Transmisogínia
La transmisogínia és una intersecció entre la transfòbia i la misogínia. El terme va ser creat per Julia Serano en el seu llibre de 2007 Whipping Girl i s'utilitza per descriure la discriminació única que enfronten les dones trans i les persones no binàries en l'espectre transfemení de gènere a causa de la «suposició que la feminitat és inferior i existeix principalment per al benefici de la masculinitat»,[1][2][3]de manera que la transfòbia intensifica la misogínia enfrontada per les dones trans (i viceversa).[1] La transmisogínia és un concepte central del transfeminisme i apareix en la teoria feminista interseccional. Algunes feministes neguen l'existència de la transmisogínia, ja que afirmen que les dones trans no són del gènere femení.[4]
Causes
[modifica]
La transmisogínia és generalment entesa com a fruit de la creença social que els homes són superiors a les dones. En el llibre Whipping Girl, Julia Serano diu que l'existència de les dones trans és vista com una amenaça per a una «jerarquia de gènere centrada en l'home, en la que se suposa que els homes són millors que les dones i que la masculinitat és superior a la feminitat.»[5] La teòrica sexual Judith Butler fa ressò d'aquesta hipòtesi, afirmant que l'assassinat de dones trangénere és «un acte de poder, una manera de reafirmar la dominació [...] L'assassinat estableix a l'assassí com a sobirà en el moment en què mata.»[6]
Les dones trans també són vistes com una amenaça per a l'heterosexualitat dels homes cisgènere. S'ha observat en obres artístiques en què dones transgènere com Dil, de la pel·lícula de 1992 Joc de llàgrimes, invoquen la indignació i la transfòbia masculina en el públic quan la seva suposada «veritable» masculinitat és revelada, sent qualificades amb l'adjectiu d'«enganyadores».[5]
Relació amb la transfobia
[modifica]La transmisogínia és diferent a la transfòbia, ja que mentre que la transmisogínia se centra en la discriminació de les dones trans en particular, transfòbia és un terme més general que comprèn un espectre major de discriminació i opressió cap a totes les persones transgènere independentment del seu sexe. Julia Serano ho descriu a Whipping Girl:
«Quan la majoria de bromes fetes a costa de les persones trans és focalitzen en "homes amb vestits" o "homes que volen tallar-se el penis", això no és transfòbia - és transmisogínia. Quan la majoria de violència i agressions sexuals cap a persones trans són dirigides cap a les dones trans, això no és transfòbia - és transmisogínia»[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Serrano, Julia «Trans-misogyny primer». Whipping girl: A transsexual woman on sexism and the scapegoating of femininity, 2007.
- ↑ Harrison, Kelby. Sexual Deceit: The Ethics of Passing (en anglès). Lexington Books, 2013-03-14. ISBN 9780739177068.
- ↑ Battis, Jes. Homofiles: Theory, Sexuality, and Graduate Studies (en anglès). Lexington Books, 2011-12-14. ISBN 9780739131930.
- ↑ Jeffreys, Sheila. Gender Hurts: A Feminist Analysis of the Politics of Transgenderism (en anglès). Routledge, 2014-04-24. ISBN 9781317695943.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Serano, Julia. Whipping Girl: A Transsexual Woman on Sexism and the Scapegoating of Femininity (en anglès). Seal Press, 2007. ISBN ISBN 1580051545.
- ↑ Tourjée, Diana. «Why Do Men Kill Trans Women? Gender Theorist Judith Butler Explains» (en anglès), 16-12-2015. [Consulta: 4 agost 2019].