Riu de Gorgos

Riu de Gorgos

El riu a l'autumne al seu pas per Llíber
Tipus	riu àrea protegida Natura 2000
Inici
Cota inicial	548,06 m
Entitat territorial administrativa	País Valencià (Espanya)
Localització	Fageca (Vall de Seta)
Final
Entitat territorial administrativa	la Marina Alta (País Valencià)
Localització	Mediterrani a Xàbia
Desembocadura	mar Mediterrània
38° 42′ 46″ N, 0° 10′ 58″ O / 38.7128°N,0.1828°O / 38.7128; -0.1828 B 38° 47′ 30″ N, 0° 10′ 55″ E / 38.791588°N,0.181959°E / 38.791588; 0.181959
Característiques
Dimensió	42 () km
Travessa	Comtat i la Marina Alta (País Valencià)
Superfície	283,2 km²
Àrea protegida Natura 2000
Identificador	ES5212004

El riu de Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.^[1] En alguns trams es diu riu de Castells, riu de Xaló o riu de Benigembla.^[1]

Ha estat declarat com a lloc d'importància comunitària (LIC) en la xarxa Natura 2000 per part de la Unió Europea, a causa de l'alt valor ecològic i ambiental.^[2]

Aquest riu naix a Castell de Castella al llogaret de Plat de Patrocos de la confluència del barranc de Malafí que re cull les aigües de l'Alfaro i del barranc de Castell de Castells que drena les serres de Serrella.^[3] Desemboca al mar mediterrani al barri de les Duanes de la Mar de la ciutat de Xàbia.^[1]

La conca té una superfície de 283,2 km² i el riu té uns 55 km de llargària.^[3] Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella, on és conegut com el riu de Castells. Passa per Benigembla, Murla, Parcent, Alcalalí i Xaló. Al pla de Petracos rep l'aportació d'un dels seus afluents més emblemàtics, el barranc de Malafí, i s'anomena riu de Xaló mentre travessa totes les poblacions de la Vall de Pop i d'Aixa, però a partir de Llíber passa a anomenar-se riu de Gorgos. Després, rep les aigües del barranc de la Font d'Aixa. A continuació, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.

Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu; però, a l'estiu, es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua, que s'aprofita per al reg de taules d'horta. El seu llit té una gran permeabilitat, el que fa que el seu cabal servisca per a nodrir moltes fonts per efecte de la filtració sota els estrats horitzontals de l'Eocè.^[1]

A la ribera del riu de Gorgos creix abundosament la boga, baladre i canya.^[4]

Les diferents espècies de boga (Typha), una planta de fulla perenne que assecat es fa per trenar seients per a cadires.^[5] El baladre hi és autòcton i creix als codolars de la ribera.

• Barranc de Fageca
• Barranc de Malafí
• Barranc de la Bóta
• Barranc de Petracos

• Barranc d'es Maīc
• Barranc de la Foia
• Barranc de Passula
• Riuet de Cuta
• Barranquet de Llíber

• Barranc de la Font d'Aixa
• Barranc de l'Horta o de Teulada
• Barranquera de Xàbia

• Molí de Xancossa (Castell de Castells)
• Molí del Gomis (Castell de Castells)
• Molinet Vell (Benigembla)
• Molí del Primo (Parcent)
• Molí de les Hortes (Alcalalí)
• Molí de la Raconada (Alcalalí)
• Molí de la Tarafa (Xaló)
• Molí Nou (Xaló)
• Molí del Giner (Xaló)
• Molinet de Llíber (Xaló)
• Molí de la Xaraca (Llíber)
• Molí de Caselles (Xàbia)
• Molí de Climent (Xàbia)
• Molí de Narret (Xàbia)
• Molí de Garçó (Xàbia)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu de Gorgos