12]
• Per Santa Caterina, ven la gallina, i per Sant Esteve que torni a ésser teva.^[7]
• Polles agostines, per Nadal són gallines.^[5]

• Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.^[3]

Cançó d'un joc infantil de nenes on una nena es gronxa amb una corda i les altres canten.

• Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics^[13]

• Anar coll tort, com es gall de Son Punta.^[2](Men.)

Anar amb el coll tort.

• Cantar de gall.^[2]

Parlar i obrar superbiosament.

• Es gall i tot els pon.^[2](Mall.)

Persones que tenen molta sort i tot els surt bé.

• Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.^[2](Mall.)

Ésser molt xerraire i poc discret.

• Estar amb es gall dins sa pastera.^[2](Men.)

Estar aturat o entrebancat, i sense poder sortir d'aquest estat.

• Més prompte que canta un gall.^[2](val.)

De forma ràpida, en poc temps.

• No cantar-ne gall ni gallina.^[2]

(var.) No cantar-ne galls ni gallines.^[2]

No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.

• Posar-se com un gall.^[2]

Enfurismar-se molt.

• Pujar més el farciment que el gall.^[2]

Ser més gran o voluminós la part accidental que la principal d'una cosa.

• Valer més el farciment que el gall.^[14]

Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.

• Endevina endevinalla,
  quin és l'ocell que pon en palla?^[15]

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739. 
• Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments (en català). Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
• Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.